dimarts, 10 d’agost del 2010

Quan surt el sol i veus coses divertides i espantoses...

Quin gran món el d'internet! Pots trobar de tot, des de les coses més divertides i originals a les més horripilants!! Ja fa molt de temps que segueixo un blog de cuina, però que es moltes coses més que un blog de cuina! I és en aquest blog on he trobat aquestes dues coses:

1. Una torradora molt especial:

Us imagineu ressucitant a unes torrades? Quina imatge més divertida, llevarte i veure que la teva parella t'està ressucitant l'esmorzar! Per saber-ne més clikeu ací.

2. Uns envasos molt desagradables:

Són envasos de cervessa, i he de dir que cap animal ha estat maltractat per que s'han fet servir animals atropellats, però tot i així... No puc deixar de pensar que es tot un poco cruel, no?? Si en voleu saber més, clikeu ací.

divendres, 16 de juliol del 2010

Coca de Sant Joan

Ja se que fa temps de les festes de Sant Joan, però fins ara  no m'he vist amb les ganes o el temps per publicar el post! Estic molt orgullosa de la meva coca, és el primer any que la feia i estava molt nerviosa... No em va quedar una bona forma, la placa de forn era molt petita, però de sabor estava molt bé. És molt fàcil de fer, però requereix de moltes hores per fer-la, vaig començar a les 9 del matí i fins a les 16.30 no estava cuita del tot... Però va valdre la pena, i surt relativament més barata que una de comprada! Aquí us deixo una foto i la recepta, si teniu dubtes pregunteu!

- Ingredients per a la massa mare:
125gr de farina, 75ml d'aigua, 2gr de sal i 4gr de llevat fresc.

- Ingredients per a la massa: 
250gr de farina, 2gr de sal, 12gr de llevat fresc, 35ml d'aigua, 35ml de llet, 85gr de mantega, la ratlladura de 1/2 llimona, la ratlladura de 1/2 taronja, 38gr de sucre, 

- Ingredients per la decoració: 
 Crema pastissera, ametlles filetejades, pinyons i sucre. 
           *Per a la crema: 1/2 litre de llet, mitja pell de llimona, una branca de canyella, un ou i un                                          rovell,  100gr de sucre i 2c/c de Maicena. 
Elaboració: 

1. Barregem tots els ingredients de la massa mare. Ho tapem amb un drap i ho deixem reposar durant tres hores en un lloc fresc i sec. 
2. Barrejar les dues ratlladures, la mantega i el sucre. 
3. Incorporar la barreja anterior, la sal i el llevat a la farina. 
4. Afegir la llet i l'aigua fins que quedi una massa homogènia. 
5. Fer una bola i tapar. