Quan surt al sol i rius sola al cine...

Qui em coneix ja sap que el meu riure és bastant especial i que sovint provoca que altres també riguin, però que passa quan estas mirant una pel·lícula i només rius tu? Doncs passa que després, un cop acabada, t'esperes fins que surti tothom, ben arrepapada al seient per a que ningú et vegi (que si que et veuen) per que et mors de la  vergonya! A mi això m'ha passat amb dos pel·lícules: Casino Royale i Invictus.

En el primer cas, em vaig partir jo sola, quan estan torturant al James Bond. El tenen despullat, lligat en una cadira de fusta sense seient i li colpegen les seves parts amb una corda. He intentat trobar el vídeo de l'escena, però no me'n he sortit. El cas és que, mentre tothom deia: Ahhhhuuu... jo m'estava petant de riure! La gent del meu voltant em mirava com si hagués matat algú.

El segon cas és bastant més recent, de fet, va ser ahir mateix! Invictus parla bastant de rugbi, i ha estat una d'aquestes escenes la que va provocar la meva hilaritat fins a nivells extrems (no us confoneu, la peli no està molt bé). Us poso no l'escena, si no la veritable causa de que estigues plorant de riure.

No em puc creure que això al l'altre equip li faci por! Jo em riuria d'ells allà mateix i els hi diria: Però que feu piltrafilles? Ah! Per qui no ho sàpiga això és l'equip de Nova Zelanda de rugbi i es veu que ho fan sempre abans de cada partit. El curiós és que per que els hi deixen fer a ells quan l'altre equip no fa res? I després, que vinguin i m'expliquen per a que serveix fer el ridícul abans d'un partit?

En fi, al món hi ha coses molt curioses... Que hi farem, mala cara quan morirem!

Quan surt el sol i penges frikades...

Fa unes setmanes passejant per diferent bloc vaig trobar aquest vídeo i em vaig partir! Espero que el sapigueu apreciar! Bé, marxo que tinc muchos quehaceres...

Quan surt el sol i parles de sexe...

Què curioses que som les persones! Només que sentim alguna paraula original, divertida o estrambòtica a la conversa d'algú altre, ja tenim la parabòlica sintonitzada. Hi ha persones que fins i tot riuen amb la conversa dels altres o que s'escandalitzen!

Avui sense anar més lluny, tornàvem del Gran Via 2 amb l'autobús el meu xicot i jo, i com moltes vegades fem comentem la última sèrie que em vist. Avui hem estat parlant de Carnivàle i entre d'altres coses, com que la dona barbuda feia molt angunia, han sortit les paraules sexe i puta. Immediatament dos persones s'han girat i una ha fet el gest però a última hora s'ha controlat. Què passa, que no es poden dir aquestes paraules en un autobús?

Altres cops m'ha passat que tornant de la feina amb els ferrocarrils li explicava al meu xicot alguna anècdota de feina o qualsevol cosa un poc divertida i m'he trobat que alguna de les persones del davant o del voltant també reien igual que nosaltres dos! Què ens passa a les persones que no som capaces d'estar per les nostres coses?

No diré que no ho he fet mai, estaria mentint. De fet, en una ocasió vaig sortir de casa a fer un cafè i llegir una estona en una cafeteria del poble. Al final de llegir res de res, vaig estar escoltant la conversa de dos amics que s'explicaven les batalletes del cap de setmana. No sé ben bé que és el que em va cridar l'atenció de la conversa, sincerament no ho recordo, però sé que la conversa va ser boníssima! Us l'explico: es veu que un dels nois li deia a l'altre que va quedar amb una noia que feia temps que no veia per anar a prendre una copa al vespre, però es veu que no hi van arribar a fer cap de copa ja que es van quedar al cotxe, bé ja sabeu... La qüestió és que de cop a la noia li sona el mòbil i diu que ha de marxar. El noi, amb gran rapidesa es vesteix i es posa a conduir, i això que a mig camí comença a tenir fred a les seves parts... Al principi no sabia per que era, però després de pensar una estona es va adonar de que encara portava el condó amb efecte fred! És una ximpleria però de veres que em va fer molta gràcia i el que em va costar aguantar-me el riure!

L'únic que hauríem de tenir present és que la curiositat va matar al gat...

Quan surt el sol i no tens res a dir...

