Quan surti el sol

Quan surt el sol i els conills es suiciden...

2011-12-15T18:00:00.000+01:00

Fa uns anys, al Fnac de Plaça Catalunya, vaig descobrir un del llibres d'ilustracions que més gràcia m'han fet... I és que qui em coneix una mica ( i si no, ara ja ho sabeu :p), l'humor negre m'encanta, em fa una gracia terrible. Deu ser aquesta vena la que fa que aquest simpàtics conillets em despertin més d'un somriure!

Aquí us deixo algunes de les imatges que més m'agraden:

Però la meva preferida sense cap mena de dubte és la següent:

I ara la ironia... Jo no menjo conill... I ara l'historia de per què no menjo conill: quan era petita, la veïna del poble de la meva àvia tenia conills, i un estiu em va donar un (evidentment el cuidava ella la resta de any, ja que jo soles anava a l'estiu...) i passat uns anys, me'l van matar per fer-lo a la brasa!!! Des de llavors que no en menjo pas de conills... A més, en unes colònies, també ens van fer el mateix! Com és això possible?

Quan surt el sol... Inaugures el pis!

2011-12-13T13:00:00.000+01:00

Fa uns diumenges vam decidir fer la inauguració del piset! Ens vam plantejar convidar a la gent, a través de les noves tecnologies ( mai ho havia fet...) i el resultat va ser sorprenent.

Normalment utilitzàvem per contactar amb els nostres amics, mitjans més convencionals com ara les trucades o els missatges de text. Però aquest cop vam decidir fer un "evento" pel Facebook. El resultat va ser immillorable, per que de 11 persones que es van convidar, 9 van assistir!!! He de dir, que les persones que no van poder venir tenien motius que de sobres justificaven la seva absència. Després d'aquest gran èxit, m'acostumaré a fer servir això dels "eventos"!

Els que ja em coneixen saben que m'encanta cuinar, i amb motiu de la inauguració, el menú va ser esplèndid! No hi ha fotos del menú (una llàstima, haurem de repetir! :p) Però us deixo amb una del brindis amb el postre: Textures de llimona!

Si voleu saber la recepta d'aquest magnífic postre, la podreu trobar al Blog de Cuina de la Dolorss. Si us animeu a fer-la no us decebrà!

Quan surt el sol i descobreixes blocs...

2011-12-10T00:03:00.000+01:00

Que interessant que és que navegant per internet et trobis altres blocs que et sorprenguin i que et deixin amb ganes de tornar per veure que més han posat.

A continuació vull compartir amb vosaltres alguns d'aquests blocs que m'han agradat o encuriosit.

- Si voleu fer pastissos, cupcakes i d'altres pans originals, no us podeu perdre: Morgana, tartas con magia.

Quina traça oi? qui pogues fer aquests pastissos tan originals i ben fets!

- Si voleu riure una bona estona amb imatges ben senzilles, aquest és el vostre blog: Humor tonto para gente inteligente.

De moment us deixo amb aquest dos blogs altament recomanables! En properes edicions... Més!!!

Quan surt el sol i sortegen llibres!!!

2011-12-08T23:27:00.001+01:00

Això no ho acostumo a fer, però la ocasió ho val... Al blog El nombre del libro fan un sorteig de cinc exemplars del llibre: El Temor de un Hombre Sabio, que és el segon llibre del Nombre del Viento.

Aquí us deixo el enllaç de l'entrada on podeu seguir les instruccions per a participar. http://elnombredellibro.blogspot.com/2011/11/sorteo-100-seguidores.html

Només teniu fins el 9 de desembre, així que qui no corre... Vola!!!

Quan surt el sol i t'imagines un món propi...

2011-12-06T17:00:00.002+01:00

En alguna que altra ocasió ja he publicat alguna de les cançons de la pel·lícula de Disney Alicia en el pais de las maravillas. Doncs la cançò que avui vull compartir és la meva preferida. No sabria dir ben bé per què, però és així. No té pas res d'especial, però molts cop em sorprenc a mi mateixa cantant-la, ja sigui a casa o a la feina, sola o acompanyada... Així que aquí la teniu...

Aquí no li agradaria viure en un món molt més especial... Igual la justicia d'ara es tornaria una veritable justicia... I Catalunya seria independent!!!

Quan surt el sol i és el meu "no cumpleaños"...

2011-12-01T17:00:00.009+01:00

Els que ja em coneixen saben que una de les meves pel·lícules preferides de Disney és Alicia en el pais de las maravillas. I com bé explica en Sombrerero Loco en aquest vídeo, avui és el meu "no cumpleaños"!

Per aquest motiu vull compartir amb tots vosaltres el trosset on s'explica en què consisteix el "no cumpleaños" i si com en el meu cas, per vosaltres també és el vostre "no cumpleaños"...

Feliz, feliz no cumpleaños para tu!

Quan surt el sol i vols pelar els alls el més ràpid possible...

2011-11-24T17:00:00.001+01:00

Quantes vegades no hem necessitat a la cuina un bon grapat d'alls i t'estàs una bona estona per pelar-los i et queden les mans amb olor d'all no sé pas quants dies...

Doncs en aquest vídeo se'ns ensenya com podem pelar una cabeça d'alls en uns 10 segons...

Impressionant, oi?

Quan surt el sol i despertes a la teva nova llar!

2011-11-21T10:40:00.000+01:00

Ara ja fa un mes que m'he independitzat. Després d'un parell de mesos d'estres arreglant el pis, pintant, comprant mobles i moltíssimes més coses, ja puc dir que visc a casa meva.

No ha estat una aventura fàcil, a estones no ha estat gens agradable, ens hem trobat amb la crueltat del món financer en més d'una ocasió, però tot i així, ho hem superat i ja estem a la nostra nova llar.

Encara no està acabada, encara queden moltes coses per a fer, se'ns plantegen reptes nous, que no sabem ben bé com afrontar... Però tot queda compensat en el moment que fico la clau al pany, obro la porta i ell m'està esperant amb un somriure i un petó...

És molt possible que a partir d'ara hi hagi més entrades en aquest bloc, que fa temps que tenia en pausa. És possible que moltes d'aquestes entrades tinguin a veure amb la nova etapa que estic vivint. En tots els casos però, ens trobem en la propera actualització!

Quan surt el sol i es revelen secrets...

2011-02-15T21:46:00.000+01:00

Després de mesos sense publicar res i quan ja tothom dona per desaparegut el bloc, jo insisteixo... No se si el proper post serà relativament aviat, però de moment vull compartir un breu "making off" d'una de les meves pel·lícules preferides: Alice in wondeland!

Em sembla força interessant intuir com fan aquest tipus de coses... I ha de ser força estrany gravar una pel·lícula així, no??

Quan surt el sol i veus coses divertides i espantoses...

2010-08-10T08:00:00.002+02:00

Quin gran món el d'internet! Pots trobar de tot, des de les coses més divertides i originals a les més horripilants!! Ja fa molt de temps que segueixo un blog de cuina, però que es moltes coses més que un blog de cuina! I és en aquest blog on he trobat aquestes dues coses:

1. Una torradora molt especial:

Us imagineu ressucitant a unes torrades? Quina imatge més divertida, llevarte i veure que la teva parella t'està ressucitant l'esmorzar! Per saber-ne més clikeu ací.

2. Uns envasos molt desagradables:

Són envasos de cervessa, i he de dir que cap animal ha estat maltractat per que s'han fet servir animals atropellats, però tot i així... No puc deixar de pensar que es tot un poco cruel, no?? Si en voleu saber més, clikeu ací.

Coca de Sant Joan

2010-07-16T11:00:00.000+02:00

Ja se que fa temps de les festes de Sant Joan, però fins ara no m'he vist amb les ganes o el temps per publicar el post! Estic molt orgullosa de la meva coca, és el primer any que la feia i estava molt nerviosa... No em va quedar una bona forma, la placa de forn era molt petita, però de sabor estava molt bé. És molt fàcil de fer, però requereix de moltes hores per fer-la, vaig començar a les 9 del matí i fins a les 16.30 no estava cuita del tot... Però va valdre la pena, i surt relativament més barata que una de comprada! Aquí us deixo una foto i la recepta, si teniu dubtes pregunteu!

- Ingredients per a la massa mare:
125gr de farina, 75ml d'aigua, 2gr de sal i 4gr de llevat fresc.

- Ingredients per a la massa:
250gr de farina, 2gr de sal, 12gr de llevat fresc, 35ml d'aigua, 35ml de llet, 85gr de mantega, la ratlladura de 1/2 llimona, la ratlladura de 1/2 taronja, 38gr de sucre,

- Ingredients per la decoració:
Crema pastissera, ametlles filetejades, pinyons i sucre.
*Per a la crema: 1/2 litre de llet, mitja pell de llimona, una branca de canyella, un ou i un rovell, 100gr de sucre i 2c/c de Maicena.
Elaboració:

1. Barregem tots els ingredients de la massa mare. Ho tapem amb un drap i ho deixem reposar durant tres hores en un lloc fresc i sec.

2. Barrejar les dues ratlladures, la mantega i el sucre.

3. Incorporar la barreja anterior, la sal i el llevat a la farina.

4. Afegir la llet i l'aigua fins que quedi una massa homogènia.

5. Fer una bola i tapar. Deixar reposar 90 minuts.

6. Donar forma a la coca sobre una placa de forn amb paper d'estrassa. Ha de tenir un gruix d'un cm o cm i mig.

7. Tapar i deixar reposar 90 minuts més.

8. Fer la crema: Posar a bullir la llet amb la pela i la canyella. Quan bulli, parar el foc i deixar refredar. Batre l'ou, el rovell, el sucre i la maicena fins que sigui una barreja blanquinosa. Barrejar amb la llet i tornar a posar al foc fins que espessi. Deixar refredar posant un film tocant la crema per a que no faci crosta.

9. Pintar la massa amb clara d'ou i decorar amb la crema i els altres ingredients. Espolvorejat sucre.

10. Fornejar a 180º uns 15-20 minuts o fins que estigui daurada. Deixar-la refredar en una reixa.

Nota: Amb el llevat fresc, diluir en un poc d'aigua abans d'afegir-lo!

Quan surt el sol i fas "Rosco" de llimona...

2010-06-17T10:07:00.000+02:00

L'altre dia em venia de gust cuinar i li vaig dir al meu xicot que tries alguna cosa que li vingues de gust... Com que li fascina la llimona, em va demanar que li fes un "rosco" de llimona. I aquest va ser el resultat:

Per si voleu la recepta, és aquesta:

INGREDIENTS:

-Per a la massa

200gr de farina, 2 culleradetes de llevat en pols (Royal), 200gr de sucre glas, 4 ous, 150ml de crema agra, la ratlladura d'una llimona gran, 4 cullerades de suc de llimona, 150ml d'oli de gira-sol.

-Per l'almívar

4 cullerades de sucre glas, 3 cullerades de suc de llimona.

-Per la crema agra

1/2 iogurt natural sense ensucrar, el suc de mitja llimona, 200ml de nata

A part un motllo de silicona d'uns 20cm amb un forat al mig.

ELABORACIÓ:

Per a la crema agra:

1. Barrejar el iogurt amb la nata i batre amb les varilles uns 5 minuts

2. Afegir el suc de la llimona i batre fins que espesi.

Per al "rosco"

1. En un recipient tamitzem la farina y el llevat. A continuació afegir el sucre.

2. En un altre recipient, bat els ous amb la crema agra, la ratlladura, el suc de llimona i l'oli.

3. Aboca la barreja de ou sobre la barreja de la farina. Barrejar bé fins que quedi una barreja homogènia.

4. Aboca la massa al motllo i posar al forn pre escalfat uns 45-60 minuts a 180ºC. Fins que hagi pujat i estigui daurat.

5. Quan el pastís estigui llest, el treiem del forn i comencem a preparar l'almívar.

Per l'almívar:

1. En un cassó barrejar el sucre amb el suc de llimona.

2. Escalfar a foc suau. Anar removent fins que el líquid comenci a fer bombolles i espessi.

Preparació final:

1. Desemmotllem el pastís.

2. Punxem la superfície del pastís amb una forquilla

3. Amb un pinzell de cuina pintem la superfície amb l'almívar.

4. Deixem que refredi, i ja el podem menjar!

Es molt simple, però es molt bo. A casa no ha durat gaire, senyal que molt dolent no pot estar...

Quan surt el sol i torna a ser Santa Gemma...

2010-05-14T11:42:00.000+02:00

Doncs un altre any ha passat i avui és Santa Gemma, i pels que no ho sapigueu, és la patrona dels estudiants! Però el que avui us vull ensenyar és el que serà el meu regal de sant. A casa no som religiosos, però el sant sempre l'hem celebrat fent algun regalet! I per mi el regal d'enguany del meu xicot és el millor del món! M'agrada molt la cuina, però per les mesures són nefasta, així que el meu noi va pensar que una bàscula seria un molt bon regal per a mi, i aquí està la meravellosa bàscula que em compra:

Jo l'he demanada en gris, no sé ben bé per que, però és que m'agrada molt més!!! És molt pràctica per que primer de tot és digital i per tant és més precisa, a més, pot mesurar en grams, lliures o onzes. No és que ho hagi d'usar gaire però si em trobo una recepta en aquestes mesures no m'haig de trencar el cap fent les conversions. També m'agrada molt el disseny, és molt moderna.

Aquesta bàscula és dels germans Joseph que es dediquen a crear utensilis molt pràctics i amb disseny per a les nostres cuines. Tant és així que fa unes setmanes em vaig comprar una gerra mesuradora, però no una qualsevol, si no una que em permet mesurar en la mateixa gerra quantitats de 5ml a 568ml!!! A més té un disseny molt atractiu ja que per una banda fas les mesures més grans i si la gires en fas les petites. Us poso una foto per a que us quedi més clar.

I si us esteu preguntant on he comprat aquestes cosetes i on en podeu trobar més informació, us podeu dirigir a les següents pàgines web:

- Per més informació: http://www.lekue.es/index.php

- Per comprar: http://www.gadgetscuina.com/?lang=cat

Quan surt el sol i cuses...

2010-04-12T22:49:00.000+02:00

No si sabeu que a més a més d'aquest bloc, en tinc un altre de manualitats. Fa temps que el tinc i en alguna ocasió n'he parlat en aquest. La qüestió és que m'he fet una botiga on-line. Si, si hi ha una web que es diu Artesanum on tu pots crear-te un espai on vendre les teves creacions! Fa poc temps que la tinc i requereix força temps, per que has d'anar actualitzant i demés, però val la pena l'esforç!

Es tracta d'anar pujant fotos dels teus productes i explicar com estan fets, amb quin material... També has de dir a quin preu el vens i les despeses d'enviament... Després tan particulars com botigues es poden posar en contacte amb tu si estan interessats en alguna cosa.

Per veure-la podeu fer clik aquí. I per veure el bloc podeu fer clik aquí

Podeu trobar cosetes com aquesta:

Quan surt el sol i et fan un regal...

2010-03-14T14:34:00.000+01:00

Divendres em van fer un regal, va ser tota un sorpresa. No m'esperava trobar-me allò. Des d'aleshores que estic enganxada a cercar petites coses o situacions. Em van regalar:

UN RECULL DE 5 LLIBRES DE BUSCANT EN WALLY!

Estàvem a l'Hipercor de Cornellà buscant una maleta per a al dimarts que marxem un parell de dies, i quina és la meva sorpresa que mirant la secció de llibres del Corte Inglés, em trobo amb aquest tresor! Em vaig emocionar tant! Jo mai havia tingut un llibre de buscant en Wally. Els coneixia per les meves amigues de l'escola o del casal, però no n'havia tingut mai un, i vés per on, em regalen 5 de cop! Encara estic emocionada i no paro de buscar prismàtics, claus, la cua d'en Woof, la Wenda, el Mag, en Odlaw, nens que son mossegats per gossos, gats als terrats, esquiadors voladors, parelles estranyes i per descomptat en Wally i l'objecte que li falta en cada escena de la cada llibre!

