Quan surt el sol i tens els dies tontos del mes...

Què els passa a les dones quan arriben certs dies del mes? Això és el que es pregunten molt homes, doncs, molt bé, jo els hi donaré la resposta: Les hormones se'ns disparen!

Encara que a les dones no ens agradi admetre-ho, en aquells dies del mes ens tornem més sensibles, tan per bo com per dolent. Ens posem com una moto! Penseu en lo incòmode que resulta anar durant tot el dia sagnant. Si, tot el dia! A vegades estas parlant amb la gent i notes la sang, o bé t'assentes i llavors la sang es fa present. No creieu que és normal que les dones estiguem una mica irascibles?

A més, n'hi ha que s'han de medicar i tot per que els fa mal! Jo algun cop, m'he desmaiat del mal que em feia i des de fa molt anys que estic durant 4 o 5 dies del mes prenent-me calmants. I tot així, en aquest estat, no tinc dret a estar de mala hòstia?

I no em feu parlar del típic comentari propi dels homes: "Segur que esta en aquells dies del mes". Es que no ho suporto! De vegades, quan em fa molt de mal desitjaria fer-li el mateix mal que estic passant jo al primer home que em passes pel davant!

Quina injustícia la del univers, i desprès la ciència m'ha d'agradar? Bé, si... M'agrada per que gràcies a ella em  puc prendre els calmants...

Però homes, si us plau, sigueu més considerats amb les dones, que patim molt de dolor i vosaltres esteu tot el mes ben tranquils.

Quan surt el sol i veus els Globus d'Or...

A principis d'aquesta setmana, es va produir aquesta conversa entre el meu i xicot i jo:

-Voldràs mirar amb mi la gala dels Globus d'Or?

- A quina hora es fa?

- A les dues o tres de la matinada.

- Puc dormir abans i després em despertes?

- És clar!

Així doncs va arribar el diumenge a les 23:45 més o menys, i jo ja estava somniant al sofà, mentre ell estava a l'ordinador fent temps i esperant per despertar-me a l'hora convinguda. Arriben les dues de la matinada i jo que estava al sofà tranquil·lament, amb la baveta i tot, em començo a despertar ja que el meu xicot dolçament em sacseja per a despertar-me.

Deu minuts més tard estem a l'habitació i comencem a obrir enllaços per a poder veure la gala en directe, en proven dos o tres, però no hi ha manera. Tots els canals es veuen amb talls cada pocs segons i cada dos minuts ens fan fora per què hi ha massa gent. Estem desesperats! Però a la fi, trobem un enllaç que es veu de conya però que se sent de pena... En fi, què hi farem! Podria ser pitjor. Així que en silenci comencem a veure els premis amb normalitat.

Tot bé fins a les publicitats que tot i que no duren excessivament, les fan cada dos categories! Es fa una mica pesat tot plegat, sobretot si són les 4 del matí i portes dues hores amb l'entrega de premis i encara queden els  més importants! I així fins a les 5:03 del matí que per fi, s'acaben els premis!

Si algú em preguntes si ho tornaria a fer, la resposta seria que si, per que l'emoció de veure-ho en directe i complet i no un retall a les notícies paga la pena. Tot i que seria molt millor si per exemple el canal 33 ho fes per televisió, ja que seria molt més còmode!

Per saber els resultats de les nominacions cliqueu aquí.

Quan surt el sol i vols viatjar...

De vegades em sorprenc consultant planes web de buscadors de viatges i fantasiejo amb la possibilitat de marxar uns dies algun indret amb la meva parella. De vegades Venècia, altres Londres, sovint París... No sé, em deixo portar, busco dates factibles i miro hotels, selecciono els vols. Tot plegat un absurd per que ja sé d'entrada que segurament, el viatge que estic planificant no té cap possibilitat de realitzar-se... però somniar i mirar de moment és gratuït.

Com m'agradaria agafar la maleta i viatjar sempre que em vingues de gust! Quin luxe!!! però de fet, enguany no em puc queixar, he viatjat força. He anat a València, a Lisboa i Amsterdam! Però m'agradaria començar el 2010 amb un viatge, no sé... a qualsevol lloc! Algun suggeriment? 

Quan surt el sol i tens parelles lingüístiques...

Resulta que feia anys que sentia parlar d'això d'ensenyar català de forma lúdica, parlant, quedant a prendre cafè... La veritat és que una part de mi volia fer-ho, però una altra banda sabia que no seria molt bona fent això, ja que a mi lo de quedar i haver de xerrar així sense conèixer a la gent... doncs no fa per mi. Però fa unes setmanes que vaig descobrir una web: Parla Català. En aquesta web, tu et pots registrar com a voluntari/a i ensenyar català a d'altres persones que el volen aprendre o bé practicar.