Doncs això, hi ha dies que vols dir coses, que desitges dir coses però quan t'hi vols posar no hi ha res per dir... Quina sensació més desagradable! No sé si vosaltres la patiu però a mi cada cop em passa molt més sovint.

Podria posar un vídeo i quedar-me tranquil·la però tampoc m'acaba de fer el pes...

Llavors faig aquest post que no diu res però que a la vegada diu moltes coses...

Quan surt el sol i tens molta sort...

Ara fa més o menys un any, a Catalunya Ràdio van fer un sorteig de 5 passis dobles per anar al cinema gratuïtament durant un any. Ara fa un any, més o menys, la meva parella i jo vam tenir sort i ens va tocar un d'aquests passis dobles. Hem gaudit moltíssim d'aquest any de cinema, però poc a poc arribava al final...

Érem conscients de que un dia o altre el passi s'acabaria i que llavors hauríem de tornar a pagar per veure cinema (tampoc és que ens importi molt, vull dir, que hi aniríem igualment), i en el fons dels nostres cors desitjàvem que el sorteig es tornés a fer i que tinguéssim la possibilitat si més no, de tornar a participar.

Ara fa uns dies, el meu xicot es va assabentar de que el programa Divendres de TV3, sortejava 10 passis dobles per un any de cine gratis. El cor s'ens va omplir d'esperança i vam participar, tot sabent que era molt possible que no ens tornes a tocar! Ja seria massa sort, vam pensar.

Fa dos dies el meu xicot va veure en directe com feien el sorteig. Es veu que consisteix en  tirar un munt de papers amb el nom dels participants a l'aire i agafar-ne un. Precisament, no eren pocs els paper que hi havia per llançar a l'aire... Uns 400 em va dir! Llavors va quedar clar que no ens tocaria pas... Tot i així, sempre hi ha una possiblitat, no?

Ahir a la tarda estàvem a casa d'uns amics i precisament comentàvem el tema, ja que un dels amics ens preguntava si ja se'ns havia acabat l'any de cine gratis que ens va tocar l'any passat. Després de passar la tarda xerrant i fent conya, vaig arribar a casa. Com sempre, el primer que faig és mirar el correu i entre la brossa vaig trobar un missatge amb un assumpte interessant: Passi de cine. Encuriosida i sense saber qui era el remitent, vaig obrir el correu i vaig llegir el següent:

Hola Gemma,

Com suposo que ja sabràs, avui has guanyat el premi de dos passis per anar al cinema gratis durant un any. L'Acadèmia del Cinema Català es posarà en contacte amb tu per fer-te arribar els carnets i t'informarà dels cinemes als que pots anar. Pensa que aquesta crida que fem no acaba fins a finals de gener, així que segurament a començaments de febrer et trucaran. De totes maneres, qualsevol dubte pots enviar-me un e-mail, o trucar-me per telèfon.

Enhorabona i salutacions,

Immediatament vaig començar a córrer per casa cridant: No m'ho crec! No m'ho crec! Els pares estaven al menjador i quan els hi vaig dir em van contestar: participes a la Primitiva per nosaltres?

No sé com, però la sort ens ha somrigut un any més. Espero que l'any que ve també ho faci!  

Quan surt el sol i tens els dies tontos del mes...

Què els passa a les dones quan arriben certs dies del mes? Això és el que es pregunten molt homes, doncs, molt bé, jo els hi donaré la resposta: Les hormones se'ns disparen!

Encara que a les dones no ens agradi admetre-ho, en aquells dies del mes ens tornem més sensibles, tan per bo com per dolent. Ens posem com una moto! Penseu en lo incòmode que resulta anar durant tot el dia sagnant. Si, tot el dia! A vegades estas parlant amb la gent i notes la sang, o bé t'assentes i llavors la sang es fa present. No creieu que és normal que les dones estiguem una mica irascibles?

A més, n'hi ha que s'han de medicar i tot per que els fa mal! Jo algun cop, m'he desmaiat del mal que em feia i des de fa molt anys que estic durant 4 o 5 dies del mes prenent-me calmants. I tot així, en aquest estat, no tinc dret a estar de mala hòstia?