En dos dies he après més coses d'en Wally que ens els 16 anys que sóc conscient que existeix! Ara sé, que té amics que sempre viatgen amb ell, que hi ha 25 buscadors de Wally a cada viatge que fa, que d'en Woof només se'n veu la cua...

Si algú no ha provat mai de buscar en Wally, li recomano que ho faci per que ja us dic que passes una estona d'allò més entretinguda!

Aquí us deixo una de les escenes del primer llibre de Buscant en Wally. Si teniu ganes també podeu reconstruir-ne una i buscar-lo en el següent enllaç.

Quan surt el sol i no surt...

2010-03-08T17:45:00.000+01:00

Us deixo alguna foto de la nevada al meu poble. No són molt maques, però és que des del balcó de casa no es pot fer més...

Quan surt el sol i et sens malament...

2010-03-02T11:49:00.000+01:00

Hi ha dies en que sents que tot està cap per avall, que tot et surt del reves i estàs girada. Dones l'esquena, al món, als teus amics, a tu mateixa... No tenim dret a sentir-nos així i que no ens demanin explicacions? Segurament no tenim la explicació i quan et pregunten, que ha passat? I tu contestes, no en vull parlar... El primer que et diuen és que sort que ens hem d'explicar les coses...

Realment no et passa res, soles estàs de mal humor, i condemnes tot el que passa i a tothom. Els vols fer la punyeta per a que es sentin tan malament com et sents tu... Saps, que no està bé fer això però es que no tens ganes de fer res més, per que tot el que passa al teu voltant t'irrita...

Ens sentim malament, i és que no en tenim de dret a sentir-nos així? Un cop passa el mal dia, soles pots dir que ho sents... Però, funciona?

Quan surt el sol i veus hàmsters...

2010-02-15T18:15:00.001+01:00

Fa una estona he rebut un correu d'aquest que s'envien a tothom. Normalment no els miro, però depèn de qui l'envia doncs llavors si que l'obro. En aquest cas també m'ha fet obrir-ho el assumpte, ja que posava: per amants dels animals. A mi, els animalons m'agraden la majoria, tot i que n'hi ha alguns als que no em puc resistir, un d'ells és l'hàmster. Per això quan he vist aquestes fotos no m'he pogut resistir a compartir-les amb tots vosaltres.

Espero que us alegrin una mica aquest dia tan tristot!

Que passeu un bon dia!

Quan surt el sol i sorteges...

2010-02-13T11:26:00.000+01:00

Vés per on avui em preguntava quant de temps feia que tenia el bloc de manualitats, i ha donat la casualitat de que ja fa més d'un any! Com de ràpid passa el temps! Ja fa un any que em els meus propis complements... Qui m'ho havia de dir... És per aquest motiu que vull fer un sorteig! Sortejo dos de les meves creacions, quines? Sorpresa!

Passo a explicar-vos que cal fer per a participar. Primer de tot deixar un comentari a l'entrada del sorteig dient quin dels meus treballs us agrada més. Si teniu bloc, deixeu l'enllaç i si no doncs una adreça electrònica de contacte. A més a més, us agrairia que als vostres blocs comentéssiu el sorteig, quants més serem més riurem, no?

Teniu temps fins al 14 de març i el dia 15 de març faré saber els/les guanyadors/guanyadores, dos en aquest cas!

Sentint-ho molt, qui no compleixi aquest requisits no podrà participar! I gràcies a tots i totes per participar i per la difusió!

Quan surt el sol i cal riure...

2010-02-11T14:38:00.000+01:00

La veritat és que tal i com està el panorama ens fa falta a tots riure una mica, és per això que us poso dos vídeos que a mi sempre em fan moltissima gracia i acabo plorant de riure i vermella com un tomàquet! El primer és de caigudes i aquestes coses, jo em parteixo amb el Vault, un poc sàdic però em parteixo...

I aquest és d'un bitxo molt maco i que a mi m'encanten i sempre que vaig al zoo em passo una bona estona mirant-los! Aquest en concret em fa una gracia que em moro... Espero que a vosaltres també!

Quan surt el sol i fas la travessa dels Oscars...

2010-02-09T18:38:00.000+01:00

Doncs ara que les nominacions dels Oscar ja estan fetes i que per arreu començaran a sortir travesses amb diferents sortejos i premis, des d'aquí vull informar-vos que al bloc No feu Soroll, també hi ha una travessa i que en aquest cas, el premi és una pel·lícula a escollir entre una llista d'un grapat de bons films.

A mi no m'agrada molt fer travesses, però si que m'agrada rebre premis o que em toquin sortejos, per tant enguany participaré a la porra que fa en Xavier. Aquí us deixo l'adreça del seu bloc:

http://www.nofeusoroll.blogspot.com/

En aquest bloc teniu tota la informació però participar és molt fàcil, soles cal que li envieu un mail amb les vostres prediccions i si sou el que més encerts teniu, doncs el premi és vostre!

Espero que participeu ja que quants més serem més riurem!

Quan surt el soli i veus l'entrega dels premis gaudi...

2010-02-02T12:38:00.000+01:00

Ahir es va celebrar la cerimònia dels premis gaudi i tinc moltes coses a dir sobre aquest esdeveniment. Primer de tot vull dir que tot i que no en parlarè molt bé, estic totalment d'acord en que es faci i penso que dona una gran empenta al nostre cinema. Per tal de poder-ho comentar tot i explicar-me el millor possible ho farè per punts. Són els següents:

1. Per què diuen que és una gala aquàtica, si en realitat és un cutre-show amb tios peluts vestits de nadadores de sincronitzada. Realment patètic. Cada any ho fan pitjor i no entenc com una persona amb seny com en Joel Joan no s'adona de que el que estan fent és el ridícul! M'està molt bé que li vulguin fer humor, però tampoc cal arribar a extrems d'estar fent el ridícul! Jo em pregunto com un actor seriòs com en Dafnis Balduf es deixa vestir de sirena amb un cavallet de mar al cap mentre tot de tios peluts i disfressats li escupen aigua... La única que es salva és la Clara Segura que té una gràcia innata que es totalment irressistible.

2. L'entrega pròpiament dita va ser un caos. No trobaven els sobres o no arribaven a les persones que havien de dir el guanyador. Fins a 2 minuts ens vam haver d'esperar per a poder saber el nom del millor actor secundari. Que per cert, no va ser per a en Sergi Lòpez si no per a l'Andrés Herrera.

3. Com poden els acadèmics votar a qualsevol altra banda sonora que no sigui la de la pel·lícula Xtrems!!! Quins grans burros! Com pots ser que Dept. no hagi guanyat el gaudi a millor banda sonora!!! Aquests acadèmics no saben res de res.

4. Ningú va fer referència a la situació actual del cinemes catalans. I per descomptat, ningú va dir ni piu sobre la "vaga" dels cinemes. Què volien ser polìticament correctes? Què no va amb ells? Jo no ho vaig entendre...

5. Odio les persones que surten amb un paper amb el dicurset escrit. Se suposa que no saps que t'ha de tocar i que el dicurs hauria de ser espontani. D'aquesta manera es pot veure clarament la reacció, un exemple seria la Kate Winslet l'any passat en la gala dels globus d'or, que no s'ho esperava gens i la va liar una mica. Us deixo el vídeo, per a que veieu que li va passar:

Crec que més o menys ho he dit tot, segurament ahir vaig despotricar de més coses però ara mateix només recordo aquestes. Només vull dir que amb el espectacle tan penós de la gala d'ahir no m'extranya que molta gent es rigui del cinema català.

Si voleu veure els guanyadors dels Premis Gaudi, clikqueu aquí

Quan surt al sol i rius sola al cine...

2010-01-30T10:23:00.000+01:00

Qui em coneix ja sap que el meu riure és bastant especial i que sovint provoca que altres també riguin, però que passa quan estas mirant una pel·lícula i només rius tu? Doncs passa que després, un cop acabada, t'esperes fins que surti tothom, ben arrepapada al seient per a que ningú et vegi (que si que et veuen) per que et mors de la vergonya! A mi això m'ha passat amb dos pel·lícules: Casino Royale i Invictus.

En el primer cas, em vaig partir jo sola, quan estan torturant al James Bond. El tenen despullat, lligat en una cadira de fusta sense seient i li colpegen les seves parts amb una corda. He intentat trobar el vídeo de l'escena, però no me'n he sortit. El cas és que, mentre tothom deia: Ahhhhuuu... jo m'estava petant de riure! La gent del meu voltant em mirava com si hagués matat algú.

El segon cas és bastant més recent, de fet, va ser ahir mateix! Invictus parla bastant de rugbi, i ha estat una d'aquestes escenes la que va provocar la meva hilaritat fins a nivells extrems (no us confoneu, la peli no està molt bé). Us poso no l'escena, si no la veritable causa de que estigues plorant de riure.

No em puc creure que això al l'altre equip li faci por! Jo em riuria d'ells allà mateix i els hi diria: Però que feu piltrafilles? Ah! Per qui no ho sàpiga això és l'equip de Nova Zelanda de rugbi i es veu que ho fan sempre abans de cada partit. El curiós és que per que els hi deixen fer a ells quan l'altre equip no fa res? I després, que vinguin i m'expliquen per a que serveix fer el ridícul abans d'un partit?

En fi, al món hi ha coses molt curioses... Que hi farem, mala cara quan morirem!

Quan surt el sol i penges frikades...

2010-01-29T20:01:00.000+01:00

Fa unes setmanes passejant per diferent bloc vaig trobar aquest vídeo i em vaig partir! Espero que el sapigueu apreciar! Bé, marxo que tinc muchos quehaceres...

Quan surt el sol i parles de sexe...

2010-01-28T18:25:00.000+01:00

Què curioses que som les persones! Només que sentim alguna paraula original, divertida o estrambòtica a la conversa d'algú altre, ja tenim la parabòlica sintonitzada. Hi ha persones que fins i tot riuen amb la conversa dels altres o que s'escandalitzen!

Avui sense anar més lluny, tornàvem del Gran Via 2 amb l'autobús el meu xicot i jo, i com moltes vegades fem comentem la última sèrie que em vist. Avui hem estat parlant de Carnivàle i entre d'altres coses, com que la dona barbuda feia molt angunia, han sortit les paraules sexe i puta. Immediatament dos persones s'han girat i una ha fet el gest però a última hora s'ha controlat. Què passa, que no es poden dir aquestes paraules en un autobús?

Altres cops m'ha passat que tornant de la feina amb els ferrocarrils li explicava al meu xicot alguna anècdota de feina o qualsevol cosa un poc divertida i m'he trobat que alguna de les persones del davant o del voltant també reien igual que nosaltres dos! Què ens passa a les persones que no som capaces d'estar per les nostres coses?

No diré que no ho he fet mai, estaria mentint. De fet, en una ocasió vaig sortir de casa a fer un cafè i llegir una estona en una cafeteria del poble. Al final de llegir res de res, vaig estar escoltant la conversa de dos amics que s'explicaven les batalletes del cap de setmana. No sé ben bé que és el que em va cridar l'atenció de la conversa, sincerament no ho recordo, però sé que la conversa va ser boníssima! Us l'explico: es veu que un dels nois li deia a l'altre que va quedar amb una noia que feia temps que no veia per anar a prendre una copa al vespre, però es veu que no hi van arribar a fer cap de copa ja que es van quedar al cotxe, bé ja sabeu... La qüestió és que de cop a la noia li sona el mòbil i diu que ha de marxar. El noi, amb gran rapidesa es vesteix i es posa a conduir, i això que a mig camí comença a tenir fred a les seves parts... Al principi no sabia per que era, però després de pensar una estona es va adonar de que encara portava el condó amb efecte fred! És una ximpleria però de veres que em va fer molta gràcia i el que em va costar aguantar-me el riure!

L'únic que hauríem de tenir present és que la curiositat va matar al gat...

Quan surt el sol i no tens res a dir...

2010-01-27T10:03:00.000+01:00

Doncs això, hi ha dies que vols dir coses, que desitges dir coses però quan t'hi vols posar no hi ha res per dir... Quina sensació més desagradable! No sé si vosaltres la patiu però a mi cada cop em passa molt més sovint.

Podria posar un vídeo i quedar-me tranquil·la però tampoc m'acaba de fer el pes...

Llavors faig aquest post que no diu res però que a la vegada diu moltes coses...

Quan surt el sol i tens molta sort...

2010-01-22T15:47:00.000+01:00

Ara fa més o menys un any, a Catalunya Ràdio van fer un sorteig de 5 passis dobles per anar al cinema gratuïtament durant un any. Ara fa un any, més o menys, la meva parella i jo vam tenir sort i ens va tocar un d'aquests passis dobles. Hem gaudit moltíssim d'aquest any de cinema, però poc a poc arribava al final...

Érem conscients de que un dia o altre el passi s'acabaria i que llavors hauríem de tornar a pagar per veure cinema (tampoc és que ens importi molt, vull dir, que hi aniríem igualment), i en el fons dels nostres cors desitjàvem que el sorteig es tornés a fer i que tinguéssim la possibilitat si més no, de tornar a participar.

Ara fa uns dies, el meu xicot es va assabentar de que el programa Divendres de TV3, sortejava 10 passis dobles per un any de cine gratis. El cor s'ens va omplir d'esperança i vam participar, tot sabent que era molt possible que no ens tornes a tocar! Ja seria massa sort, vam pensar.

Fa dos dies el meu xicot va veure en directe com feien el sorteig. Es veu que consisteix en tirar un munt de papers amb el nom dels participants a l'aire i agafar-ne un. Precisament, no eren pocs els paper que hi havia per llançar a l'aire... Uns 400 em va dir! Llavors va quedar clar que no ens tocaria pas... Tot i així, sempre hi ha una possiblitat, no?

Ahir a la tarda estàvem a casa d'uns amics i precisament comentàvem el tema, ja que un dels amics ens preguntava si ja se'ns havia acabat l'any de cine gratis que ens va tocar l'any passat. Després de passar la tarda xerrant i fent conya, vaig arribar a casa. Com sempre, el primer que faig és mirar el correu i entre la brossa vaig trobar un missatge amb un assumpte interessant: Passi de cine. Encuriosida i sense saber qui era el remitent, vaig obrir el correu i vaig llegir el següent:

Hola Gemma,

Com suposo que ja sabràs, avui has guanyat el premi de dos passis per anar al cinema gratis durant un any. L'Acadèmia del Cinema Català es posarà en contacte amb tu per fer-te arribar els carnets i t'informarà dels cinemes als que pots anar. Pensa que aquesta crida que fem no acaba fins a finals de gener, així que segurament a començaments de febrer et trucaran. De totes maneres, qualsevol dubte pots enviar-me un e-mail, o trucar-me per telèfon.

Enhorabona i salutacions,

Immediatament vaig començar a córrer per casa cridant: No m'ho crec! No m'ho crec! Els pares estaven al menjador i quan els hi vaig dir em van contestar: participes a la Primitiva per nosaltres?

No sé com, però la sort ens ha somrigut un any més. Espero que l'any que ve també ho faci!

Quan surt el sol i tens els dies tontos del mes...

2010-01-20T17:10:00.000+01:00

Què els passa a les dones quan arriben certs dies del mes? Això és el que es pregunten molt homes, doncs, molt bé, jo els hi donaré la resposta: Les hormones se'ns disparen!

Encara que a les dones no ens agradi admetre-ho, en aquells dies del mes ens tornem més sensibles, tan per bo com per dolent. Ens posem com una moto! Penseu en lo incòmode que resulta anar durant tot el dia sagnant. Si, tot el dia! A vegades estas parlant amb la gent i notes la sang, o bé t'assentes i llavors la sang es fa present. No creieu que és normal que les dones estiguem una mica irascibles?

