Quan surt el sol i en Berlusconi parla...

La veritat és que jo vaig tard com els diaris, per que no veig les noticies a la tele ( no sóc a casa) i les noticies de la ràdio les enganxo poc... La qüestió és que aquest matí m'he comprat la Vanguardia ( per allò dels motllos) i quina ha estat la meva sorpresa quan he vist la foto del Berlusconi i he llegit els comentaris que ha fet... Buff, se m'ha encès un no se que dins que no m'he pogut estar d'anar corren a la plana en qüestió per a recollir més informació i m'he trobat que entre tot d'informació de les eleccions italianes i havia aquest fragment:

"Zapatero tendrá problemas con tantas mujeres"

"Zapatero se lo ha buscado, tendrá serios problemas para gobernar con tantas mujeres", bromeó Berlusconi en Roma, para después intentar arreglarlo alabando "el talento, la concreción y la capacidad de avanzar" de las mujeres en política. Horas antes, había dicho a una radio en Milán que el Ejecutivo de Zapatero es "demasiado rosa" (en Italia se llama rosa a la presencia femenina), y que eso no sería posible en su gobierno porque "en Italia hay una mayoría de hombres" y porque necesita gente con experiencia. Il Cavaliere ha prometido que habrá cuatro ministras.

I jo em pregunto el següent: Estem a favor de les quotes? Com pot ser que un polític en ple S. XXI faci aquest comentari i quedi impune? A viam, no ens enganyem, no m'agrada el govern que s'ha format: Chacón a defensa?? Va això fa riure!!! I per no parlar de la repetició de la Magdalena de Foment i del nou ministeri per la igualtat!!! Però això no justifica les paraules d'aquest senyor, ja que si la cosa no funciona és per que les persones que hi ha al càrrec són poc propícies per la feina a fer i no té res a veure amb el seu gènere!!! A més a més, té la barra de dir-nos que promet que hi haurà quatre dones al seu govern!!! Com si ens fes un favor!!!

Jo sincerament, sóc partidària de la igualtat d'oportunitat i en la preparació i les competències de les persones, no en el fet de ser dones o homes. I la veritat que hi hagi d'haver dones en llocs que faria millor un home ( no pel fet de ser home si no per estar qualificat per la tasca) no em sembla bé. Estic en contra de les quotes!!! Les dones em d'accedir a la feina per que ho mereixem no per que ens facin un favor, per que si no... Quin tipus de credibilitat tenim??

Sé que pot sonar més o menys revolucionari, en la meva modesta opinió, no crec que ho sigui gaire, pot ser si que soni un xic feminista... Però en tot cas, i per posar un toc d'humor diré:

" ÉS QUE M'HA VINGUT LA REGLA!!!"

Quan surt el sol i t'honoren amb un meme-premi...

Bé, doncs quina ha estat la meva sorpresa quan he entrat al Bloc d'en Jordi i he vist que m'havien "premiat" amb els premis dardo... No sabia ben bé de que anava però m'ha fet moltíssima gracia!!! Des d'aci li vull agrair a en Jordi el somrís que m'ha provocat vore es nom del meu bloc allà!

Se veu que aquest premi va acompanyat del següent missatge:

“La I entrega de premis dardo 2008 s’obre pas entre un gran elenc de premis de reconegut prestigi en el món de la literatura, i amb ell reconeix els valors que cada blocaire mostra cada dia en el seu esforç per transmetre valors culturals, ètics, literaris, personals, etc.., que demostra la seva creativitat a través del seu pensament viu que està i roman, innat entre les seves lletres, entre les seves paraules trencades“.

I se veu també que la gracia està en passar-lo, i doncs jo no en seré pas menys!! Així doncs aci van els meus escollits (que poden fer-ne cas o no... No estan pas obligats...):

- No feu soroll

- Diari de Jo Mateixa

- Cirereta

- Circulo Polar Dreamer

- Karkinyoli

Quan surt el sol, s'amaga i plou...

Ara fa una estona que estava pujant de l'estació a casa, plovia i jo no tenia paraigües... Podria haver esperat al bus però... He decidit pujar caminant, em venia de gust mullar-me, sentir la puja a la cara ( ara que ja feia temps que no plovia) i pensar...

