dissabte, 14 de juny de 2008

Quan surt el sol i els Lexu's provoquen accidents...

Ahir vaig tenir un petit incident a causa del Lexu's... Voreu, tornava jo de la feina, vaig arribar a plaça Catalunya amb els FFCC i vaig anar a la sortida de Pelai per anar caminant fins al metro L-1 a Universitat.

Doncs estava escoltant al mobil el nou disc de Lexu's que m'he l'havia passat eixe mateix dia (el disc el vam comprar dissabte passat al concert a Igualada. Bé, estava escoltant la canço: S'ho emporta el vent ( el CD se diu La vida perfecta) i amb la flipació, donat que aquesta canço m'encanta, pos me vaig fotre de morros a les escales!!! Immediatament a riure i no se'm va acudir res més que trucar al meu xicot per explicar-li i ja de pas no riure sola :P

Us deixo la lletra de la cançò causant de la meva caiguda i l'enllaç a la web de
Lexu's:
Vols que s'aturi el record
que tornin les paraules
que s'emporta el vent
Saps que l'ahir ja ha passat
que si mires enrere
tot és buit i està oblidat
Tens raó quan em dius que res no s'acaba
Vols tornar però ja no estic sol
Tinc les mans agafades de moment
saps que ahir tot s'ho va endur el vent
saps que avui res no comença i tot s'acaba
i el demà el vent ja t'ho portarà
Creus que potser t'he esperat
que en el foc queden brases
que tot queda igual
I tens el que jo vaig tenir
un dolor a dins que et mata
però ja et marxarà
Tens raó quan em dius que res no s'acaba (...)

Música i lletra: Jordi Augé i Carles Gómez

1 comentari:

Jansy ha dit...

A mi quan em passa alguna situació ridícula al carrer el primer que faig és veure si algú m'ha vist. Si és així, li somric, tots som humans... Si no, faig veure que no ha passat res i endavant. Però em penso que mai ric sol!