A més, n'hi ha que s'han de medicar i tot per que els fa mal! Jo algun cop, m'he desmaiat del mal que em feia i des de fa molt anys que estic durant 4 o 5 dies del mes prenent-me calmants. I tot així, en aquest estat, no tinc dret a estar de mala hòstia?

I no em feu parlar del típic comentari propi dels homes: "Segur que esta en aquells dies del mes". Es que no ho suporto! De vegades, quan em fa molt de mal desitjaria fer-li el mateix mal que estic passant jo al primer home que em passes pel davant!

Quina injustícia la del univers, i desprès la ciència m'ha d'agradar? Bé, si... M'agrada per que gràcies a ella em puc prendre els calmants...

Però homes, si us plau, sigueu més considerats amb les dones, que patim molt de dolor i vosaltres esteu tot el mes ben tranquils.

Quan surt el sol i veus els Globus d'Or...

2010-01-18T19:51:00.001+01:00

A principis d'aquesta setmana, es va produir aquesta conversa entre el meu i xicot i jo:

-Voldràs mirar amb mi la gala dels Globus d'Or?

- A quina hora es fa?

- A les dues o tres de la matinada.

- Puc dormir abans i després em despertes?

- És clar!

Així doncs va arribar el diumenge a les 23:45 més o menys, i jo ja estava somniant al sofà, mentre ell estava a l'ordinador fent temps i esperant per despertar-me a l'hora convinguda. Arriben les dues de la matinada i jo que estava al sofà tranquil·lament, amb la baveta i tot, em començo a despertar ja que el meu xicot dolçament em sacseja per a despertar-me.

Deu minuts més tard estem a l'habitació i comencem a obrir enllaços per a poder veure la gala en directe, en proven dos o tres, però no hi ha manera. Tots els canals es veuen amb talls cada pocs segons i cada dos minuts ens fan fora per què hi ha massa gent. Estem desesperats! Però a la fi, trobem un enllaç que es veu de conya però que se sent de pena... En fi, què hi farem! Podria ser pitjor. Així que en silenci comencem a veure els premis amb normalitat.

Tot bé fins a les publicitats que tot i que no duren excessivament, les fan cada dos categories! Es fa una mica pesat tot plegat, sobretot si són les 4 del matí i portes dues hores amb l'entrega de premis i encara queden els més importants! I així fins a les 5:03 del matí que per fi, s'acaben els premis!

Si algú em preguntes si ho tornaria a fer, la resposta seria que si, per que l'emoció de veure-ho en directe i complet i no un retall a les notícies paga la pena. Tot i que seria molt millor si per exemple el canal 33 ho fes per televisió, ja que seria molt més còmode!

Per saber els resultats de les nominacions cliqueu aquí.

Quan surt el sol i vols viatjar...

2010-01-12T17:12:00.000+01:00

De vegades em sorprenc consultant planes web de buscadors de viatges i fantasiejo amb la possibilitat de marxar uns dies algun indret amb la meva parella. De vegades Venècia, altres Londres, sovint París... No sé, em deixo portar, busco dates factibles i miro hotels, selecciono els vols. Tot plegat un absurd per que ja sé d'entrada que segurament, el viatge que estic planificant no té cap possibilitat de realitzar-se... però somniar i mirar de moment és gratuït.

Com m'agradaria agafar la maleta i viatjar sempre que em vingues de gust! Quin luxe!!! però de fet, enguany no em puc queixar, he viatjat força. He anat a València, a Lisboa i Amsterdam! Però m'agradaria començar el 2010 amb un viatge, no sé... a qualsevol lloc! Algun suggeriment?

Quan surt el sol i tens parelles lingüístiques...

2010-01-09T11:19:00.000+01:00

Resulta que feia anys que sentia parlar d'això d'ensenyar català de forma lúdica, parlant, quedant a prendre cafè... La veritat és que una part de mi volia fer-ho, però una altra banda sabia que no seria molt bona fent això, ja que a mi lo de quedar i haver de xerrar així sense conèixer a la gent... doncs no fa per mi. Però fa unes setmanes que vaig descobrir una web: Parla Català. En aquesta web, tu et pots registrar com a voluntari/a i ensenyar català a d'altres persones que el volen aprendre o bé practicar.

Crec que és un bon sistema per que a través d'e-mails pots establir una comunicació amb gent d'altres països i a més de divulgar la teva llengua, aprens de les altres persones i dels seus mons. Crec que és una iniciativa molt interessant i convido a tothom a compartir-la.

Pel que fa a mi, estic tenint molt bones experiències, i si algun d'ells/es estan llegint això doncs... que s'animin a participar i que bravo per la seva iniciativa alhora de voler aprendre català.

Quan surt el sol i els Dept et fan sentir...

2010-01-07T14:55:00.002+01:00

Jo no sé pas que em passa amb aquest grup! Em torno com boja al sentir-lo. Tot el que tinc al meu voltant es desfà i només ens quedem ells i jo, la seva música i jo, el que em fan sentir i jo... No sé com explicar-ho, de fet, dubto que ho pugui explicar, però és que he viscut tantes coses amb la seva música, que no puc evitar transportar-m'hi a moments determinats de la meva vida cada cop que els sento.

Podríem dir que són la banda sonora dels meus pensaments, sovint expliquen allò que jo vull dir, i que no puc dir. M'expressen.

Si vaig pel carrer escoltant-los el meu pas s'adapta a ells i és que els sento dins i m'acoplo al seu ritme. De vegades em calmen, altres em fan plorar, altres fan que m'aixequi i faci voltes... No sé si a d'altres persones els hi passarà amb altres grups, o amb aquest mateix però el que és ben cert, és que Dept. defineix una part de la meva personalitat.

I per als que no els conegueu, us deixo aquí una de les seves últimes cançons: Quan et miro als ulls.

Que la gaudiu!

Ah! Aquest post ha estat una inspiració d'un correu que li he enviat a una persona de Finlàndia presentant-li els grups de música catalans. Gràcies.

Quan surt el sol i has de dutxar-te a cases alienes...

2010-01-03T00:32:00.000+01:00

La caldera de casa no funciona... Ja fa uns dies que no anava del tot fina, però és que des de cap d'any que estem sense calefacció i sense aigua calenta. Es veu que al principi es pensaven que era una junta que estava trencada, però ara es veu que és tota una peça la que falla. Han de venir dilluns però és clar, no té pinta de que es solucioni en un breu període de temps.

La qüestió és que bé que ens hem de dutxar... Però amb aigua freda és un suplici! Així doncs hem hagut de demanar a altres persones que ens deixin les seves dutxes. Per a nosaltres no és gens còmode envair la intimitat d'altres cases per a poder anar ben nets i polits, a més d'haver de portar-te les tovalloles, xampús, roba per a canviar-te i demés accessoris d'higiene personal.

Mentre sopàvem a casa, comentàvem com en som de dependents d'aquests aparells que ens fan la vida molt més fàcil. Si s'espatllen ja no sabem què hem de fer amb les nostres vides, tot i que en un passat no gaire llunyà ens dutxaven en safareigs amb cubells d'aigua escalfada que els nostres pares ens tiraven per sobre. Però no cal anar al passat per veure això... Avui dia, molta gent no disposa d'aigua corrent i molt menys d'aigua calenta!

Però no puc evitar sentir una certa enyorança per la meva caldera, per la meva aigua calenta, per la meva calefacció... Per la comoditat d'entrar en una cambra, obrir l'aixeta i sentir-te millor sota el raig d'aigua mentre et treus el sabó del cos.

Quan surt el sol i vas a Port Aventura...

2010-01-02T10:28:00.000+01:00

Anar a Port Aventura per Nadal... no surt a compte! No ens enganyem, des de fa uns anys que Port Aventura ja no és el que era. No posen atraccions noves, les parades estan mig tancades i cada cop va menys gent. No estic parlant exclusivament de la època del Nadal, que és quan més famílies van, si no en general.

Jo vaig anar el dia 30 de desembre i la veritat és que no té res a veure amb com ho pinten a l'anunci. Jo m'espera tot ple de llumetes i altra decoració nadalenca, però la decepció va ser de campionat! A part, van trigar dues hores en obrir tot el parc. Ja entenc que sigui nadal però l'acumulació de gent esperat a que obrissin part del recorregut per poder passar als altres escenaris era important... A les 10h que és quan obre el parc només estava "obert" (que ja seria dir molt) la Mediterrània i el Far West. Un cop arribaves al Far West t'havies d'esperar fins a les 11h per poder passar a Mèxic i part de la Xina. Un cop al Dragon Khan, t'havies d'esperar fins a les 12h per a poder veure la resta del parc... En fi, què vam fer mentre esperàvem? Doncs fotografies!

S'ha de reconèixer que com a escenari per fer fotos, el parc està bastant bé. Jo m'ho vaig passar pipa fent fotos per arreu on passàvem! La millor foto que vaig fer és la següent:

Us agrada? La veritat és que el cel estava ideal per a la foto! No sabeu com vaig gaudir quan el vaig veure! En fi, que Port Aventura segueix sent el que era però passat per aigua, ja m'enteneu.

Quan surt el sol i veus una peli...

2009-12-29T10:25:00.004+01:00

Fa unes setmanes que vaig anar al cine amb la meva parella i vaig veure una pel·lícula que em va agradar moltíssim però que alhora em va fer ràbia. Estic parlant de Julie&Julia, no se si algú l'ha vista però explico l'argument per si de cas.

És tracta d'una noia que no sap ben bé que fer amb la seva vida i l'únic que la relaxa després d'un dia estressant és cuinar. Resulta que donat l'èxit del bloc d'una amiga decideix que ella també en pot fer un, i decideix explicar la seva experiència cuinant totes les receptes de la cuinera Julia Child en un any. S'enfronta a diferents reptes culinaris i a les conseqüècies de la seva nova afició.

Ara us explicaré el que em va passar quan la vaig veure. Resulta que per una banda em va encantar que algú fes una cosa així i per una altra, em va fer ràbia per que a mi m'encanta cuinar (tot i que encara sóc bastant "novatilla") i a mi no se m'havia acudit! Després se'm va passar per la ment fer-ho jo també però les dificultats es van manifestar i de moment és impossible...

Mai se sap, potser algun dia apareix per aquí un post anunciant el meu nou bloc però és clar, això ja forma part del futur!

Quan surt el sol i ets innocent...

2009-12-28T10:40:00.004+01:00

Es veu que avui és el dia dels Sants Innocents, i jo em pregunto que és exactament una innocentada? Bromes, prendre el pèl, enganxar coses a les esquenes de la gent? I tot això per commemorar el dia que el rei Herodes va matar a tots els nens menors de dos anys a Betlem amb l'objectiu de desfer-se de Jesús de Natzaret.

I que fem nosaltres? Mofar-nos del que són més innocents, confien i s'ho creuen. Quina tradició més maca no? Se suposa que ens estem rient de que es matessin nadons fa vés a saber quants anys, o pitjor, ens en fotem de la gent que ara confia en els seus companys, família, mitjans de comunicació...?

Es veu que als estats units no pots deixar en préstec res de res a ningú per que segons la tradició avui no no té per que tornar-t'ho i s'ho pot quedar. Aquests americans celebren la mort de nadons robant als veïns... Això només passa a Amèrica!

Jo, que sóc molt innocent i que m'ho crec tot aquest matí m'he dut un ensurt. Com de costum quan em llevo em poso al ordinador, encara que estigui mig adormida. Doncs he entrat a facebook i veig una notícia que diu que el músic d'un grup català desprès de 15 anys plega i comença la seva carrera en solitari. La meva reacció: però que dius!!!??? Següent pas: miro els comentaris per saber que opina la gent i lo primer que llegeixo és que avui és el dia dels Sants Innocents i que és una broma...

M'emprenyo, m'emprenyo, m'emprenyo, m'emprenyo! M'acabo de llevar, confio en la font que ha publicat la notícia i ara resulta que m'està enganyant? O potser no, potser si que és veritat. hauré d'esperar a que demà (que ja no farà innocentades) digui el que sobre la notícia. No puc mirar altres publicacions per que tinc el mateix problema... I si és una innocentada?

En fi, seguint aquesta tradició només fem que perdre la nostra credibilitat, fer emprenyar als innocents i el que és més greu, perdre la confiança en allò que fins avui li teníem.

Quan surt el sol i fas croquetes...

2009-12-18T18:28:00.003+01:00

Fa uns dies vaig fer les meves primeres croquetes. La veritat, tenia una mica de por al fer-les per que quan el meu pare ho va intentar per primer cop, li van quedar amb massa gust de farina... Però em vaig dir que si no en feia, mai sabria si em sortirien bé. Així doncs, amb ganes i un xic nerviosa vaig agafar els ingredients i mans a la massa.

Aquí us n'ensenyo el resultat, la veritat és que van quedar de cine...

Quan surt el sol i fas discos de carbassó

2009-12-13T22:16:00.006+01:00

Els que ja em coneixeu, sabeu de bona tinta que m'encanta cuinar. M'agrada molt probar receptes noves. No tinc la creativitat ni els coneixemnt per crear receptes de la meva pròpia collita, almenys de moment.

Així doncs, per la festa de la Purissima vaig decidir probar una cosa nova que havia vist en bloc de cuina, al que ara per ara sóc molt assidua. Són els discos de carbasso: es tracta de "obleas" per fer empanadilles farcides deformatge, ceba i carbasso. A continuació us poso les fotos que vaig fer i la recepta.

Ingredients:
16 "obleas", 4 rodanxes de formatge, 300gr de carbassó, 1 ceba tendra, 1 ou, oli i sal

Elaboració:

1. Picar la ceba i el carbassó sense pelar i poxar-los en una paella amb oli calent uns 8-10 minuts.

2. Farcir 8 "obleas" amb un tros de fornatge i un poc de la barreja.

3. Untar am ou batut les vores i posar-ne a sobre una altra.

4. Pressionar amb els dits per a que s'adhereixin bé.

5. Pintar amb ou tota la superfície i posar un xic de sal Maldon si es vol.

6. Fornejar a 180ºC uns 15 minuts.

Doncs aquest és el resultat i la veritat és que estan molt bons. Recomano a tothom que ho provi per que paga la pena!

Quan surt el sol i te citen...

2009-11-11T08:21:00.002+01:00

Com és el món... Una persona sap que hi ha conseqüències als seus actes, però en fi de vegades val la pena no?

Això és el que deu pensar la persona que me va atracar fa uns mesos a la botiga on treballava. Un dia a mig matí se'm presenta i després de parlar tranquil·lament em treu un ganivet i em demana els diners... Quin ensurt! Gairebé dues setmanes sense poder dormir... i és que jo m'ho prenc tot molt a pit i per que no dir-ho, sóc una figaflor!

Jo pensava que tot havia acabat, que després d'identificar-lo tot estava superat i podia oblidar la història, però no... Quina va ser la meva sorpresa que després de gairebé 4 mesos rebo una trucada del jutjat dient-me que haig d'anar a declarar i a fer una roda de reconeixement! Que ingènua que havia estat...

Ara doncs d'aquí uns dies m'haig de presentar a declarar per que si no es veu que em poden multar i tot! I jo que pensava que tenies dret a escollir si volies o no declarar... (no és que no vulgui però podrien preguntar no?)

Així doncs una experiència més al meu cabàs que pot ser un dia us explicaré...

Quan surt el sol i fas un sorteig

2009-10-06T12:27:00.002+02:00

Bones,

Doncs resulta que al bloc d'aquí al costat : http://www.engrunesdemanualitats.blogspot.com/ fan un sorteig tu! Es tracta de que deixis un comentari amb la teva adreça electrònica i podrasguanyar un fermall!

Passa-hi i participa!

Quan surt el sol... i tens conjunció negativa!

2009-09-22T18:50:00.002+02:00

Que he de dir... Fa moooolt de temps que no escric ací... Però m'he retrobat amb el meu bloc! Amb els dos de fet! Això pot semblar positiu(i de fet ho és) però no en aquesta vida és de color de roses...