Just sonava In Flames, una melodia que m'ha fet pensar en una persona que em va destrossar la vida... I jo... Jo no he pogut tenir un mal pensament per a aquesta persona. Ja m'hagues agradat creieu-me! Va jugar amb mi, es va aprofitar de mi quan jo soles era una nena enamorada... I no he pogut mal pensar!!!

Tot i així, he disfrutat de la melodia que m'ha acompanyat, de la pluja i del petit gran plaer que és per a mi passejar sota la pluja. En un moment de debilitat he pensat: Tan de bo es meu xicot estigues aci amb mi i ens poguessim besar, tots dos molls sota la pluja...

Quan surt el sol i fas mots encreuats

No se si a vosaltres us passa, però jo sóc incapaç de fer aquest passatemps!!! De fet, jo no era gaire usuària d'aquest joc, però arran de sortir amb el meu xicot, de tant en tant he intentat fer-ne un sense gaire èxit... El súmmum va ser dimarts: vaig comprar la Vanguardia ( per això dels motlles de silicona)i al bar fent un cafè abans d'entrar a treballar vaig decidir intentar fer els mots encreuats que ens proposa cada dia en Màrius Serra, i després de molt esforçar-m'hi només vaig aconseguir col·locar dues paraules!!! De les que encara ara no estic segura que fossin correctes!!!

I és que per a mi això dels mots encreuats és tot un repte!

Quan surt el sol i vols ser donant...

Doncs bé, ara ja fa un temps que m'estic plantejant de ser donant d'òvuls i la veritat és que encara no ho tinc gens clar. Alguns podreu pensar: "Aquesta ho fa per els diners!", per que no ens enganyem, et poden donar uns 900€ més o menys... Però no, no ho faig per els diners. Ho faig per que jo amb 21 anyets tinc un gran desig de ser mare i em poso al lloc de les dones que ho volen ser però no poden... I llavors, em plantejo que pot ser jo les puc ajudar fent una donació dels meus òvuls.

Evidentment, no tothom pot ser donant d'òvuls, hi ha uns requists per a poder ser-ho i si els a compleixes llavors passes per tota una sèrie de proves i tractaments per a poder fer la donació. Jo us farè 5 cèntims però per més informació podeu anar a la web del Institut Dexeus. La qúestió és la següent:

1. Et fan una revisiò ginecològica que inclou una citologia i una ecografia. A més, d'un anàlisi de sang i una radiografia del tòrax i una electrocardiograma.

2. Un cop superades aquestes proves, et fan una entrevista on has d'explicar la teva història mèdica i et fan un test psicològic a més de signar un compromís de donació.

3. Després, has de dur a terme un tractament hormonal per estimular l'ovulació. Aquest procès dura 15 dies, en els que t'has d'anar a punxar al centre.

4. Extracció: Has d'entrar en un quiròfan i et seden amb anestèsia general suau (després t'has de quedar ingresada soles unes hores). La intervenció sol durar uns 20 minuts i es tracta de fer una punció fol·licular.

5. Un cop feta, l'extracció, durant una setmana no et pots banyar i no pots tenir relacions sexuals (per evitar infeccions) i passats 7-10 dies has d'anar a fer-te una revisió.

Doncs aquest és el procès per el qual puc escollir passar. La qúestió és que no ho tinc clar, per que a més, hi ha gent que em diu que tiri endevant i hi ha altra gent que em diu que no ho faci ni morta... Ja sé que poden haver efectes secundaris... Però no se...

Que en penseu de tot això?

Quan surt el sol i ets dona...

Ja fa 45 minuts que m’espero, les altres persones que estan a la sala d’espera amb mi, em miren. Tinc la sensació que volen saber per que sóc allà. Les infermeres va cridant a les persones de la sala d’espera, n’hi ha que surten de la porta nº 11: traumatologia, n’hi ha que surten de la nº13: endocrinologia, n’hi que surten de la nº10 o la nº12: ginecologia i tocologia. Sembla un sorteig, jo tinc la papereta amb el nº10... Bingo!!! Just ho penso que sento que la infermera de la nº10 em crida, m’aixeco i miro a les persones que esperen amb cara de comprensió. Un cop dins la consulta vaig pensar que pot ser hagués estat millor a la sala d’espera.