I no em feu parlar del típic comentari propi dels homes: "Segur que esta en aquells dies del mes". Es que no ho suporto! De vegades, quan em fa molt de mal desitjaria fer-li el mateix mal que estic passant jo al primer home que em passes pel davant!

Quina injustícia la del univers, i desprès la ciència m'ha d'agradar? Bé, si... M'agrada per que gràcies a ella em  puc prendre els calmants...

Però homes, si us plau, sigueu més considerats amb les dones, que patim molt de dolor i vosaltres esteu tot el mes ben tranquils.

Quan surt el sol i veus els Globus d'Or...

A principis d'aquesta setmana, es va produir aquesta conversa entre el meu i xicot i jo:

-Voldràs mirar amb mi la gala dels Globus d'Or?

- A quina hora es fa?

- A les dues o tres de la matinada.

- Puc dormir abans i després em despertes?

- És clar!

Així doncs va arribar el diumenge a les 23:45 més o menys, i jo ja estava somniant al sofà, mentre ell estava a l'ordinador fent temps i esperant per despertar-me a l'hora convinguda. Arriben les dues de la matinada i jo que estava al sofà tranquil·lament, amb la baveta i tot, em començo a despertar ja que el meu xicot dolçament em sacseja per a despertar-me.

Deu minuts més tard estem a l'habitació i comencem a obrir enllaços per a poder veure la gala en directe, en proven dos o tres, però no hi ha manera. Tots els canals es veuen amb talls cada pocs segons i cada dos minuts ens fan fora per què hi ha massa gent. Estem desesperats! Però a la fi, trobem un enllaç que es veu de conya però que se sent de pena... En fi, què hi farem! Podria ser pitjor. Així que en silenci comencem a veure els premis amb normalitat.

Tot bé fins a les publicitats que tot i que no duren excessivament, les fan cada dos categories! Es fa una mica pesat tot plegat, sobretot si són les 4 del matí i portes dues hores amb l'entrega de premis i encara queden els  més importants! I així fins a les 5:03 del matí que per fi, s'acaben els premis!

Si algú em preguntes si ho tornaria a fer, la resposta seria que si, per que l'emoció de veure-ho en directe i complet i no un retall a les notícies paga la pena. Tot i que seria molt millor si per exemple el canal 33 ho fes per televisió, ja que seria molt més còmode!

Per saber els resultats de les nominacions cliqueu aquí.

Quan surt el sol i vols viatjar...

De vegades em sorprenc consultant planes web de buscadors de viatges i fantasiejo amb la possibilitat de marxar uns dies algun indret amb la meva parella. De vegades Venècia, altres Londres, sovint París... No sé, em deixo portar, busco dates factibles i miro hotels, selecciono els vols. Tot plegat un absurd per que ja sé d'entrada que segurament, el viatge que estic planificant no té cap possibilitat de realitzar-se... però somniar i mirar de moment és gratuït.

Com m'agradaria agafar la maleta i viatjar sempre que em vingues de gust! Quin luxe!!! però de fet, enguany no em puc queixar, he viatjat força. He anat a València, a Lisboa i Amsterdam! Però m'agradaria començar el 2010 amb un viatge, no sé... a qualsevol lloc! Algun suggeriment? 

Quan surt el sol i tens parelles lingüístiques...

Resulta que feia anys que sentia parlar d'això d'ensenyar català de forma lúdica, parlant, quedant a prendre cafè... La veritat és que una part de mi volia fer-ho, però una altra banda sabia que no seria molt bona fent això, ja que a mi lo de quedar i haver de xerrar així sense conèixer a la gent... doncs no fa per mi. Però fa unes setmanes que vaig descobrir una web: Parla Català. En aquesta web, tu et pots registrar com a voluntari/a i ensenyar català a d'altres persones que el volen aprendre o bé practicar.

Crec que és un bon sistema per que a través d'e-mails pots establir una comunicació amb gent d'altres països i a més de divulgar la teva llengua, aprens de les altres persones i dels seus mons. Crec que és una iniciativa molt interessant i convido a tothom a compartir-la.

Pel que fa a mi, estic tenint molt bones experiències, i si algun d'ells/es estan llegint això doncs... que s'animin a participar i que bravo per la seva iniciativa alhora de voler aprendre català.

Quan surt el sol i els Dept et fan sentir...