Sense anar més lluny fa unes setmanes em van atracar (ja faré un post), ahir em van fotre fora de la feina i avui tinc un encostipat que no puc amb ell...

Ara tinc massa temps lliure i no se ben bé a que dedicar-lo... Crec que pot ser la idea del llibre agafa forma, així com els farbalans i les receptes...

Bé, conjunció negativa però espero d'ací poc ja sigui positiva! De tota manera aquí estaré per explicar-ho!

Quan surt el sol i balles...

2009-04-23T21:20:00.002+02:00

Bones,

Avui he vist aquest vídeo al Bloc: Inventando con fieltro i m'ha sorprès molt gratament. És d'aquelles coses que si presencies te quedes de pasta de moniato!

Quan surt el sol i en realitat no el veus...

2009-04-19T13:19:00.003+02:00

Aquests dies que l'aigua ha estat tan present en les nostres vides m'ha fet pensar en les coses que em fan ràbia de la pluja. Per que és molt injust que quan tu surts de casa no plogui i faci mínimament bon temps, i quan arribes a la feina comença a ploure i arriba l'hora de sortir i segueix plovent i jo penso: Merda! El paraigües, me l'he deixat! A mi personalment no m'agrada duu paraigües però això no significa que no m'agradi dur-lo per si cau un bon xàfec o pel fet de simplement tenir-lo.

És cert, no m'agrada anar amb paraigües i no és que m'agradi mullar-me (bé una mica pot ser si), és que em resulta molt incòmode. Per que tu vas tranquil·lament amb el teu paraigües pel carrer però just has de passar entre la paret i el fanal, semàfor... no cap el paraigües i llavors penses: i ara per on passo? I lo pitjor és que vingui algú en l'altra direcció per que llavors ja et veus a tu i a l'altre fent temptatives per veure qui passa per a on. Però un cop superada aquesta crisi segueixes tu amb el paraigües caminant, amb els peus i pantalons tot xops, i entres en aquell carrer de vorera estreta per on no passen dues persones alhora i menys amb paraigües i que fem tots? Aixecar el paraigües! La idea no esta del tot malament per que si un l'aixeca l'altre passa per sota i ja està, però no! Per que tothom i dic tothom aixeca el paraigües, i llavors ja em diràs tu de que coi serveix!

Pitjor és però quan tot això et passa seguit i a més a més comença fer vent. No hi ha res pitjor que que plogui i faci vent! Es desesperant veure com tothom, tu inclòs, lluita amb el vent per evitar fer el ridícul i que se’t giri el paraigües, aquella meravellosa imatge de la gent girant els paraigües i mullant-se. En aquest moment penso: si es mullen igual, per que porten paraigües,? Que facin com jo, no?

Però hi ha una cosa que a mi em fa moltíssima ràbia i és compartir paraigües. Compartir paraigües és el pitjor del món. De que serveix? De res, per que si, una part del teu cos pot ser es mantindrà mínimament seca però i l’altra banda que queda fora del paraigües per que la part que hauria d’ocupar el teu tros de cos s’esta mullant per que l’està ocupant l’altra persona. Llavors, per que es vol el paraigües? A més s’ha d’afegir lo incòmode que resulta portar el paraigües quan en són dos els que hi han d’anar davall, i la cosa es complica si hi ha diferència d’alçada, per que llavors al que li toca pringar és a l’alt per que si el porta el baixet, l’alt ha de caminar encorbat i això no és gaire còmode ni gaire beneficiós per a la salut de la persona més alta... Així que des d’aquí faig un prec: us demano a tots i a totes que no compartiu paraigües, es per la vostra salut! L’alternativa però no es tampoc gaire bona... Per que es molt odiós haver d’anar amb paraigües separats i a més pretendre anar xerrant, ja que la situació és molt hilarant: dos persones una vora l’altra en un carrer estret, mirant de no fer mal a ningú amb el paraigües i insistint en parlar, fer-ho a crits per que clar al final s’han hagut de posar un davant de l’altre per poder caminar amb una mica de normalitat... Consell: no porteu paraigües o bé, no pretengueu parlar.

Però tot això no és res comparat amb el que sovint em passa a mi, i que cada cop que em passa em poso vermella de ràbia, és el següent: com podreu haver deduït, quan plou no porto paraigües però la resta del món si que en porta i sembla que els importa un rave les persones que passen pel seu costat. És per això que la pobra persona que va sense paraigües ha de fer un màster en esquivar paraigües per que si no li poden treure un ull! I no és broma, en Xavier n’és testimoni i li ho podeu preguntar, pots perdre un ull si no has aprovat el màster. Això em va passar a mi quan encara no dominava aquest art d’esquivar persones armades amb paraigües i reforçades amb indiferència. Una tarda plujosa em va passar el següent:
Anava jo amb el Xavier cap a casa tranquil·lament, bé no gaire tranquils per que plovia i no dúiem paraigües, però estàvem relativament tranquils quan de sobte a la llunyania apareix una parella d’uns 40 anys amb paraigües. Jo innocent vaig passar pel seu costat i de cop... Patapam! Paraigües a l’ull, la dona va ser la culpable, no es va ni disculpar! Un cop mig refeta de l’acat em vaig girar i li vaig cridar amb totes les meves forces:
- Però serà possible!!! I ni es disculpa la tia! Em deixa cega i ni s’inmuta! Serà... Llavors ella es gira i diu tota despreocupada:
- Ui! T’he fet mal? No me n’he adonat!
I marxa tan tranquil·la la tia! Jo gairebé que me la menjava, però en Xavier em va retenir i calmar però des de llavors que he millorat el meu art d’esquivar paraigües i ara en sóc tota una experta.

Moralitat: Si plou, no duguis paraigües, però compte! Això també pot ser perillós!

Quant surt el sol i va de hàmsters

2009-04-15T22:17:00.002+02:00

Doncs avui va de hàmters! M'encanten els hàmsters. Aquí us deixo uns videos per que gaudiu una estona!

També hi ha qui vol imitar els hàmsters i no se'n surt...

I mireu que li fan a aquest pobret!

Quan surt el sol i tens el teu nom en...

2009-04-08T21:59:00.004+02:00

Doncs sips! Tinc el meu nom en dos "idiomes" em va fer molta gracia quan navegant em vaig trobar amb una web que comentava que era possible tenir el teu nom en élfic i en hobbit!!!

A mi m'encantes aquetes xorrades i és per això que no vaig dubtar en fe-ho de seguida, el resultat és el següent:

- Nom en élfic: Aredhel Vardamir

Podeu esbrinar el vostre en la següent web: http://www.chriswetherell.com/elf/

- Nom en hobbit: Belladonna Moss of Lake-by-Downs

Podeu esbrinar el vostre en la següent web: http://www.chriswetherell.com/hobbit/

Quan surt el sol i tens al Rino!!!

2009-02-12T21:41:00.003+01:00

Per fi després de molt de temps de desitjar-lo ja és meu! Per fi, la bola del hàmster de Bolt ja és meua! feia molt de temps que la veia a la barra del cine i cada dia pensava: tan de bo fos meu! Doncs el dilluns es va fer realitat! després de veure el Curioso caso de Benjamin Button em van fer entrega del hàmster de Bolt Rino! Des d'aquí agrair al personal dels cinemes Atrium de Sant Andreu la seva amabilitat. Us deixo una imatge del que em vaig endur a casa:

Quan surt el sol i fas un bloc nou...

2009-02-08T18:42:00.003+01:00

Doncs si, avui he creat el que serà el meu bloc de manualitats i coses varies. Us podreu preguntar, i per que coi no ho fa en aquest? Doncs molt senzill, no vull barrejar! Aquest és un bloc per... bé, no sé ben bé per que és però del que sí estic segura és de que l'altre bloc és per manualitats i coses que he fet jo amb les meues mans!!!

Així doncs us convido a tots i totes a passar pel meu nou bloc: Engrunes de Manualitats!

Podeu accedir molt fàcilment fent un clik aquí.

Quan surt el sol i pases pel blog candy...

2009-01-22T21:59:00.003+01:00

Doncs aquest és el bloc d'una noia que fa uns complements preciosos i que vés per on fa un sorteig de diversos productes.

Aquí deixo el que sorteja:

Recomano molt fermament passar pel seu bloc per que val la pena!

Quan surt el sol i fas fermalls de feltre...

2008-12-28T13:01:00.009+01:00

Aquesta és la meua nova afició. Ara em dedico a fer en les meues estones lliures fermalls de feltre, de totes les formes i els colors. La veritat és que els faig d'allò que se'm acudeix. No els faig pas per vendre, ni pretenc dedicar-i, és simplement una activitat que em permet relaxar-me i que fa que per unes hores tot sigui fil, agulla, feltre i botons...

Ja feia temps que en veia per les paradetes de fires d'artesania, i sempre en volia comprar algun però també pensava que si m'hi esforçava una mica, podria crear-los jo mateixa... La veritat és que no faig coses molt complexes per que no sé cosir, i tampoc tinc molta traça per dibuixar... Imaginació però no me'n falta... Aquí penjaré les meues creacions i si algú li agraden ja em donaré per satisfeta! Aquí us deixo els que he fet fins ara, espero que vos agradin...

Quan surt el sol i tens el teu espai...

2008-12-11T12:41:00.000+01:00

No visc sola, en contra de la meua voluntat visc amb el meu pare i la seua dona. La meua habitació no és molt petita però tampoc no és que sigui enorme...

Per causes que no venen al cas, passo molt de temps a la meua habitació i podríem dir que és el meu espai vital. Soles fa un any des de que em van deixar decorar l'habitació com jo volia i canviar el llit... Però des de aquell canvi que la meua habitació és més meua i tinc moltes ganes de passar-hi temps.

La meua habitació era molt avorrida,amb poca decoració personal, les parets blanques i un llit estret, vell i trencat... Ara, la meua habitació té personalitat, segueixo conservant els armaris i estants per que tot no m'ho van deixar canviar, per que la meua habitació, a més de ser habitació és traster... Lo important és que vaig poder pintar de blau dues de les parets i en una hi he ficat núvols que em fan diferents serveis i a l'altra miralls com a teràpia de xoc (això ja ho explicaré en un altre post)

Passo molt de temps a la meua habitació però se m'està quedant petita per que les coses ja no m'hi caben i com és el traster de la família doncs ho de compartir l'espai... Què passa quan la teva habitació, ja no és la teua habitació, ja no és el teu espai vital? Que passa quan et trenquen el teu espai vital?

A voltes el que es teu deixa de ser-ho per moments, ja no ho pots controlar, ja no ho sents teu, ja no ho estimes, ja no hi estas de gust... Per això si algú sap d'una pis baratet... Que avisi!!! :P

Quan surt el sol i veus Bolt...

2008-12-11T00:38:00.006+01:00

Acabo de tornar del cinema, he anat amb el Jansy als cines de Sant Andreu de la Barca amb uns 2x1 que tenim pel fet d'haver comprat al poble (bé, nosaltres o gent que coneixem...). La qüestió és que enguany és el primer cop que anem amb aquest descompte que realment surt a compte per que en realitat per uns 4,5 euros hem anat tots dos al cinema (a més, també ens apliquen el descompte de carnet jove :P)

Però el que és important no és el descompte si no que hem anat a veure Bolt!!! M'encanta!!! He rigut moltíssim i la veritat és que està molt ben aconseguida la pel·lícula, a més té unes referències a d'altres pel·lícules que estan molt ben trobades!!! És realment molt recomenable. A mi m'ha sorprés molt per que tenia com imatge de peli de Disney les de la meva infància (Rey león, Alicia en el país de las maravillas, Aladín...) i aquesta és un gran canvi, és més com les pelis de Pixar ( Los Increíbles, Ratatouille, Wall-e...) cosa que m'agrada moooolt més.

Sortint de Sant Andreu, li deia al Jansy que m'agradaria fer-me la col·lecció de pel·lícules de Pixar, de fet alguna ja la tinc gràcies a ell! :P però també pensava que hi hauria alguna excepció que s'hauria d'incloure com ara Madagascar.

Bé, en resum i deixant el rotllo: que la peli està molt bé, que val molt la pena pagar per veure-la i que si hi aneu riureu com mai no havíeu rigut!!! Detall: molt aconseguits els coloms!!!

Quan surt el sol i vols dir que NO...

2008-12-09T22:20:00.003+01:00

Fa dies que penso...Com puc dir que no a les persones que m'estimo? Per que a les persones a les que no estimes, amb les que no tens un gran lligam, no costa dir-lis que no, que allò que et plantegen no ho vols fer.

Però quan la persona és realment íntima, com un germà, la parella, els pares, un molt bon amic o amiga... la cosa es complica. Moltes vegades he fet coses a la meua vida que no volia fer soles per no saber dir que no... Fa dies que vull dir-li a una persona que no vull fer una cosa, però no sé, no m'acabo de decidir... De moment he anat evitant fer aquesta cosa però sé que tard o d'hora caldrà una resposta definitiva i no sé si sóc capaç de donar-la...

Algú té algun consell per dir-li algú important: que NO?

Quan surt el sol i balles amb globus...

2008-12-03T22:12:00.002+01:00

Ahir, com cada dimarts, és l'únic dia de la setmana que miro la tele per la nit. Quin és el motiu?? Fan Anatomia de Grey!!! La qüestió és que abans a la cuatro fan un programa d'humor que se diu el Hormiguero. Aquest programa m'agrada molt i paso esones molt divertides. La qúestió és que fa un temps van fer una aposta: es tractava de veure si eren capaços de fer una coreografia dins d'uns globus gegants, el resultat va ser aquest:

Quan surt el sol i tens por als...

2008-12-01T21:43:00.004+01:00

Doncs una de les pors més intenses que tinc és als globus. De fet, a tot allò que peta o fa sorolls forts, com ara els petards.

La meva por als globus va començar quan jo tenia 6 anys i estava a casa d'una de les amigues de ma germana preparant una festa d'aniversari. Com a bona festa que era, s'havien d'inflar globus i jo em vaig presentar voluntària per a la tasca (ja que encara no me'n feien de por). Després de bastant globus inflats i de tenir aquell mal tan característic al costat de les orelles, va arribar el moment fatídic en que un globus em va petar a la cara mentre l'estava inflant. Des de llavors que no els suporto i ho passava francament malament quan em tocaven proves relacionades amb globus a l'esplai.

Pel que fa als petards... Soles el so ja em recorda els globus i és espantós, però és que a més a més, tinc un germà molt graciós que un any per Sant Joan (festa que odio amb totes les meues forces) al terrat de casa va llençar un petard d'aquells que et segueixen i em va petar als peus!!! Ho vaig passar fatal!!! Mai l'hi he perdonat que em fes allò! A més, l'any passat vaig veure com a un home que passejava tranquil·lament pel carrer li queia un "xino" al cap i li petava. Uns nens molt graciosos els estaven llençant des del balcó!!! Soles recordar-ho m'esgarrifo!

Ja se que les pors és millor superar-les però ja us dic ara que de globus no en vull ni veure i de petards bombetes i alguna bengala...

Quan surt el sol i trobes diners...

2008-11-13T10:57:00.003+01:00

Oh! Quin petit gran plaer aquest!! A qui no li agrada quan després de molt de temps agafa aquella jaqueta, canvia el moneder o el bolso i per sorpresa et trobes aquells calerons que no recordaves que havies deixat allà.

A mi moltes vegades m'han alleugerit el mes... I és que no se a vosaltres però el que és a mi quan vaig a comprar i hi ha molta gent derrere meu o tinc pressa fico el canvi allà on primer em ve de pas, després no men recordo i un dia: Sorpresa! Retrobes els teus estimats diners que tan costen de guanyar!

Quan surt el sol i recordes videos...

2008-11-12T00:44:00.002+01:00

Aquest video me'l va ensenyar el Luke (com no) a casa seua un dia que haviem quedat per anar a sopar. M'encanta, i la veritat no es que sigui molt llarg ni re... però és que em parteixo la caixa... És que no puc eviatr estar-me rient una bona estona!