Assegut rere una taula blanca hi havia un homenot d’uns 35-40 anys que semblava més un ós que un humà. Horroritzada vaig pensar: això m’ha de tocar!!!. Doncs sí, per això era un tocòleg/ginecòleg (com deia la seva placa identificativa). La primera impressió va ser dolenta, però es que la segona va ser pitjor. Era la meva primera revisió i els nervis eren evidents. Va començar amb preguntes que molts cops ja li havia contestat en la pregunta anterior, els meus nervis em traïen i xerrava més del compte, detalls que no eren necessaris. Va arribar el pitjor moment de tots, el que més temia i el que més fàstic em feia des que havia entrat a la consulta, l’ós m’havia de fotre mà!! Mentre, jo, pensava en el meu xicot que estava fora tan tranquil amb les altres persones de la sala d’espera, preguntat-se per que ell estava allà. Un cop mig despullada, asseguda a la camilla i amb les cames en l’aire i ben espatarrada, l’ós bru va fer la seva aparició a escena. Encara no havia acabat de dir el que em faria que ja tenia l’espècul ( aparell que es fa servir per a la citologia, és a dir, agafar mostres del coll uterí) dins del tot, així de cop, sense delicadesa! I a sobre, l’ós té la barra de dir-me que me relaxi més! Amb el mal que m’ha fet... En aquell moment em pensava que el pitjor ja havia passat. Però no!,encara faltava una de les pitjors coses: agafar no una no! 3 mostres de dins meu! D’un lloc molt delicat! Ara ja si, ja havia passat, l’ós bru del Comarcal (raça que s’estén) havia tret l’espècul. Per fi... Em relaxo... i ZAS! Els seus ditots gruixuts i fastigosos empenyent dins la meva vagina amb una brutalitat d’ós famolenc, i cada cop volia anar més i més lluny i els ditots giraven i els de l’altra mà apretàven la meva panxa!

Quin horror!

Va ser llavors que ho vaig veure, una llumeta que em va fer somriure i que el final em va fer esclatar de riure! Vaig pensar com n’era d’afortunada, afortunada de no ser la dona d’aquell ós del Comarcal! Vaig pensar en el que devia passar ella cada vegada que la toca.. I vaig riure de felicitat, felicitat de no ser jo! L’ós bru i la seva infermera es van mirar perplexos, segurament això no els havia passat mai... Em van demanar que de què reia, jo evidentment no els hi vaig dir. Bueno, a l’ós bru no, però a la infermera després si li vaig dir i va esclatar a riure amb mi i de sobte em va dir una cosa que em va deixar parada i que després encara em va fer riure més... La frase causant del meu mal de galtes és la següent:

“ L’ós bru és el meu marit!”

Quan surt el sol i la gent fa barbaritats per no pagar...

Impressionant!!! Avui realment m'he quedat bocavadada... El que la gent arriba a fer per no pagar bitllet de tren!!! Si, és cert que el transport públic és molt car i que és injust però, no entenc per que la gent té aquesta falta de respecte vers la gent que SI que paga el que entre tots (se suposa) hem acordat?

Tornava jo de la feina, i a plaça Catalunya, a l'entrada de Ferrocarrils de la Generalitat del C/Pelai he vist que un jove d'uns vint i llargs es pujava a sobre de dues validadores de bitllets (d'aquelles que tenen les portes altes, no pas de les que tenen les barres que giren) i aixecava la seva bici per sobre dels vidres de les portes, la deixava recolzada a l'altra banda a sobre de les validadores, ell baixava i pujava en una altra i saltava ell. Després, baixa la bici de sobre les validadores i marxa tan content cap a la via...

M'he quedat petrificada, no he pogut moure ni un múscul. La veritat és que ja havia vist gent saltat les validadores aquestes que giren, i fins i tot, algun cop m'ha passat que algu s'ha colat amb mi al metro (és a dir, que pagant jo, passava ell) i no m'he estat de dir-li 4 coses. Però el que he vist avui m'ha deixat molt indignada. A l'estació no hi havia cap revisor i ell ha saltat tan tranquil, i jo pagant!!! Si és que de vegades em pregunto per que ho faig, per que m'he de gastar 156€ cada tres mesos quan hi ha gent que passa de fer-ho i gaudeixen del mateix servei que jo sense represàlies...

Aquesta gent són uns desconsiderats amb els que religiosament, ens sembli bé o no, complim amb el que almenys fins avui dia s'ha acordat que s'ha de pagar per poder usar el transport públic.

I ara que penso: al tranvia, a part de jo, algú paga?