Quan surt el sol i et sens malament...

Hi ha dies en que sents que tot està cap per avall, que tot et surt del reves i estàs girada. Dones l'esquena, al món, als teus amics, a tu mateixa... No tenim dret a sentir-nos així i que no ens demanin explicacions? Segurament no tenim la explicació i quan et pregunten, que ha passat? I tu contestes, no en vull parlar... El primer que et diuen és que sort que ens hem d'explicar les coses...

Realment no et passa res, soles estàs de mal humor, i condemnes tot el que passa i a tothom. Els vols fer la punyeta per a que es sentin tan malament com et sents tu... Saps, que no està bé fer això però es que no tens ganes de fer res més, per que tot el que passa al teu voltant t'irrita...

Ens sentim malament, i és que no en tenim de dret a sentir-nos així? Un cop passa el mal dia, soles pots dir que ho sents... Però, funciona?

Quan surt el sol i ets innocent...

Es veu que avui és el dia dels Sants Innocents, i jo em pregunto que és exactament una innocentada? Bromes, prendre el pèl, enganxar coses a les esquenes de la gent? I tot això per commemorar el dia que el rei Herodes va matar a tots els nens menors de dos anys a Betlem amb l'objectiu de desfer-se de Jesús de Natzaret.

I que fem nosaltres? Mofar-nos del que són més innocents, confien i s'ho creuen. Quina tradició més maca no? Se suposa que ens estem rient de que es matessin nadons fa vés a saber quants anys, o pitjor, ens en fotem de la gent que ara confia en els seus companys, família, mitjans de comunicació...?

Es veu que als estats units no pots deixar en préstec res de res a ningú per que segons la tradició avui no no té per que tornar-t'ho i s'ho pot quedar. Aquests americans celebren la mort de nadons robant als veïns... Això només passa a Amèrica!

Jo, que sóc molt innocent i que m'ho crec tot aquest matí m'he dut un ensurt. Com de costum quan em llevo em poso al ordinador, encara que estigui mig adormida. Doncs he entrat a facebook i veig una notícia que diu que el músic d'un grup català desprès de 15 anys plega i comença la seva carrera en solitari. La meva reacció: però que dius!!!??? Següent pas: miro els comentaris per saber que opina la gent i lo primer que llegeixo és que avui és el dia dels Sants Innocents i que és una broma...

M'emprenyo, m'emprenyo, m'emprenyo, m'emprenyo! M'acabo de llevar, confio en la font que ha publicat la notícia i ara resulta que m'està enganyant? O potser no, potser si que és veritat. hauré d'esperar a que demà (que ja no farà innocentades) digui el que sobre la notícia. No puc mirar altres publicacions per que tinc el mateix problema... I si és una innocentada?

En fi, seguint aquesta tradició només fem que perdre la nostra credibilitat, fer emprenyar als innocents i el que és més greu, perdre la confiança en allò que fins avui li teníem.

Quan surt el sol i vols dir que NO...

Fa dies que penso...Com puc dir que no a les persones que m'estimo? Per que a les persones a les que no estimes, amb les que no tens un gran lligam, no costa dir-lis que no, que allò que et plantegen no ho vols fer.

Però quan la persona és realment íntima, com un germà, la parella, els pares, un molt bon amic o amiga... la cosa es complica. Moltes vegades he fet coses a la meua vida que no volia fer soles per no saber dir que no... Fa dies que vull dir-li a una persona que no vull fer una cosa, però no sé, no m'acabo de decidir... De moment he anat evitant fer aquesta cosa però sé que tard o d'hora caldrà una resposta definitiva i no sé si sóc capaç de donar-la...

Algú té algun consell per dir-li algú important: que NO?

Quan surt el sol i tens por als...

Doncs una de les pors més intenses que tinc és als globus. De fet, a tot allò que peta o fa sorolls forts, com ara els petards.

La meva por als globus va començar quan jo tenia 6 anys i estava a casa d'una de les amigues de ma germana preparant una festa d'aniversari. Com a bona festa que era, s'havien d'inflar globus i jo em vaig presentar voluntària per a la tasca (ja que encara no me'n feien de por). Després de bastant globus inflats i de tenir aquell mal tan característic al costat de les orelles, va arribar el moment fatídic en que un globus em va petar a la cara mentre l'estava inflant. Des de llavors que no els suporto i ho passava francament malament quan em tocaven proves relacionades amb globus a l'esplai.

Pel que fa als petards... Soles el so ja em recorda els globus i és espantós, però és que a més a més, tinc un germà molt graciós que un any per Sant Joan (festa que odio amb totes les meues forces) al terrat de casa va llençar un petard d'aquells que et segueixen i em va petar als peus!!! Ho vaig passar fatal!!! Mai l'hi he perdonat que em fes allò! A més, l'any passat vaig veure com a un home que passejava tranquil·lament pel carrer li queia un "xino" al cap i li petava. Uns nens molt graciosos els estaven llençant des del balcó!!! Soles recordar-ho m'esgarrifo!

Ja se que les pors és millor superar-les però ja us dic ara que de globus no en vull ni veure i de petards bombetes i alguna bengala...