Espero que vosaltres tambe sifruteu amb ell!

Quan surt el sol i vas al cinema

2008-10-14T23:42:00.003+02:00

Ahir vaig anar amb el Jansy al cinema, vam veure Quemar después de leer, dels Coen. La peli va estar molt bé, però aquest no es un post sobre la peli, tampoc no és un post de coses que fan ràbia o d'altres "seccions". Aquest és un post per comentar les coses que sempre passen quan vas al cine, o que al menys a mi sempre em passen ( la idea va sorgir després de veure la peli).

Primer de tot s'ha de decidir la peli, quan era més joveneta anava al cinema i tan me feia la peli però ara, m'ho miro molt més, bé de fet, qui s'ho mira més és el Jansy... El cinèfil! Un cop la peli triada, s'ha d'arribar al cinema i comprar les entrades i sovint sento: les pots demanar tu? Jo hi consenteixo (de fet, no m'importa) de vegades dic que no , si el títol em fa vergonya o no el se pronunciar :P

M'agrada arribar amb temps, per poder agafar crispetes i refresc gaudint dels trailers... Però sovint anem amb el temps just. La veritat he de confessar que, quan arribem amb temps i ja estem servits, les crispetes abans no ha començat la peli ja s'han pràcticament acabat! I és que no se si ha vosaltres us passa, però a mi cada cop que veig els trailers, quan comença la peli em falta mitja capsa de crispetes...

Una altra cosa que em passa és que si durant la peli hi han hagut riures i sovint hi ha algun de curios, quan s'encenen els llums tinc curiositat per saber qui riu d'aquella manera que tan m'ha fet riure a mi! De vegades tinc ganes de preguntar-ho i tot!!!

I per últim el que fa més ràbia i més si ets solter/a: la parelleta o parelletes que immediatament després de la peli comencen a menjar-se com si res no pases i les llums no s'haguessin ences... Sempre hi ha la parelleta que es comença a enrotllar un cop acaba la peli i tothom comença a desfilar, que passa els hi dona morbo que els mirin??

No se si ha volsaltres us passen aquestes coses però a mi cada cop que vaig al cinema no me'n falta ni una!

Quan surt el sol i t'agafen rampells

2008-10-03T23:47:00.002+02:00

He arribat a casa, i el primer que he fet ha estat buidar tot l'amrari i fer criba de tota la roba que tenia, i després amb els altres dos, els calaixos de sostens, calces i mitjons, ah! i les sabates!!!

No he deixat gairebé res viu al meu voltant!!! Ara però ho tinc tot ben endreçat però penso que aquests rampells no han de ser bons...

Quan surt el sol i et fan massatges...

2008-09-29T22:17:00.004+02:00

Doncs bé, aquest és un altre post que pertany a la secció de petits grans plaers!!! I avui parlarè dels massatges. Per a mi els massatges són un autèntic plaer sobretot a l'esquena i als peus, de fet, més als peus que a l'esquena.

Per a mi els peus no és que siguin una part bonica, més aviat al contrari però em proporcionen grans moments de plaer! Per a mi, que em facin un massatge als peus és equivalent a estar al nirvana, de fet de vegades em cau la babeta i tot!!! :P

El pobre del meu xicot és qui ho pateix, i crec que en part m'ha regalat l'aparell de massatge de peus amb aigua, per que d'aquesta manera no li demani tant :P

Des de que me l'ha regalat crec que si no l'he usat cada dia, poc m'ha faltat!!!

I a vosaltres, us agraden els massatges?

Quan surt el sol i vas a passar la ITV...

2008-09-26T20:06:00.005+02:00

Avui he anat a passar la ITV amb la carrakilla i us volem explicar la nostra experiència. Com que jo sóc novata, m'ha acompanyat el meu pare, bé, de fet ha estat ell qui ha conduit, si no encara estaríem allà. Per ser el més clara possible us ho explicare per pasos rotllo: "ITV para tontos"

- Pas 1: només arribar has de ficar el cotxe a la cua general i adreçar-te a la finestreta de caixa per que et donguin els papers i, és clar, facis el pagament corresponent (33,75€)

- Pas 2: te fiques a la cua que t'han assignat (es veu que hi ha dos recorreguts per tal d'agilitzar l'assunto) i esperes a que t'arribi el torn, depenent dels cotxes que tinguis davant i de la competència dels seus conductors, trigues més o menys. En el meu cas ha estat com uns 15 minuts.

-Pas 3: t'arriba el torn davant teu hi ha 4 zones on t'has de parar. En aquest pas ho fem a la 1a zona (evidentment). En aquesta zona el que fan és: miren les portes del cotxe si s'obren i se tanquen bé, te fan posar els intermitents, les llums de posició, les curtes i les llargues, et fan ficar marxa atràs, et fan frenar i després també miren que els cinturons (en el meu cas 2)es fixin bé a l'anclatge i que si estires doncs es clavi. Però el més catxondo de tot és quan et mesuren els gasos que desprén el cotxe: et fiquen un tub al cotxe i te fan accelerar un poc. Ah! me'n descuidava, també et miren el motor i et fan encendre el cotxe mentres ells et van mirant per allà.

-Pas 4: vas un poc més endevant (zona 2) i és on te miren els amortiguadors del cotxe. Per fer-ho primer et fan ficar les rodes del davant en una mena de marques que tenen i després et fan engegar el cotxe però estar en punt mort. Tot seguit comences a notar unes vibracions, com ara si estiguessis en un sofà vibratori. Després aquesta operació la repeteixen amb les rodes de detràs. Realment s'està molt agust.

-Pas 5: et diuen el següent: ponga usted primera, dele fuerte que hay un bache y pare cuando yo le diga. Només us he de dir que gairebé em destrossen el morro de la carrakilla... A la zona 3 et miren els frens. Et fan posar les rodes a unes zones concretes del terra i te diuen que frenis cada cop més, és a dir, progressivament. Notes com el cotxe es va com aixecant i és una sensació molt rara. Després vas un poc endevant i has de fer el mateix amb les rodes de darrere, ara però has d'anar pujant poc a poc el fre de mà.

-Pas 6: ara ja estem a la zona 4 el mecànic t'agafa el volant del cotxe i tu soles has de moure els pedals. Te situen en mig d'una zona on hi ha un forat on després per mitjà d'unes escales baixa el mecànic. Mitjançant uns altaveus et dona les instruccions, que són les següents: mogui el volant, freni, engegui el cotxe. Però tu notes que et van trastejant el cotxe i es mou sol.

-Pas 7: te diuen si has passat o no la ITV i el que han vist que està mal i s'hauria de canviar. En el meu cas he pasat la ITV (ueueueueue!!!) però m'han dit que s'han de canviar les rodes de detràs per que estan agrietades i que el tub d'escapament té un petit forat i també s'ha de canviar... En fi, una morterada tot plegat segur...

-Pas 8: pares un moment fora, et fiquen la pegatina per l'any següent o per quan toqui i te tornen la documentació.

En fi, aquesta ha estat la meva experiència amb la ITV, espero que l'any vinent tingui un cotxe nou o almenys més modern i no haver de fer la ITV amb aquest, si no... crec que me morirè!!!

Quan surt el sol però hi ha coses que fan ràbia

2008-09-24T10:16:00.005+02:00

Doncs si! Aquesta és una altra secció que s'anirà repetint, hi és que al nostre món hi ha coses o circumstàncies que dius: oh, quina ràbia que fa això!!! Doncs aquesta secció va d'això: anirè posant coses que em fan ràbia.

Avui comento una aprofitant que aquests dies ha plogut. No es que em faci ràbia que plogui, ans al contrari... Però si que em fan ràbia algunes de les conseqüencies que te el fet de que plogui, com ara: que quan vas caminant i procurant mullar-te els peus el menys possible, per que has d'estar mig presentable a la feina, trepitges una d'auquelles rajoles del carrer que estan sueltes i t'esquitxes tots els peus i part de les cames d'aigua, però no una aigua normal i corrent, no! és aigua amb substància: amb merda del carrer, fang i fins i tot podria assegurar que restes d'algun pixat de gos...

Lo millor de tot, i és ja quan dius: me cago en l'ajuntament, quina ràbia!!! és quan això et passa i llavors penses: bé, vaig a trepitjar allà que segur que aquesta està bé (aparent sembla sencera i ben col·locada) però no! i et tornes a mullar amb l'aigua enriquida i et pasa cop 4 o 5 cops seguits... De veres que te dic jo que arribes a la feina de mala lluna...

Us fa ràbia? A mi: MOLTA!!!

Quan surt el sol i disfrutes dels petits grans plaers

2008-09-23T22:42:00.003+02:00

Bé, doncs avui enceto el que serà una secció al meu bloc. Es tracta del següent: a la vida tenim moments que podem dir que són petits grans plaers, i tot i que cada persona té els seus, alguns sovint són força comuns.

Avui començaré amb un dels meus petits grans plaers: llegir a una cafeteria amb un bon cafè amb llet.

Per a mi aquests moments a la meva vida són essencials, de fet, si no ho practico cada dia abans d'entrar a treballar, em sembla que no acabo d'anar alhora. Per a mi són uns moments en els que em puc relaxar, pensar en mi mateixa, en el que m'envolta, summergir-me en un gran llibre (dic gran per que sovint acostumo a dur llibres enormes), escriure o simplement mirar per la finestra.

Ja fa molts anys que pràctico aquest plaer, tan és així que em conec diferents raconets de Barcelona on gaudir d'aquests moments.

En el que no m'agrada pensar però, és en la quantitat de diners que em gasto, per que poc a poc la quantitat augmenta... Però farè la prova, ho calcularè i viam si m'espanto molt o que...

Vejam... Posem per exemple a l'ultim bar on estic anant, fa 10 mesos que vaig, 6 dies a la setmana i posem que cada dia em prenc soles un café (d'aquesta manera fem una mitja entre els dies que he fet més d'un i els dies que no he anat, més o menys). Cada cafè costa 1.30€ el resultat seria el següent:

- 1.30 x 26 dies (posem que tots els mesos en tenen 30, com quan estudies economia, i que en resto 4: els diumenges que no vaig) el resultat és: 33.8€ al mes

Si aquests 33.8€ els multipliquem per els 10 mesos que fa que hi vaig... el resultat és de: 338€!!!

Ostres amb 338€ tindria gairebé un ordinador!!! Però per la meva salut mental, crec que val la pena :P

Quan surt el sol i heretes el cotxe

2008-09-22T11:10:00.004+02:00

Doncs bé, vaig públic el cotxe que m'ha tocat conduir, i dic m'ha tocat per que és el cotxe del meu avi, i no és presisament un cotxe d'última generació i tampoc ha estat una elecció propia.

No es que no agraeixi que el meu avi em doni el cotxe, però és que de vegades (massa sovint) vull un cotxe normal!!! No vull un cotxe amb direcció insistida, ni que hagi d'accelerar per encendre el cotxe... De vegades me fa por agafar el cotxe i hi ha llocs per els que no passo per que no se com he de fer funcionar el cotxe per que faci el que jo vull... A part de que no frena!!! Bé, necessita 1000 mentres més per frenar que qualsevol altre...

Aix, doncs aquí us deixo la meva carrakilla... Ah! És un Peugeot 309 del 1988

Quan surt el sol i relates...

2008-09-16T00:52:00.001+02:00

“Noia jove, de Barcelona, amb molt bon cos, busca noi de 18 a 27 anys per amistat o el que sorgeixi. Trucar al: 678495062. Preguntar per Noia Sexy”.

Quant Jofre va llegir aquets anunci no ho va dubtar ni un moment. Un noi com jo, jove d’entre 18 i 27 anys (concretament 22) estudiant d’història antiga a la UAB , aficionat als còmics i als manga, i que busca una amistat o el que sorgeixi, no perdia res. De fet- pensà- , el no ja el tinc!

Molt decidit a trucar, però també molt nerviós, va agafar el telèfon del pis que compartia amb dos companys de la facultat, i marcà el número. Els nervis el trairen i va penjar abans de sentir el senyal. Va fer unes quantes respiracions i exercicis de relaxació i va tornar a marcar i aquets cop va esperar impacient sentir la veu de la “ Noia Sexy”. Però la decepció va ser majúscula i el ridícul encara més acusat. En quan va sentir que despenjaven va dir:

-Noia Sexy?
-Em penso que t’equivoques.- Va contestar un home amb veu de cigaló.

Va penjar immediatament, sense ni disculpar-se, ja que amb els nervis s’havia equivocat en marcar l’últim número. Una mica avergonyit i molt cabrejat amb els seus nervis, va tornar a marcar. Aquest cop va fer-ho bé i va esperar, al final del segon senyal va sentir com es despenjava el telèfon, aquest cop esperaria a sentir el: qui és? Una veu dolça i fina va respondre i com si el món s’hagués aturat, en Jofre es va quedar abstret soles sentint com la noia demanava qui hi havia a l’altra banda. Un cop en Jofre es va adonar que no li havia contestat, va dir amb veu tremolosa i just abans que la noia penges:

-Noia Sexy?
-Ah! Si, soc jo.-Va dir un xic molesta per l’espera.
-He llegit l’anunci i he dit: truca-la!
-Gràcies per la teva trucada. Em dic Lluna i tu, et dius...?
-Jofre, jo... em dic Jofre!
-Encantada Jofre. I bé com ho hem de fer això?
-Això, el què?-Preguntà sense saber ben bé a què es referia...
-Mira, et diré la veritat. Jo no vaig escriure aquell anunci al diari, van ser els meus amics que ja estan farts de veure’m sola...
-Ah! Doncs ho sento, no era la meva intenció destorbar-te.- Va dir amb veu trencada, pensant que l’havia espifiada de nou.
-Ah! No, no t’amoïnis. De fet, m’afalaga que m’hagis trucat. Escolta, per que no quedem per fer un cafè?
-Mmmm... És clar dona! Quant et va bé? A mi en qualsevol moment.
-I que et sembla ara?
-Ara? Mmmm...bé, si quedem ara! Però ara, on?
-Al Starburks de Plaça Catalunya? Jo trigo 10 minuts en arribar.
-Molt bé, doncs ens veiem d’aquí 10 minuts. Però... com sabré qui ets?
-Farem una cosa... Jo portaré una jaqueta negra amb una flor verda i vermella a la solapa. Sóc pèl-roja. Fins ara!

No li va deixar temps per a acomiadar-se que ja havia penjat el telèfon. En cinc minuts es va dutxar, afaitar i vestir amb roba còmoda, però amb la seva millor camisa. No li va donar temps de pensar en la conversa ja que de camí soles podia pensar en com seria, si li agradaria, si seria simpàtica, com la saludaria... Va decidir que abans d’entrar miraria pels vidres per si la veia i així poder anar més segur. Tenia moltes esperances, tenia la sensació que seria la noia ideal...

Quan va arribar la va veure que demanava. Era preciosa, alta, cabell llarg i rinxolat, esvelta i ben proporcionada. Tenia una alegre conversa amb el cambrer, cosa que li va fer pensar que era una noia molt agradable. Això li donà confiança i quan la noia es va asseure en una de les taules per dos en una d’aquelles butaques, va entrar. Va passar de llarg el cambrer, tenia la mirada fixa en la noia, en la Lluna, quan va arribar però la cara li va canviar, va passar del somriure nerviós a la cara d’estaquirot i va fer un pas enrere, no ho podia creure...
Un cop assegut a la butaca encara no s’ho podia creure, es va disculpar i va anar a demanar un cafè ben carregat. Mentre, la noia parlava amb dos nois que estaven al seu costat, normal si pensem que per a fer una entrevista es necessita a un càmera i un tècnic de llum i so. No ho podia creure, era la presentadora d’aquell programa de reportatges de la televisió nacional. Com li havia dit que es deia... Ah, si! “30 minuts amb...” i que, aquest cop seria “...amb un historiador desesperat”!- pensà mentre esperava el cafè.

