dijous, 27 de març de 2008

Quan surt el sol i el D-LAB s'espatlla...


Doncs suposo que molta gent es preguntarà que és un D-LAB. Doncs no és res més que la maquinota de la foto.

Aquesta màquina és una mena de mini laboratori que ens permet a algunes botigues Fotoprix fer les fotografies en una hora, tre quarts, 20 minuts o el temps que es necessiti depenent de la quantitat de fotografies i de les comandes que hi ha pendents per fer.

Ara que la meva companya ha marxat, l'encarregada del D-LAB per les tardes sóc jo(donat que pels matins estudio i no vaig a treballar), això significa que he de fer tots els possibles per a que les comandes estiguin acabades abans de l'hora que se li ha dit al client/a.

Aparentment, no té cap misteri:envies les fotos des d'un ordinador a la màquina, poses el paper corresponent, inicies la comanda i a esperar que les fotos surtin en cas de ser digitals. Si per contra és un carret, has de enganxar par del negatiu del carret a un líder i ficar-lo en una capsa anomenada chasis 150 i indroduir aquest a la màquina. Aquesta el revela en més o menys 15 minuts i treu el negatiu revelat. Després d'això introdueixes el negatiu revelat a l'escàner i inicies la comanda. Un cop han sortit les fotos, talles els negatius de 4 en 4 fotogrames i al sobre per que se l'endugui el client.

Com ja he dit, pot semblar una tasca fàcil, però sovint es complica. Donat que s'han de buidar tancs amb químics, s'ha de canviar el paper quan s'acaba i s'ha de fer a les fosques per que no es veli, i realment no se veu res!!! D'altres cops has de ficar aigua, d'altres tens problemes per que s'han acabat els químics... És una tasca complexa però divertida si més no.

Al final del dia i es sol es pont al PRIX 91, s'ha de netejar el D-LAB, altra tasca ben complexa, donat que s'han de desmuntar algunes peces per a poder netejar rodets i filtres, així com desmuntar l'escaner per a poder netejar la lent i que no surti brutícia a les fotos dels clients o clientes.

En fí, que cada tarda jo i D-LAB compartim unes hores donant-nos el que volem, sense tenir temps ni ulls per a ningú més...

3 comentaris:

Jansy ha dit...

Quin amor que li tens a la teva màquina! Té pinta de ser complicat, la veritat. Al cap i a la fi, tot és qüestió d'acostumar-s'hi.

Jesús M. Tibau ha dit...

Gràcies per visitar-me i enllaçar-me. Jo faré el mateix.
Ens seguirem veient.

Jordi Casanovas ha dit...

on ha quedat el revelat tradicional de llum vermell i les tres cubetes... gràcies pel link ens veiem a l'altra banda del forat de cuc.