Crec que és un bon sistema per que a través d'e-mails pots establir una comunicació amb gent d'altres països i a més de divulgar la teva llengua, aprens de les altres persones i dels seus mons. Crec que és una iniciativa molt interessant i convido a tothom a compartir-la.

Pel que fa a mi, estic tenint molt bones experiències, i si algun d'ells/es estan llegint això doncs... que s'animin a participar i que bravo per la seva iniciativa alhora de voler aprendre català.

Quan surt el sol i els Dept et fan sentir...

Jo no sé pas que em passa amb aquest grup! Em torno com boja al sentir-lo. Tot el que tinc al meu voltant es desfà i només ens quedem ells i jo, la seva música i jo, el que em fan sentir i jo... No sé com explicar-ho, de fet, dubto que ho pugui explicar, però és que he viscut tantes coses amb la seva música, que no puc evitar transportar-m'hi a moments determinats de la meva vida cada cop que els sento.

Podríem dir que són la banda sonora dels meus pensaments, sovint expliquen allò que jo vull dir, i que no puc dir. M'expressen.

Si vaig pel carrer escoltant-los el meu pas s'adapta a ells i és que els sento dins i m'acoplo al seu ritme. De vegades em calmen, altres em fan plorar, altres fan que m'aixequi i faci voltes... No sé si a d'altres persones els hi passarà amb altres grups, o amb aquest mateix però el que és ben cert, és que Dept. defineix una part de la meva personalitat.

I per als que no els conegueu, us deixo aquí  una de les seves últimes cançons: Quan et miro als ulls.

Que la gaudiu!

Ah! Aquest post ha estat una inspiració d'un correu que li he enviat a una persona de Finlàndia presentant-li els grups de música catalans. Gràcies.

Quan surt el sol i has de dutxar-te a cases alienes...

La caldera de casa no funciona... Ja fa uns dies que no anava del tot fina, però és que des de cap d'any que estem sense calefacció i sense aigua calenta. Es veu que al principi es pensaven que era una junta que estava trencada, però ara es veu que és tota una peça la que falla. Han de venir dilluns però és clar, no té pinta de que es solucioni en un breu període de temps.

La qüestió és que bé que ens hem de dutxar... Però amb aigua freda és un suplici! Així doncs hem hagut de demanar a altres persones que ens deixin les seves dutxes. Per a nosaltres no és gens còmode envair la intimitat d'altres cases per a poder anar ben nets i polits, a més d'haver de portar-te les tovalloles, xampús, roba per a canviar-te i demés accessoris d'higiene personal.

Mentre sopàvem a casa, comentàvem com en som de dependents d'aquests aparells que ens fan la vida molt més fàcil. Si s'espatllen ja no sabem què hem de fer amb les nostres vides, tot i que en un passat no gaire llunyà ens dutxaven en safareigs amb cubells d'aigua escalfada que els nostres pares ens tiraven per sobre. Però no cal anar al passat per veure això... Avui dia, molta gent no disposa d'aigua corrent i molt menys d'aigua calenta!

Però no puc evitar sentir una certa enyorança per la meva caldera, per la meva aigua calenta, per la meva calefacció... Per la comoditat d'entrar en una cambra, obrir l'aixeta i sentir-te millor sota el raig d'aigua mentre et treus el sabó del cos.

Quan surt el sol i vas a Port Aventura...

Anar a Port Aventura per Nadal... no surt a compte! No ens enganyem, des de fa uns anys que Port Aventura ja no és el que era. No posen atraccions noves, les parades estan mig tancades i cada cop va menys gent. No estic parlant exclusivament de la època del Nadal, que és quan més famílies van, si no en general.

Jo vaig anar el dia 30 de desembre i la veritat és que no té res a veure amb com ho pinten a l'anunci. Jo m'espera tot ple de llumetes i altra decoració nadalenca, però la decepció va ser de campionat! A part, van trigar dues hores en obrir tot el parc. Ja entenc que sigui nadal però l'acumulació de gent esperat a que obrissin part del recorregut per poder passar als altres escenaris era important... A les 10h que és quan obre el parc només estava "obert" (que ja seria dir molt) la Mediterrània i el Far West. Un cop arribaves al Far West t'havies d'esperar fins a les 11h per poder passar a Mèxic i part de la Xina. Un cop al Dragon Khan, t'havies d'esperar fins a les 12h per a poder veure la resta del parc... En fi, què vam fer mentre esperàvem? Doncs fotografies!

S'ha de reconèixer que com a escenari per fer fotos, el parc està bastant bé. Jo m'ho vaig passar pipa fent fotos per arreu on passàvem! La millor foto que vaig fer és la següent:

Us agrada? La veritat és que el cel estava ideal per a la foto! No sabeu com vaig gaudir quan el vaig veure! En fi, que Port Aventura segueix sent el que era però passat per aigua, ja m'enteneu.