Va tornar a seure amb aquelles tres persones mirant-lo com si així poguessin saber-ho tot d’ell. En Jofre, per contra, tenia la mirada perduda trista. Li havien trencat el cor, les seves il·lusions, les seves esperances, havien jugat amb ell i amb el seu cor... Va accedir a la entrevista per no saber dir que no a aquells ulls verds de la “ Noia Sexy”, però un cop acabada va agafar les seves coses i va marxar tot moix.

En Jofre no ho va explicar a ningú, si de cas ja ho veurien per la televisió, va pensar. No va tornar a saber de la “ Noia Sexy” i no va tornar a mirar els anuncis de contactes dels diaris. Llàstima per que si ho hagués fet, hagués llegit:

“Noia Sexy busca a Jofre l’historiador per disculpar-se i compensar-lo. Jofre em vas enamorar i no et vull deixar perdre. Si vols donar-me una segona oportunitat, truca al: 678495062. T’espera la Lluna!”

Aquest anunci sortia cada dia a tots els diaris, però ell mai el va llegir i sempre la va estimar.

Quan surt el sol i veus atemptats contra la natura...

2008-09-08T16:47:00.003+02:00

Ahir vaig estar a les festes majors de Sant Andreu de la Barca. Vaig anar a veure els Antonia Font, però abans de veure el concert havíem quedat a davant del xinés de sempre. Just allà hi ha tota l'activitat dels bars i barres de les diferents entitats o grups polítics.

Quina va ser la meva sorpresa que quan mentre esperavem vaig veure com una persona tirava l'oli dels fregits a la claveguera!!! Més àmplia va ser la meva sorpresa quan vaig veure que la persona en qüestió era d'iniciativa els verd...

No dic res més, soles deixar-ho al aire i reflexionar...

Quan surt el sol i tornes de vacances...

2008-09-01T22:47:00.004+02:00

Bé, de fet, vacances no he fet... La veritat és que he treballat tot l'estiu i quan arribava a casa, el que menys ganes tenia de fer, era posar-me a l'ordinador...

Ara que ja som setembre torno a estar activa i poc a poc, tornaré a actualitzar i a posar post, almenys amb la mateixa regularitat que abans de les vacances!!!

Quan surt el sol i segueixes al Senglar...

2008-07-05T17:31:00.007+02:00

Buff quin dia el d'ahir!! Mooooolta calor, moooolta suor però sobretot molt bona música i és que vam gaudir des de bon matí de bona música (bé, alguna millor que altra.

El dia va començar amb molta mandra per que la veritat és que a la tenda s'estava molt bé i va costar sortir... Un cop a fora i després de passar per Lleida a comprar aigua, en Jansy i jo vam gaudir d'uns dels millors escenaris, on tot el gespeta i amb una manta pots gaudir de les ombres, el ventet i la música. Abans d'anar a dinar vam passar l'estona amb un grup gallec molt catxondo!! A Cadeira Coixa!! Després de dinar vam presenciar l'actuació dels alumnes del Campus Rock, i una sorpresa em va fer enrabiar mooolt ja que hi havia la meitat dels Lax'n'Busto però suposadament haurien d'estar gravant el disc...

A Cadeira Coixa

Alumnes Campus Rock

La tarda va passar i per fi va arribar la bona música de vertat: Whiskyn's, Els Pets i Rauxa!!! Molt bons concerts tots tres però val a dir que sonaven una mica raros... Pel que fa als Pets, la primera part del concert no em motiva gaire ja que les versions sovint no són del meu gust, tot i que vaig flipar amb Tard, Solució i No t'enyoro!! Rauxa va estar bé, però no és el tipus de música que em motiva...

Whiskyn's

Els Pets

Aquest mati hem desmuntat la tenda, em tingut un episodi digne de recordar amb el matalàs inflable i hem suat molt! Però per fi hem pogut estirar-nos altre cop a la gespeta i seguir disfrutant i esperant a que arribin les 21h per veure el Miquel Abràs i després marxar a veure als Lexu's a Ciutadilla!!!

Demà estarè petadissima i dilluns a treballar però ara soles vull disfrutar de la bona musica del nostre país!

Quan surt el sol i estàs al Senglar...

2008-07-04T15:35:00.006+02:00

Doncs ja hi som... Un any més al Senglar i la veritat és que l'inici no ha pogut ser pitjor. Aquesta gent s'organitzen com el cul, bé, millor dit, s'organitzen??? Tinc els meus dubtes... El que em va costar aconsegyuir l'entrada per els tres dies que m'havia tocat i després la espera per a entrar a la zona d'acampada... Fins a les 18:30 no va poder ser... Evidentment, enguany "controlen" l'entrada a la zona d'acampada (entenem per controlar posar una polsera verda a tot ésser viu que estava a la cua...) i un cop muntada la tenda... Una altra polsera per a entrar a la zona de concerts (color rosa cerdo fosforito...)

Deixem de criticar i passem al més interessant: els concerts! El primer grup en tocar van ser els Terapia de Shock, un grup de xocots força joves però que a punten a ser el futur de la música en català si es treballen un poc més els temes de les cançons...

L'altre concert que vam anar va ser el de l'Amaral. Peazo escenari tenia la tia... Pasarel·la, llums de neo per detràs de la banda, dos pantalles de video amb muntatges i imatges en directe... És el primer cop que veig un concert amb tanta tecnologia... El concert va ser força comercial ja que moltes cançons eren antigues, aquelles que tohom es sap o li sona. De fet, dono les gràcies a l'Amaral per fer un concert així si no... hagués estat força avorrit! Sorpresa! A meitat concert apareix en Gerard Quintana per canatar camins amb ella, aquests sens dubte, va ser el moment més emotiu de tot el dia d'ahir, i és que ens va rebre amb un: Bona Nit Malparits!!! Que va fer que a tots els assistents els pèls es posessin de punta.

Després durant el concert d'Obrint Pas vam aprofitar per sopar i estar una mica asseguts i descansar, per que a mi el que és ballar ska... Va ser que NO!! Voliem aguantar fins a les 3:30 de la matinada per veure els Belda i els Badabadoc, però el retard dels Pirat's+Mauresca va fer que el meu cansament i la meva son em poguessin i que acabés a la tenda vora les 4:30 del mati i sense haver escoltat a en Belda...

Bé, avui el dia pinta molt bé! Whiskyn's, Pets i Rauxa. Espero que les esperes no em treguin el bon sabor de boca que poden deixar aquests grups...

Quan surt el sol i badallo...

2008-06-26T11:16:00.002+02:00

I és que tots badallem... Un dia, durant una classe d'organització el meu professor ens va comentar que si badallavem podia ser per quatre motius:

1. Tenim son

2. Tenim Gana

4. Ens avorrim

3. Ens falta oxigen

Per solucionar els problemes de badalls a les seves classes ens va dir que si era pel motiu 1, que anessim a dormir més d'hora. Si era pel 2, que mengessim un entrepà abans d'entrar a classe (la seua classe començava a les 11:30, tradicional hora de pati). Si era pel motiu tres, bé deia que no podia ser pel motiu tres ja que les seves classes no eren pas aborrides (jo crec que era pel motiu tres :P) i si era pel 4 doncs que beguessim aigua ja que aquesta conté oxigen i que ens aniria bé.

A mi no m'ha encuriosit gaire això del badall... Però fa uns dies vaig recordar a aquest professor i em va fer gràcia.

Quan surt el sol i estàs sola...

2008-06-17T22:18:00.005+02:00

Soledat, tu que et quedes

a viure la vida en mi

Soledat, amiga meva

soledat fins a la fi

No deixis d'abraçar-me

tu que omples cada espai

Queda't amb mi

una altra nit

no em deixis sol, segueix aquí

Queda't amb mi

fins al matí

si no hi ets tu

digue'm qui cuidarà de mi

Soledat quan ningú no es queda

tu t'esforces per venir

Soledat fidel com sempre

mai no t'has allunyat de mi

No deixis d'abraçar-me

perquè almenys si et tinc a tu

no em sento sol per un instant

Tu que omples cada espai

Queda't amb mi

una altra nitno em deixis sol, segueix aquí

Queda't amb mifins al matí

queda un espai dins el meu lli

tQueda't amb miuna altra nit

no em deixis sol, segueix aquí

Queda't amb mifins al matí

Si no hi ets tu digue'm qui es cuidarà de mi

Si tu te'n vas

digue'm qui es quedarà aquí

Música i lletra: Jordi Augé i Carles Gómez

Ennllaç per sentir la canço Soledat dels Lexu's

Quan surt el sol i els Lexu's provoquen accidents...

2008-06-14T21:46:00.002+02:00

Ahir vaig tenir un petit incident a causa del Lexu's... Voreu, tornava jo de la feina, vaig arribar a plaça Catalunya amb els FFCC i vaig anar a la sortida de Pelai per anar caminant fins al metro L-1 a Universitat.

Doncs estava escoltant al mobil el nou disc de Lexu's que m'he l'havia passat eixe mateix dia (el disc el vam comprar dissabte passat al concert a Igualada. Bé, estava escoltant la canço: S'ho emporta el vent ( el CD se diu La vida perfecta) i amb la flipació, donat que aquesta canço m'encanta, pos me vaig fotre de morros a les escales!!! Immediatament a riure i no se'm va acudir res més que trucar al meu xicot per explicar-li i ja de pas no riure sola :P

Us deixo la lletra de la cançò causant de la meva caiguda i l'enllaç a la web de Lexu's:

Vols que s'aturi el record

que tornin les paraules

que s'emporta el vent

Saps que l'ahir ja ha passat

que si mires enrere

tot és buit i està oblidat

Tens raó quan em dius que res no s'acaba

Vols tornar però ja no estic sol

Tinc les mans agafades de moment

saps que ahir tot s'ho va endur el vent

saps que avui res no comença i tot s'acaba

i el demà el vent ja t'ho portarà

Creus que potser t'he esperat

que en el foc queden brases

que tot queda igual

I tens el que jo vaig tenir

un dolor a dins que et mata

però ja et marxarà

Tens raó quan em dius que res no s'acaba (...)

Música i lletra: Jordi Augé i Carles Gómez

Quan surt el sol i estas lluny...

2008-06-09T23:20:00.002+02:00

Lluny de les persones que m'envolten, de les que m'estimen i de les que m'estimo.
LLuny de la familia
Lluny de tu
Lluny dels amics
Lluny de mi mateixa
Lluny dels companys de feina
Lluny del present
Lluny del futur
Lluny del món...
... però extranyament a prop del passat...

Quan surt el sol i ja tens carnet de conduir!!!

2008-06-06T22:44:00.004+02:00

Avui he aprovat a la primera l'examen per al carnet de conduir!!! Ja puc conduir!!!

Quan surt el sol i no hi ha sol...

2008-06-05T22:42:00.003+02:00

Surto de casa per anar a la feina. Al meu poble fa sol, duc màniga curta, és un vestit negre, m'encanta... Duc també pantalons negres i les sabates que duen un poc de talo... Pujo al tren i baixo a Espanya, faig transbord a la línia vermella, agafant abans la Vanguardia al quiosc de just detràs de l'andana...

Baixo a Universitat... Plou. Sento la pluja a la meva pell, em refresca, em sento bé, m'allibera en certa manera... Una trucada, la Vane! Porto setmanes intentant tenir una xerradeta amb ella! Somric i em mullo, i l'escolto i l'hi parlo. El dia té un bon color... almenys per a mi.

Agafo ferrocarrils i baixo a Putxet, segueix plovent però em vull mullar... Veig com la gent em mira i noto que creuen que no estic del tot feta... Jo penso: soles estic parada mullant-me una estona, ho necessito em neteja el mal de cap... em neteja les preocupacions...

Torno a casa de la feina, veig el bus i pujo. Parlo amb el ninu amb el mans lliures (auriculars i tal...). La gent em mira raro... Creuen que parlo sola i a sobre no duc paraigües...

Fa una estona que estic a casa, sento ploure... No hi ha res que m'agradi més que sentir la pluja mentre estic al llit calentona. Cau un bon xàfec... La meva finestra dona al cel obert i hi ha uralita ( no se si s'escriu aixina...), pot ser ho exagera i no plou tant...

Avui és el primer cop que escric dos post en un dia... Un altre primer cop...

Sento la pluja, em trec la roba i un pensament em creua la ment... Si! Penso en tu... I m'encanta...

Quan surt el sol i vas a mi chumino negro...

2008-06-05T11:24:00.005+02:00

Surt el sol, pujo el volum de la ràdio i el primer que escolten les meves orelles encara adormides a les 7 del matí és:

Ven a mi chumino negro...

Un anunci de la ràdio, després vaig descobrir que es tractava d'una discoteca de la zona hermètica de Sabadell... Es veu que tenen com tres ninotets: en Michu, en Mino i en Negro... I és clar... si ho juntes tot i ho dius així de sobte a les 7 del matí... Pues impacta! I si li afegeixes una ment perversa com la meva... doncs ja us ho podeu imaginar... o no... ( m'agraden els punts suspensius, ho heu notat...???)

Per més informació podeu accedir el seu web on veureu els ninotets animats i si voleu anar doncs allà teniu un tastet del que us hi espera! Clicleu a: Michu Mino Negro. Ah! I poseu el so!!!

Quan surt el sol i anem a l' Oxford...

2008-05-29T23:18:00.007+02:00

Jo sóc amant de les cafeteries i sempre que estic en un lloc nou i se que hi he de passar molt de temps voltant per allà cerco una cafeteria amb encant per a poder gaudir d'uns quants moments de tranquil·litat.

Ara vaig a una cafeteria que se diu Oxford i allà passo entre una hora i hora i mitja abans de començar a la feina. Normalemnt mentre em prenc el cafè llegeixo, faig mots encreuats, jugo a la DS, en fi... Descanso...

Però ara ja comença l'estrès i s'han de fer coses de la uni, s'han de fer treballs, estudiar, llegir articles per fer més treballs... I ja no puc descansar... I ja no puc disfrutar... I ara soles puc treballar!!!

Quan surt el sol i una imatge val més que mil paraules...

2008-05-27T23:01:00.003+02:00

Què us suggereix?

Quan surt el sol i pateixes ansietat social...

2008-05-26T21:53:00.004+02:00

Fa uns dies vaig rebre el següent mail a l'adreça institucional de la universitat:

Tens por o ets sents incòmode quan estàs amb altres persones? Tems cometre errors i que els altres et vegin i et jutgin? Et poses vermell/a amb facilitat, sues molt o el cor et va molt ràpid davant les persones que no coneixes? Et resulta quasi impossible parlar en públic? Evites conèixer persones noves? Se't fa molt difícil entrevistar-te amb un professor? I assistir a una entrevista de feina?

QUI SOM? Investigadors/es de l'Institut Municipal d'Investigació Mèdica (IMIM), Hospital del Mar i de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB)

QUÈ BUSQUEM? Persones voluntàries AMB algun d'aquests símptomes

QUÈ HAURÀS DE FER? Dedicar el teu temps per omplir uns qüestionaris i realitzar una entrevista.

QUÈ OBTINDRÀS A CANVI? La satisfacció d'haver col·laborat en l'avenç de la recerca de la salut mental, i la possibilitat de formar part d'un estudi REMUNERAT.

POSA'T EN CONTACTE AMB NOSALTRES!!!!

Llegiu atentament i us adonareu d'una contradicció bastant còmica! És la següent:

Si tens por quan estàs amb altres persones, tems cometre errors i que et jutgin, et poses vermell, sues i el cor et va a mil per hora davant persones que no coneixes, et resulta pràcticament impossible xerrar en públic, evites conèixer gent, i se't fa difícil anar a una entrevista... Com pretenen que les persones AMB aquests símptomes vagin a una ENTREVISTA, parlin en PÚBLIC i coneguin GENT NOVA !!!