Jo no sé pas que em passa amb aquest grup! Em torno com boja al sentir-lo. Tot el que tinc al meu voltant es desfà i només ens quedem ells i jo, la seva música i jo, el que em fan sentir i jo... No sé com explicar-ho, de fet, dubto que ho pugui explicar, però és que he viscut tantes coses amb la seva música, que no puc evitar transportar-m'hi a moments determinats de la meva vida cada cop que els sento.

Podríem dir que són la banda sonora dels meus pensaments, sovint expliquen allò que jo vull dir, i que no puc dir. M'expressen.

Si vaig pel carrer escoltant-los el meu pas s'adapta a ells i és que els sento dins i m'acoplo al seu ritme. De vegades em calmen, altres em fan plorar, altres fan que m'aixequi i faci voltes... No sé si a d'altres persones els hi passarà amb altres grups, o amb aquest mateix però el que és ben cert, és que Dept. defineix una part de la meva personalitat.

I per als que no els conegueu, us deixo aquí  una de les seves últimes cançons: Quan et miro als ulls.

Que la gaudiu!

Ah! Aquest post ha estat una inspiració d'un correu que li he enviat a una persona de Finlàndia presentant-li els grups de música catalans. Gràcies.

Quan surt el sol i has de dutxar-te a cases alienes...

La caldera de casa no funciona... Ja fa uns dies que no anava del tot fina, però és que des de cap d'any que estem sense calefacció i sense aigua calenta. Es veu que al principi es pensaven que era una junta que estava trencada, però ara es veu que és tota una peça la que falla. Han de venir dilluns però és clar, no té pinta de que es solucioni en un breu període de temps.

La qüestió és que bé que ens hem de dutxar... Però amb aigua freda és un suplici! Així doncs hem hagut de demanar a altres persones que ens deixin les seves dutxes. Per a nosaltres no és gens còmode envair la intimitat d'altres cases per a poder anar ben nets i polits, a més d'haver de portar-te les tovalloles, xampús, roba per a canviar-te i demés accessoris d'higiene personal.

Mentre sopàvem a casa, comentàvem com en som de dependents d'aquests aparells que ens fan la vida molt més fàcil. Si s'espatllen ja no sabem què hem de fer amb les nostres vides, tot i que en un passat no gaire llunyà ens dutxaven en safareigs amb cubells d'aigua escalfada que els nostres pares ens tiraven per sobre. Però no cal anar al passat per veure això... Avui dia, molta gent no disposa d'aigua corrent i molt menys d'aigua calenta!

Però no puc evitar sentir una certa enyorança per la meva caldera, per la meva aigua calenta, per la meva calefacció... Per la comoditat d'entrar en una cambra, obrir l'aixeta i sentir-te millor sota el raig d'aigua mentre et treus el sabó del cos.

Quan surt el sol i vas a Port Aventura...

Anar a Port Aventura per Nadal... no surt a compte! No ens enganyem, des de fa uns anys que Port Aventura ja no és el que era. No posen atraccions noves, les parades estan mig tancades i cada cop va menys gent. No estic parlant exclusivament de la època del Nadal, que és quan més famílies van, si no en general.

Jo vaig anar el dia 30 de desembre i la veritat és que no té res a veure amb com ho pinten a l'anunci. Jo m'espera tot ple de llumetes i altra decoració nadalenca, però la decepció va ser de campionat! A part, van trigar dues hores en obrir tot el parc. Ja entenc que sigui nadal però l'acumulació de gent esperat a que obrissin part del recorregut per poder passar als altres escenaris era important... A les 10h que és quan obre el parc només estava "obert" (que ja seria dir molt) la Mediterrània i el Far West. Un cop arribaves al Far West t'havies d'esperar fins a les 11h per poder passar a Mèxic i part de la Xina. Un cop al Dragon Khan, t'havies d'esperar fins a les 12h per a poder veure la resta del parc... En fi, què vam fer mentre esperàvem? Doncs fotografies!

S'ha de reconèixer que com a escenari per fer fotos, el parc està bastant bé. Jo m'ho vaig passar pipa fent fotos per arreu on passàvem! La millor foto que vaig fer és la següent:

Us agrada? La veritat és que el cel estava ideal per a la foto! No sabeu com vaig gaudir quan el vaig veure! En fi, que Port Aventura segueix sent el que era però passat per aigua, ja m'enteneu.