divendres, 11 d’abril del 2008

Quan surt el sol, s'amaga i plou...


Ara fa una estona que estava pujant de l'estació a casa, plovia i jo no tenia paraigües... Podria haver esperat al bus però... He decidit pujar caminant, em venia de gust mullar-me, sentir la puja a la cara ( ara que ja feia temps que no plovia) i pensar...

Just sonava In Flames, una melodia que m'ha fet pensar en una persona que em va destrossar la vida... I jo... Jo no he pogut tenir un mal pensament per a aquesta persona. Ja m'hagues agradat creieu-me! Va jugar amb mi, es va aprofitar de mi quan jo soles era una nena enamorada... I no he pogut mal pensar!!!

Tot i així, he disfrutat de la melodia que m'ha acompanyat, de la pluja i del petit gran plaer que és per a mi passejar sota la pluja. En un moment de debilitat he pensat: Tan de bo es meu xicot estigues aci amb mi i ens poguessim besar, tots dos molls sota la pluja...

2 comentaris:

Jordi Casanovas ha dit...

Oi que sí? tenia moltes ganes de veure ploure i de sentir l'olor de terra mullada...

Jesús M. Tibau ha dit...

Notar la pluja s'ha convertit en un autèntic plaer.