Però que volen? Que els hi doni un atac de cor o alguna cosa semblant? I a més de gorra o com diuen amb la possibilitat de participar en un estudi remunerat ( a sobre més patiment!!!). Crec que en comptes de: posa't en contacte amb nosaltres haurien d'haver posat:

POSA'T MALALT AMB NOSALTRES o VINE A PATIR AMB NOSALTRES!!!

Quan surt el sol i prendre rajos UVA augmenta el teu estatus social....

2008-05-23T21:53:00.007+02:00

" Una piel bronceada le hace sentirse más satisfecho y seguro de si mismo, con aspecto deportivo y saludable, con buena posición social y es una buena tarjeta de presentación personal"

Aquest cartell el vaig veure el dilluns al centre comercial Padokk de Sabadell. Em vaig quedar petrificada de que algú tingues la barra d'exposar tantes mentides i estupideses juntes. Comencem a criticar:

1. A mi estar morena no em treu els nervis davant d'una exposició davant unes 80 persones. I a vosaltres?

2. Aspecto deportivo i saludable? No hi ha persones grasses que estiguin morenes? Fer esport i menjar sa és igual a estar moreno/a? Estar moreno és estar més saludable? I el càncer de pell???

3. Buena posición social!!!! Increible, els musulmans i els gitanos tenen bona posoció social? Segons el centre de broncejat si per que com estan morenos...

4. Buena tarjeta personal... Una persona blanqueta o que no estigui morena no té una bona tarja personal. Llavors tota persona no morena és desagradable a la vista??

Després de llegir això... No se que pensar de la persona que ho va fer penjar... En quin món viu???

Quan surt el sol i es balla amb cintes de correr...

2008-05-18T21:54:00.002+02:00

Ja fa uns mesos que a l'hormiguero (programa de la Cuatro) van fer una imitació del que van fer un grup anomenat OK GO. Primerament us poso el video original a viam que us sembla.

Els membres de l'equip de l'Hormiguero no van fer tota la coreografia i al final improvitzen un poc. Crec que ho fan força bé i que té el seu mèrit per que personalment jo no crec que fos capaç de fer-ho!!! Aquest és el vídeo del equip del Hormiguero:

Que opineu? Us agrada?

Quan surt el sol i és Santa Gemma...

2008-05-14T22:19:00.003+02:00

Doncs bé, avui m'he llevat i mentre estava al lavabo fent el pipí de acabat de llevar m'han felicitat mon pare i la seva dona. I és que per qui no ho sàpiga avui és Santa Gemma!

Jo no li dona gaire importància això dels sants. A casa sempre ho hem celebrat però no pas per religió si no més aviat per que fa gràcia. Jo si se'm recordo acostumo a felicitar a la gent pel seu sant i val a dir que a mi també em fa gràcia que me felicitin...

Enguany no ha estat el més concorregut de felicitacions. Només ho han fet els mon pare, la seva dona, ma tieta i la senyora Paquita (clienta) que fins i tot m'ha portat bombons!! (que maca que és!). De fet, ni mons avis (que sempre truquen), ni mons germans, ni ma mare, ni el meu xicot s'han en recordat (pot ser ara s'ilumina :P)
A tots us vull dir que no passa res, que per a mi el sant és soles una banalitat, fa gràcia que te felicitin però és una banalitat!

Doncs bé, si em llegeix alguna Gemma: Felicitats! I si coneixeu a alguna Gemma, feliciteu-la que de ben segur que li farà si més no... Gràcia!

Quan surt el sol i has de treballar en grup...

2008-05-06T10:55:00.005+02:00

No se si a vosaltres us passa, però a mi cada dos per tres (que són sis...) em toca fer treballs en grup a la universitat. Ja són 4 anys els que porto fent aquesta mena de feinetes que ens posen els professors i la veritat encara no l'hi he trobat el sentit.

Anem més atràs en el temps... Per exemple, a la ESO. No fèiem gaires treballs grupals i quan en fèiem era realment una cosa benvinguda, l'acceptavem de gust i començàvem a buscar amb impaciència els amics amb els qui compartiries la nota del treball i vés a saber quines experiències més... Al batxillerat, la cosa era més o menys igual però amb la diferència de que els treballs grupal cada cop eren més escassos. Ara però, quan vaig arribar a la universitat els treball grupal es van convertir en una quotidianitat i poc a poc en molts mals de cap.

Passa que si tinc 5 assignatures les 5 tenen treballs grupals, i no pas d'aquells de fer en una tarda, si no més aviat són bastant feixucs... Aquest treballs s'acaben convertint en mals rotllos, per que ens manca temps, per que no aprenem res o ben poca cosa, per que sempre hi ha qui se la pela i no fot ni brot...

En aquests tres últims anys de carrera els treballs en grup per tots funcionen de la següent manera:

1.Quedem per parlar del treball i repartir-lo
2.Quedem per posar en comú el que em fet i qui ajunta el treball
3.El pringat de torn ajunta el treball, va darrere la gent que no envia el que toca quan toca i imprimeix el treball, a part és clar de portar-lo per entregar quan ningú més del seu grup puja a la universitat per entregar-ho.

En fi, que molta feina per no aprendre res! I és que al final acabes fent 1001 treballs dels quals no has aprofitat ni el 3% del que podries haver aprés però en canvi guanyes un munt de mals de cap i mals rotllos!!!

EN AQUESTA ASSIGNATURA FAREM UN TREBALL GRUPAL DEL SIS PERSONES (PROFESSOR)

NOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOO!!!!! (ALUMNES)

Quan surt el sol i relatem...

2008-05-05T22:48:00.003+02:00

MASTURBACIÓ FEMENINA

Estic sola a casa, els meus pares han marxat de cap de setmana. Per aquesta nit no tinc plans, com a molt estaré escarxofada al sofà veient la peli de TV3. Volia sortir amb les amigues però han anat a la “disco” de moda i jo... passo, no va amb mi. També he trucat al Xavier, el meu xicot, però ha d’estudiar (jo també ho hauria de fer) i no pot sortir. Pensant en tot el que podia haver fet i que al final no he fet, ha començat la pel•lícula de la tres i no me donat ni compte. La veritat, ara m’hi fixo per que hi ha una escena pujadeta de to... Començo a fixar-me i noto com una escalforeta que s’apodera del meu cos i que a més, fa que estigui cada cop més humida... Penso en com m’agradaria fer-m’ho amb en Xavier...

Estic calenta i sola, vaig a l’habitació i trec una capsa que tinc amagada en un armari. L’obro amb desig i rapidesa, en trec el contingut, el desembolico i... allà està... el vibrador lila que varem comprar fa dos mesos amb en Xavier. Em despullo amb molta agilitat, tinc ganes de sentir plaer...

M’estiro al llit i m’acaricio tota, tanco els ulls i imagino que és en Xavier qui em toca... Em toca els pits i el ventre i el sexe... M’agrada! M’agrada tocar-me i m’acaricio suaument el botonet de l’alegria: el moc amunt i avall, a la dreta i a l’esquerra, faig cercles i dibuixo l’abecedari... Estic molt calenta, sense adonar-me gemego i quan em sento encara m’excito més.

Tinc ganes del plat fort... el meu amic lila s’endinsa dins meu, ara dins ara fora, primer suau i després amb més ritme, cada cop més ritme fins que la rodeta negra de la seva base entra en acció, i en lila vibra i entra i surt, m’encanta, la respiració s’accelera, cada vegada més ràpid però el clímax arriba quan amb l’altra mà torno a encendre el botonet de l’alegria!!! Llavors, amb les carícies al botonet, en lila que en funcionament entra i surt al ritme de la meva mà... OOOOHHHHH!!! I llavors... siiii!!! Em sorprenc cridant amb el pessigolleig per tot el cos i encara més mullada que al principi.

Ho netejo tot i vaig a la dutxa, penso que ha estat una gran estona amb mi mateixa i que s’ha de repetir... Però en aquell precís moment... Obro els ulls i veig que la pel•lícula de la tres ja fa estona que s’ha acabat... Miro l’hora: les 3 de la matinada! Agafo el coixí, apago el televisor i el llum, enfilo el passadís i em fico al meu llit...

Quan surt el sol: L'art de no postejar!!!

2008-05-04T22:10:00.004+02:00

EI!

Ara ja feia dies que no postejava!!! I és que he estat de vacances!!! La verita, no he marxat però no tenia ganes de publicar res, soles volia estar de vacances, per que: per què sempre s'ha d'actualitzar el bloc? Per que no pots estar llargs periodes de temps sense escriure?

Sabeu? De vegades crec que un bloc s'assembla a un gos. Si marxes de vacances has d'estar pendent d'ell i si no has de saber on deixar-lo o amb qui i dir-li algú que se'n encarregui...

Doncs jo no!!! Si veieu que no actualitzo, es que... Estic de vacances!!!

Quan surt el sol i no saps que fer amb tant de temps!

2008-04-24T21:08:00.004+02:00

Ara ja fa 4 dies que vaig començar les vacances... Totes les tardes lliures i la veritat és que no se que fer... Tan acostumada a treballar a les tardes, ara no se pas que fer!!! Si, tinc feina de la universitat, però no me puc estar 8 hores fent feina de la uni acabaria boja...

No és per fardar, però encara em queden dos setmanes més i la perspectiva no sé si m'agrada gaire... Tret de la boda dels meus pares i algun que altre concert no crec que les tardes siguin gaire més vacacionals si no que més aviat seran universitàries, cosa que em descarregarà de feina però que d'una altra manera trenca la definició de vacances!!!

I és que espero el dia en que realment pugui tenir unes vacances!!! No sé pas que faria... Vosaltres que faríeu?

Quan surt el sol i és Sant Jordi...

2008-04-23T21:13:00.004+02:00

El meu Sant Jordi ha començat força d'hora, a les 6 del matí ja estava llevada i a les 7 ja feia cap a l'estació i pel camí em trobava amb més o menys unes 6 parades de roses, entre d'elles la dels socialistes...

Després del meu viatge per les parades matineres, emprenc el viatge a la universitat per a poder fer les meves pràctiques de cotxe. Tres hores de practiques per Sabadell, fent girs a l'esquerra, rotondes partides, mooolts stops... Un cop acabades, el ninu m'ha vingut a buscar i he anat un momentet a deixar-me uns 300€ en pràctiques... Quin mal!!

Un cop dinada, he quedat amb el ninu per anar a Barcelona a disfrutar per fi del Sant Jordi. Molt caminar i poc em pogut veure, donat que la gentada ho feia gairebé impossible... De totes formes, jo he gaudit moltíssim passejant amb la meva parella, gaudint del dia i de la rosa que m'ha regalat (la millor de tot el Sant Jordi '08, oi?). De fet, per a nosaltres anar a Barcelona per Sant Jordi és una tradició, cada any des que estem junts em anat (menys el primer, per malaltia).

Jo disfruto moltíssim d'aquest dia, per que la gent surt al carrer, l'ambient és molt macu i no se... Suposo que m'agrada i prou! De moment he tingut sort que sempre per Sant Jordi he tingut festa, però suposo que algun any em tocarà treballar, per que malauradament no és un dia festiu!

Per cert, a la foto surt el llibre que m'ha regalat la meva parella: Et donaré la terra. I la rosa, la millor de totes les que s'han venut, i ho és per que m'he l'ha regalada la persona que més m'estimo!

Quan surt el sol i els incívics no ho paguen...

2008-04-22T22:03:00.002+02:00

Bé, doncs estava jo a la parada del Palau dels FFCC i quina ha estat la meva sorpresa! Com dos o tres persones fumant i el responsable davant!!! I no diu res!!!

Però que passa que la gent no fa la seva feina?? Jo respecto que la gent fumi, de fet jo abans fumava... Però per que ho han de fer en llocs on no està permés??

La veritat és que no ho entenc. Algú m'ho pot explicar?

Quan surt el sol i fas magdalenes

2008-04-17T22:18:00.004+02:00

Ja fa unes setmanes que faig la col·lecció dels motllos de silicona de La Vanguardia, la segona setmana van donar un motllo amb sis cavitats per a poder fer, entre altres coses magdalenes gegants.

Bé, doncs jo aquest cap de setmana passat vaig fer les magdalenes!!! En vaig fer de llimona i de xocolata. Vaig passar tot el matí de diumenge fent-ne i la veritat és que ho recomano moltissim!!! És molt relaxant... A mi m'encanta cuinar i em relaxa força i es per això que ho recomano.

I no és per fardar, però les magdalenes estaven boníssimes i han volat!!!

Quan surt el sol i en Berlusconi parla...

2008-04-16T22:19:00.004+02:00

La veritat és que jo vaig tard com els diaris, per que no veig les noticies a la tele ( no sóc a casa) i les noticies de la ràdio les enganxo poc... La qüestió és que aquest matí m'he comprat la Vanguardia ( per allò dels motllos) i quina ha estat la meva sorpresa quan he vist la foto del Berlusconi i he llegit els comentaris que ha fet... Buff, se m'ha encès un no se que dins que no m'he pogut estar d'anar corren a la plana en qüestió per a recollir més informació i m'he trobat que entre tot d'informació de les eleccions italianes i havia aquest fragment:

"Zapatero tendrá problemas con tantas mujeres"

"Zapatero se lo ha buscado, tendrá serios problemas para gobernar con tantas mujeres", bromeó Berlusconi en Roma, para después intentar arreglarlo alabando "el talento, la concreción y la capacidad de avanzar" de las mujeres en política. Horas antes, había dicho a una radio en Milán que el Ejecutivo de Zapatero es "demasiado rosa" (en Italia se llama rosa a la presencia femenina), y que eso no sería posible en su gobierno porque "en Italia hay una mayoría de hombres" y porque necesita gente con experiencia. Il Cavaliere ha prometido que habrá cuatro ministras.

I jo em pregunto el següent: Estem a favor de les quotes? Com pot ser que un polític en ple S. XXI faci aquest comentari i quedi impune? A viam, no ens enganyem, no m'agrada el govern que s'ha format: Chacón a defensa?? Va això fa riure!!! I per no parlar de la repetició de la Magdalena de Foment i del nou ministeri per la igualtat!!! Però això no justifica les paraules d'aquest senyor, ja que si la cosa no funciona és per que les persones que hi ha al càrrec són poc propícies per la feina a fer i no té res a veure amb el seu gènere!!! A més a més, té la barra de dir-nos que promet que hi haurà quatre dones al seu govern!!! Com si ens fes un favor!!!

Jo sincerament, sóc partidària de la igualtat d'oportunitat i en la preparació i les competències de les persones, no en el fet de ser dones o homes. I la veritat que hi hagi d'haver dones en llocs que faria millor un home ( no pel fet de ser home si no per estar qualificat per la tasca) no em sembla bé. Estic en contra de les quotes!!! Les dones em d'accedir a la feina per que ho mereixem no per que ens facin un favor, per que si no... Quin tipus de credibilitat tenim??

Sé que pot sonar més o menys revolucionari, en la meva modesta opinió, no crec que ho sigui gaire, pot ser si que soni un xic feminista... Però en tot cas, i per posar un toc d'humor diré:

" ÉS QUE M'HA VINGUT LA REGLA!!!"

Quan surt el sol i t'honoren amb un meme-premi...

2008-04-14T22:38:00.004+02:00

Bé, doncs quina ha estat la meva sorpresa quan he entrat al Bloc d'en Jordi i he vist que m'havien "premiat" amb els premis dardo... No sabia ben bé de que anava però m'ha fet moltíssima gracia!!! Des d'aci li vull agrair a en Jordi el somrís que m'ha provocat vore es nom del meu bloc allà!

Se veu que aquest premi va acompanyat del següent missatge:

“La I entrega de premis dardo 2008 s’obre pas entre un gran elenc de premis de reconegut prestigi en el món de la literatura, i amb ell reconeix els valors que cada blocaire mostra cada dia en el seu esforç per transmetre valors culturals, ètics, literaris, personals, etc.., que demostra la seva creativitat a través del seu pensament viu que està i roman, innat entre les seves lletres, entre les seves paraules trencades“.

