Quan surt el sol i badallo...

I és que tots badallem... Un dia, durant una classe d'organització el meu professor ens va comentar que si badallavem podia ser per quatre motius:

1. Tenim son

2. Tenim Gana

4. Ens avorrim

3. Ens falta oxigen

Per solucionar els problemes de badalls a les seves classes ens va dir que si era pel motiu 1, que anessim a dormir més d'hora. Si era pel 2, que mengessim un entrepà abans d'entrar a classe (la seua classe començava a les 11:30, tradicional hora de pati). Si era pel motiu tres, bé deia que no podia ser pel motiu tres ja que les seves classes no eren pas aborrides (jo crec que era pel motiu tres :P) i si era pel 4 doncs que beguessim aigua ja que aquesta conté oxigen i que ens aniria bé.

A mi no m'ha encuriosit gaire això del badall... Però fa uns dies vaig recordar a aquest professor i em va fer gràcia.

Quan surt el sol i estàs sola...

Soledat, tu que et quedes

a viure la vida en mi

Soledat, amiga meva

soledat fins a la fi

No deixis d'abraçar-me

tu que omples cada espai

Queda't amb mi

una altra nit

no em deixis sol, segueix aquí

Queda't amb mi

fins al matí

si no hi ets tu

digue'm qui cuidarà de mi

Soledat quan ningú no es queda

tu t'esforces per venir

Soledat fidel com sempre

mai no t'has allunyat de mi

No deixis d'abraçar-me

perquè almenys si et tinc a tu

no em sento sol per un instant

Tu que omples cada espai

Queda't amb mi

una altra nitno em deixis sol, segueix aquí

Queda't amb mifins al matí

queda un espai dins el meu lli

tQueda't amb miuna altra nit

no em deixis sol, segueix aquí

Queda't amb mifins al matí

Si no hi ets tu digue'm qui es cuidarà de mi

Si tu te'n vas

digue'm qui es quedarà aquí

Música i lletra: Jordi Augé i Carles Gómez

Ennllaç per sentir la canço Soledat dels Lexu's

Quan surt el sol i els Lexu's provoquen accidents...

Ahir vaig tenir un petit incident a causa del Lexu's... Voreu, tornava jo de la feina, vaig arribar a plaça Catalunya amb els FFCC i vaig anar a la sortida de Pelai per anar caminant fins al metro L-1 a Universitat.

Doncs estava escoltant al mobil el nou disc de Lexu's que m'he l'havia passat eixe mateix dia (el disc el vam comprar dissabte passat al concert a Igualada. Bé, estava escoltant la canço: S'ho emporta el vent ( el CD se diu La vida perfecta) i amb la flipació, donat que aquesta canço m'encanta, pos me vaig fotre de morros a les escales!!! Immediatament a riure i no se'm va acudir res més que trucar al meu xicot per explicar-li i ja de pas no riure sola :P

Us deixo la lletra de la cançò causant de la meva caiguda i l'enllaç a la web de Lexu's:

Vols que s'aturi el record

que tornin les paraules

que s'emporta el vent

Saps que l'ahir ja ha passat

que si mires enrere

tot és buit i està oblidat

Tens raó quan em dius que res no s'acaba

Vols tornar però ja no estic sol

Tinc les mans agafades de moment

saps que ahir tot s'ho va endur el vent

saps que avui res no comença i tot s'acaba

i el demà el vent ja t'ho portarà

Creus que potser t'he esperat

que en el foc queden brases

que tot queda igual

I tens el que jo vaig tenir

un dolor a dins que et mata

però ja et marxarà

Tens raó quan em dius que res no s'acaba (...)

Música i lletra: Jordi Augé i Carles Gómez

Quan surt el sol i estas lluny...

Lluny de les persones que m'envolten, de les que m'estimen i de les que m'estimo.
LLuny de la familia
Lluny de tu
Lluny dels amics
Lluny de mi mateixa
Lluny dels companys de feina
Lluny del present
Lluny del futur
Lluny del món...
... però extranyament a prop del passat...

Quan surt el sol i ja tens carnet de conduir!!!

Avui he aprovat a la primera l'examen per al carnet de conduir!!! Ja puc conduir!!!

Quan surt el sol i no hi ha sol...

Surto de casa per anar a la feina. Al meu poble fa sol, duc màniga curta, és un vestit negre, m'encanta... Duc també pantalons negres i les sabates que duen un poc de talo... Pujo al tren i baixo a Espanya, faig transbord a la línia vermella, agafant abans la Vanguardia al quiosc de just detràs de l'andana...

Baixo a Universitat... Plou. Sento la pluja a la meva pell, em refresca, em sento bé, m'allibera en certa manera... Una trucada, la Vane! Porto setmanes intentant tenir una xerradeta amb ella! Somric i em mullo, i l'escolto i l'hi parlo. El dia té un bon color... almenys per a mi.

Agafo ferrocarrils i baixo a Putxet, segueix plovent però em vull mullar... Veig com la gent em mira i noto que creuen que no estic del tot feta... Jo penso: soles estic parada mullant-me una estona, ho necessito em neteja el mal de cap... em neteja les preocupacions...

Torno a casa de la feina, veig el bus i pujo. Parlo amb el ninu amb el mans lliures (auriculars i tal...). La gent em mira raro... Creuen que parlo sola i a sobre no duc paraigües...

Fa una estona que estic a casa, sento ploure... No hi ha res que m'agradi més que sentir la pluja mentre estic al llit calentona. Cau un bon xàfec... La meva finestra dona al cel obert i hi ha uralita ( no se si s'escriu aixina...), pot ser ho exagera i no plou tant...

Avui és el primer cop que escric dos post en un dia... Un altre primer cop...

Sento la pluja, em trec la roba i un pensament em creua la ment... Si! Penso en tu... I m'encanta...

Quan surt el sol i vas a mi chumino negro...

Surt el sol, pujo el volum de la ràdio i el primer que escolten les meves orelles encara adormides a les 7 del matí és:

Ven a mi chumino negro...

Un anunci de la ràdio, després vaig descobrir que es tractava d'una discoteca de la zona hermètica de Sabadell... Es veu que tenen com tres ninotets: en Michu, en Mino i en Negro... I és clar... si ho juntes tot i ho dius així de sobte a les 7 del matí... Pues impacta! I si li afegeixes una ment perversa com la meva... doncs ja us ho podeu imaginar... o no... ( m'agraden els punts suspensius, ho heu notat...???)

Per més informació podeu accedir el seu web on veureu els ninotets animats i si voleu anar doncs allà teniu un tastet del que us hi espera! Clicleu a: Michu Mino Negro. Ah! I poseu el so!!!