Quan surt el sol i vols dir que NO...

Fa dies que penso...Com puc dir que no a les persones que m'estimo? Per que a les persones a les que no estimes, amb les que no tens un gran lligam, no costa dir-lis que no, que allò que et plantegen no ho vols fer.

Però quan la persona és realment íntima, com un germà, la parella, els pares, un molt bon amic o amiga... la cosa es complica. Moltes vegades he fet coses a la meua vida que no volia fer soles per no saber dir que no... Fa dies que vull dir-li a una persona que no vull fer una cosa, però no sé, no m'acabo de decidir... De moment he anat evitant fer aquesta cosa però sé que tard o d'hora caldrà una resposta definitiva i no sé si sóc capaç de donar-la...

Algú té algun consell per dir-li algú important: que NO?

Quan surt el sol i balles amb globus...

Ahir, com cada dimarts, és l'únic dia de la setmana que miro la tele per la nit. Quin és el motiu?? Fan Anatomia de Grey!!! La qüestió és que abans a la cuatro fan un programa d'humor que se diu el Hormiguero. Aquest programa m'agrada molt i paso esones molt divertides. La qúestió és que fa un temps van fer una aposta: es tractava de veure si eren capaços de fer una coreografia dins d'uns globus gegants, el resultat va ser aquest:

Quan surt el sol i tens por als...

Doncs una de les pors més intenses que tinc és als globus. De fet, a tot allò que peta o fa sorolls forts, com ara els petards.

La meva por als globus va començar quan jo tenia 6 anys i estava a casa d'una de les amigues de ma germana preparant una festa d'aniversari. Com a bona festa que era, s'havien d'inflar globus i jo em vaig presentar voluntària per a la tasca (ja que encara no me'n feien de por). Després de bastant globus inflats i de tenir aquell mal tan característic al costat de les orelles, va arribar el moment fatídic en que un globus em va petar a la cara mentre l'estava inflant. Des de llavors que no els suporto i ho passava francament malament quan em tocaven proves relacionades amb globus a l'esplai.

Pel que fa als petards... Soles el so ja em recorda els globus i és espantós, però és que a més a més, tinc un germà molt graciós que un any per Sant Joan (festa que odio amb totes les meues forces) al terrat de casa va llençar un petard d'aquells que et segueixen i em va petar als peus!!! Ho vaig passar fatal!!! Mai l'hi he perdonat que em fes allò! A més, l'any passat vaig veure com a un home que passejava tranquil·lament pel carrer li queia un "xino" al cap i li petava. Uns nens molt graciosos els estaven llençant des del balcó!!! Soles recordar-ho m'esgarrifo!

Ja se que les pors és millor superar-les però ja us dic ara que de globus no en vull ni veure i de petards bombetes i alguna bengala...

Quan surt el sol i trobes diners...

Oh! Quin petit gran plaer aquest!! A qui no li agrada quan després de molt de temps agafa aquella jaqueta, canvia el moneder o el bolso i per sorpresa et trobes aquells calerons que no recordaves que havies deixat allà.

A mi moltes vegades m'han alleugerit el mes... I és que no se a vosaltres però el que és a mi quan vaig a comprar i hi ha molta gent derrere meu o tinc pressa fico el canvi allà on primer em ve de pas, després no men recordo i un dia: Sorpresa! Retrobes els teus estimats diners que tan costen de guanyar!

Quan surt el sol i recordes videos...

Aquest video me'l va ensenyar el Luke (com no) a casa seua un dia que haviem quedat per anar a sopar. M'encanta, i la veritat no es que sigui molt llarg ni re... però és que em parteixo la caixa... És que no puc eviatr estar-me rient una bona estona!

Espero que vosaltres tambe sifruteu amb ell!

Quan surt el sol i vas al cinema

Ahir vaig anar amb el Jansy al cinema, vam veure Quemar después de leer, dels Coen. La peli va estar molt bé, però aquest no es un post sobre la peli, tampoc no és un post de coses que fan ràbia o d'altres "seccions". Aquest és un post per comentar les coses que sempre passen quan vas al cine, o que al menys a mi sempre em passen ( la idea va sorgir després de veure la peli).

Primer de tot s'ha de decidir la peli, quan era més joveneta anava al cinema i tan me feia la peli però ara, m'ho miro molt més, bé de fet, qui s'ho mira més és el Jansy... El cinèfil! Un cop la peli triada, s'ha d'arribar al cinema i comprar les entrades i sovint sento: les pots demanar tu? Jo hi consenteixo (de fet, no m'importa) de vegades dic que no , si el títol em fa vergonya o no el se pronunciar :P

M'agrada arribar amb temps, per poder agafar crispetes i refresc gaudint dels trailers... Però sovint anem amb el temps just. La veritat he de confessar que, quan arribem amb temps i ja estem servits, les crispetes abans no ha començat la peli ja s'han pràcticament acabat! I és que no se si ha vosaltres us passa, però a mi cada cop que veig els trailers, quan comença la peli em falta mitja capsa de crispetes...

Una altra cosa que em passa és que si durant la peli hi han hagut riures i sovint hi ha algun de curios, quan s'encenen els llums tinc curiositat per saber qui riu d'aquella manera que tan m'ha fet riure a mi! De vegades tinc ganes de preguntar-ho i tot!!!

I per últim el que fa més ràbia i més si ets solter/a: la parelleta o parelletes que immediatament després de la peli comencen a menjar-se com si res no pases i les llums no s'haguessin ences... Sempre hi ha la parelleta que es comença a enrotllar un cop acaba la peli i tothom comença a desfilar, que passa els hi dona morbo que els mirin??

No se si ha volsaltres us passen aquestes coses però a mi cada cop que vaig al cinema no me'n falta ni una!

Quan surt el sol i t'agafen rampells

He arribat a casa, i el primer que he fet ha estat buidar tot l'amrari i fer criba de tota la roba que tenia, i després amb els altres dos, els calaixos de sostens, calces i mitjons, ah! i les sabates!!!

No he deixat gairebé res viu al meu voltant!!! Ara però ho tinc tot ben endreçat però penso que aquests rampells no han de ser bons...