I se veu també que la gracia està en passar-lo, i doncs jo no en seré pas menys!! Així doncs aci van els meus escollits (que poden fer-ne cas o no... No estan pas obligats...):

- No feu soroll

- Diari de Jo Mateixa

- Cirereta

- Circulo Polar Dreamer

- Karkinyoli

Quan surt el sol, s'amaga i plou...

2008-04-11T21:43:00.003+02:00

Ara fa una estona que estava pujant de l'estació a casa, plovia i jo no tenia paraigües... Podria haver esperat al bus però... He decidit pujar caminant, em venia de gust mullar-me, sentir la puja a la cara ( ara que ja feia temps que no plovia) i pensar...

Just sonava In Flames, una melodia que m'ha fet pensar en una persona que em va destrossar la vida... I jo... Jo no he pogut tenir un mal pensament per a aquesta persona. Ja m'hagues agradat creieu-me! Va jugar amb mi, es va aprofitar de mi quan jo soles era una nena enamorada... I no he pogut mal pensar!!!

Tot i així, he disfrutat de la melodia que m'ha acompanyat, de la pluja i del petit gran plaer que és per a mi passejar sota la pluja. En un moment de debilitat he pensat: Tan de bo es meu xicot estigues aci amb mi i ens poguessim besar, tots dos molls sota la pluja...

Quan surt el sol i fas mots encreuats

2008-04-10T21:58:00.004+02:00

No se si a vosaltres us passa, però jo sóc incapaç de fer aquest passatemps!!! De fet, jo no era gaire usuària d'aquest joc, però arran de sortir amb el meu xicot, de tant en tant he intentat fer-ne un sense gaire èxit... El súmmum va ser dimarts: vaig comprar la Vanguardia ( per això dels motlles de silicona)i al bar fent un cafè abans d'entrar a treballar vaig decidir intentar fer els mots encreuats que ens proposa cada dia en Màrius Serra, i després de molt esforçar-m'hi només vaig aconseguir col·locar dues paraules!!! De les que encara ara no estic segura que fossin correctes!!!

I és que per a mi això dels mots encreuats és tot un repte!

Quan surt el sol i vols ser donant...

2008-04-07T13:42:00.003+02:00

Doncs bé, ara ja fa un temps que m'estic plantejant de ser donant d'òvuls i la veritat és que encara no ho tinc gens clar. Alguns podreu pensar: "Aquesta ho fa per els diners!", per que no ens enganyem, et poden donar uns 900€ més o menys... Però no, no ho faig per els diners. Ho faig per que jo amb 21 anyets tinc un gran desig de ser mare i em poso al lloc de les dones que ho volen ser però no poden... I llavors, em plantejo que pot ser jo les puc ajudar fent una donació dels meus òvuls.

Evidentment, no tothom pot ser donant d'òvuls, hi ha uns requists per a poder ser-ho i si els a compleixes llavors passes per tota una sèrie de proves i tractaments per a poder fer la donació. Jo us farè 5 cèntims però per més informació podeu anar a la web del Institut Dexeus. La qúestió és la següent:

1. Et fan una revisiò ginecològica que inclou una citologia i una ecografia. A més, d'un anàlisi de sang i una radiografia del tòrax i una electrocardiograma.

2. Un cop superades aquestes proves, et fan una entrevista on has d'explicar la teva història mèdica i et fan un test psicològic a més de signar un compromís de donació.

3. Després, has de dur a terme un tractament hormonal per estimular l'ovulació. Aquest procès dura 15 dies, en els que t'has d'anar a punxar al centre.

4. Extracció: Has d'entrar en un quiròfan i et seden amb anestèsia general suau (després t'has de quedar ingresada soles unes hores). La intervenció sol durar uns 20 minuts i es tracta de fer una punció fol·licular.

5. Un cop feta, l'extracció, durant una setmana no et pots banyar i no pots tenir relacions sexuals (per evitar infeccions) i passats 7-10 dies has d'anar a fer-te una revisió.

Doncs aquest és el procès per el qual puc escollir passar. La qúestió és que no ho tinc clar, per que a més, hi ha gent que em diu que tiri endevant i hi ha altra gent que em diu que no ho faci ni morta... Ja sé que poden haver efectes secundaris... Però no se...

Que en penseu de tot això?

Quan surt el sol i ets dona...

2008-04-02T22:17:00.003+02:00

Ja fa 45 minuts que m’espero, les altres persones que estan a la sala d’espera amb mi, em miren. Tinc la sensació que volen saber per que sóc allà. Les infermeres va cridant a les persones de la sala d’espera, n’hi ha que surten de la porta nº 11: traumatologia, n’hi ha que surten de la nº13: endocrinologia, n’hi que surten de la nº10 o la nº12: ginecologia i tocologia. Sembla un sorteig, jo tinc la papereta amb el nº10... Bingo!!! Just ho penso que sento que la infermera de la nº10 em crida, m’aixeco i miro a les persones que esperen amb cara de comprensió. Un cop dins la consulta vaig pensar que pot ser hagués estat millor a la sala d’espera.

Assegut rere una taula blanca hi havia un homenot d’uns 35-40 anys que semblava més un ós que un humà. Horroritzada vaig pensar: això m’ha de tocar!!!. Doncs sí, per això era un tocòleg/ginecòleg (com deia la seva placa identificativa). La primera impressió va ser dolenta, però es que la segona va ser pitjor. Era la meva primera revisió i els nervis eren evidents. Va començar amb preguntes que molts cops ja li havia contestat en la pregunta anterior, els meus nervis em traïen i xerrava més del compte, detalls que no eren necessaris. Va arribar el pitjor moment de tots, el que més temia i el que més fàstic em feia des que havia entrat a la consulta, l’ós m’havia de fotre mà!! Mentre, jo, pensava en el meu xicot que estava fora tan tranquil amb les altres persones de la sala d’espera, preguntat-se per que ell estava allà. Un cop mig despullada, asseguda a la camilla i amb les cames en l’aire i ben espatarrada, l’ós bru va fer la seva aparició a escena. Encara no havia acabat de dir el que em faria que ja tenia l’espècul ( aparell que es fa servir per a la citologia, és a dir, agafar mostres del coll uterí) dins del tot, així de cop, sense delicadesa! I a sobre, l’ós té la barra de dir-me que me relaxi més! Amb el mal que m’ha fet... En aquell moment em pensava que el pitjor ja havia passat. Però no!,encara faltava una de les pitjors coses: agafar no una no! 3 mostres de dins meu! D’un lloc molt delicat! Ara ja si, ja havia passat, l’ós bru del Comarcal (raça que s’estén) havia tret l’espècul. Per fi... Em relaxo... i ZAS! Els seus ditots gruixuts i fastigosos empenyent dins la meva vagina amb una brutalitat d’ós famolenc, i cada cop volia anar més i més lluny i els ditots giraven i els de l’altra mà apretàven la meva panxa!

Quin horror!

Va ser llavors que ho vaig veure, una llumeta que em va fer somriure i que el final em va fer esclatar de riure! Vaig pensar com n’era d’afortunada, afortunada de no ser la dona d’aquell ós del Comarcal! Vaig pensar en el que devia passar ella cada vegada que la toca.. I vaig riure de felicitat, felicitat de no ser jo! L’ós bru i la seva infermera es van mirar perplexos, segurament això no els havia passat mai... Em van demanar que de què reia, jo evidentment no els hi vaig dir. Bueno, a l’ós bru no, però a la infermera després si li vaig dir i va esclatar a riure amb mi i de sobte em va dir una cosa que em va deixar parada i que després encara em va fer riure més... La frase causant del meu mal de galtes és la següent:

“ L’ós bru és el meu marit!”

Quan surt el sol i la gent fa barbaritats per no pagar...

2008-04-02T00:17:00.001+02:00

Impressionant!!! Avui realment m'he quedat bocavadada... El que la gent arriba a fer per no pagar bitllet de tren!!! Si, és cert que el transport públic és molt car i que és injust però, no entenc per que la gent té aquesta falta de respecte vers la gent que SI que paga el que entre tots (se suposa) hem acordat?

Tornava jo de la feina, i a plaça Catalunya, a l'entrada de Ferrocarrils de la Generalitat del C/Pelai he vist que un jove d'uns vint i llargs es pujava a sobre de dues validadores de bitllets (d'aquelles que tenen les portes altes, no pas de les que tenen les barres que giren) i aixecava la seva bici per sobre dels vidres de les portes, la deixava recolzada a l'altra banda a sobre de les validadores, ell baixava i pujava en una altra i saltava ell. Després, baixa la bici de sobre les validadores i marxa tan content cap a la via...

M'he quedat petrificada, no he pogut moure ni un múscul. La veritat és que ja havia vist gent saltat les validadores aquestes que giren, i fins i tot, algun cop m'ha passat que algu s'ha colat amb mi al metro (és a dir, que pagant jo, passava ell) i no m'he estat de dir-li 4 coses. Però el que he vist avui m'ha deixat molt indignada. A l'estació no hi havia cap revisor i ell ha saltat tan tranquil, i jo pagant!!! Si és que de vegades em pregunto per que ho faig, per que m'he de gastar 156€ cada tres mesos quan hi ha gent que passa de fer-ho i gaudeixen del mateix servei que jo sense represàlies...

Aquesta gent són uns desconsiderats amb els que religiosament, ens sembli bé o no, complim amb el que almenys fins avui dia s'ha acordat que s'ha de pagar per poder usar el transport públic.

I ara que penso: al tranvia, a part de jo, algú paga?

Quan surt el sol i tens uns avis magnífics!

2008-03-31T11:42:00.002+02:00

Avui va per ells! Per les dues persones més generoses de la meva vida. Els meus avis sempre han estat al meu costat i sempre m'han recolzat en totes les coses que he fet, tot i que no sempre estiguessin d'acord.

Recordo aquells estius a Vilalba dels Arcs on em passava tres mesos fent el que relativament volia, menjant els deliciosos plats de la iaia, anant a la piscina amb l'avi, trecant ametlles al garatge de sota casa, picant pa per fer pa ratllat amb la iaia, anant a buscar el meu panet a Ca Pa Tou (on sempre me feia un panet especial per a mi), anar a l'hort a collir el blat de moro que l'avi va plantar per a mi, fer les capsetes i els mantecados amb la iaia, i aquelles pizzes que tan bones ens quedaven...

De vegades també havia anat a veremar amb ells i recordo especialment un setembre en que va ploure força i vam anar a veremar; jo estava sobre el tractor al costat del "Petit" ( el fill dels veïns de vint i tants que em tenia el cor robat...) i llavors el tractor es va quedar atorat al fang. Vaig haver de baixar i en fer-ho se'm va quedar una sabata (aquelles bambes Victoria, sense cordons) dins el fang. Els meus avis i els seus amics vinga a riure i jo vinga a plorar!! Si és que era una bleda!! (que per cert al meu avi no li agraden :P). Aquell dia em va marcar molt per que el meu avi em va fotre un crit que vaig dixar de plorar de cop. I ara, ara els agraeixo tot el que han fet per mi, el que fan i el que estic segura que faran.

Va per ells, per que per a mi el sol no hagues sortit mai si ells no fossin aquí!

Quan surt el sol i vas a un Hawaiano...

2008-03-30T19:18:00.003+02:00

Ahir vaig sortir a la nit amb uns amics i realment va ser decepcionant... No, no per el amics, que són... bé, està bé sortir amb ells :P. Si no pels llocs.

Primerament vam voler anar a un establiment de Marina, que se suposava que havia d'estar ambientat com la serie de perdidos, però la sorpresa la vam tenir al entrar al lloc en qüestió... D'ambientació soles hi havia el cartell!!! Vam decidir marxar, i anar a un Hawuaiano de la Diagonal, que almenys si que tindria alguna cosa a veure amb l'ambientació de perdidos, però la sopresa també va ser impressionant. Era un hawuaiano amb música europea i americana, bastant de moda per cert. I jo em preguntava: quina música més hawuaiana no??

Després hi havia els cambrers, que de hawaianos soles n'hi havia dos... els altres argentins... No sé, penso que per ser un bar hawuaiano poc hi havia de hawuaiano. Això si, els gots de les begudes estaven força bé, tot i que no el preu...

Quan surt el sol i el D-LAB s'espatlla...

2008-03-27T12:24:00.000+01:00

Doncs suposo que molta gent es preguntarà que és un D-LAB. Doncs no és res més que la maquinota de la foto.

Aquesta màquina és una mena de mini laboratori que ens permet a algunes botigues Fotoprix fer les fotografies en una hora, tre quarts, 20 minuts o el temps que es necessiti depenent de la quantitat de fotografies i de les comandes que hi ha pendents per fer.

Ara que la meva companya ha marxat, l'encarregada del D-LAB per les tardes sóc jo(donat que pels matins estudio i no vaig a treballar), això significa que he de fer tots els possibles per a que les comandes estiguin acabades abans de l'hora que se li ha dit al client/a.

Aparentment, no té cap misteri:envies les fotos des d'un ordinador a la màquina, poses el paper corresponent, inicies la comanda i a esperar que les fotos surtin en cas de ser digitals. Si per contra és un carret, has de enganxar par del negatiu del carret a un líder i ficar-lo en una capsa anomenada chasis 150 i indroduir aquest a la màquina. Aquesta el revela en més o menys 15 minuts i treu el negatiu revelat. Després d'això introdueixes el negatiu revelat a l'escàner i inicies la comanda. Un cop han sortit les fotos, talles els negatius de 4 en 4 fotogrames i al sobre per que se l'endugui el client.

Com ja he dit, pot semblar una tasca fàcil, però sovint es complica. Donat que s'han de buidar tancs amb químics, s'ha de canviar el paper quan s'acaba i s'ha de fer a les fosques per que no es veli, i realment no se veu res!!! D'altres cops has de ficar aigua, d'altres tens problemes per que s'han acabat els químics... És una tasca complexa però divertida si més no.

Al final del dia i es sol es pont al PRIX 91, s'ha de netejar el D-LAB, altra tasca ben complexa, donat que s'han de desmuntar algunes peces per a poder netejar rodets i filtres, així com desmuntar l'escaner per a poder netejar la lent i que no surti brutícia a les fotos dels clients o clientes.

En fí, que cada tarda jo i D-LAB compartim unes hores donant-nos el que volem, sense tenir temps ni ulls per a ningú més...

Per tu Vane!!!

2008-03-24T20:08:00.000+01:00

Quan surt el sol i perds una companya de feina:

Per que sempre que te necessitat has estat allà i no em refereixo només a les coses de la feina, si no als petits grans maldecaps que envolten la meva vida.

Tot i que aquesta setmana santa no ha estat el que esperavem... espero poder compartir amb tu molts altres moments!

M'has ensenyat moltes coses i només de com funciona el D-LAB ( ja ho explicare un altre dia) si no també a ser millor persona.

Ara, anar a la feina encara serà més difícil!!! He d'estar sola amb l'Alberto, que ja sabem com és, i amb una noia nova que no sabem quan marxarà o si per contra es quedarà més temps!

Vane, t'enyoro!!! Tan de bo poguessis tornar a la 91!!! I no saps com envejo al soso de la 46!!!

Ens parlem un dia d'esta semana ok???

Les noves tecnologies

2008-03-20T21:44:00.000+01:00

Quan surt el sol, em llevo i penso:

Avui faig un poc de feina de la universitat i després... em vicio a capítols de la 1a temporada d'Anatomia de Grey.

Quin és el meu disgust que quan engego el disc dur extern i ho poso al reproductor de vídeo, em surt un error dient-me no se que d'uns arxius que estan malament o algo així... La qüestió és que jo i les noves tecnologies no som gens compatibles... De fet, ara em preguntava si serè capaç de publicar aquest post o sortirà algun inexplicable però constant error...

I bé, aquí me quedat jo, sense poder veure Anatomia de Grey i amb dubtes existencials sobre les anomenades TIC i tot el que les envolta.

I com diria el meu company de feina: MI GOZ EN UN POZ!!!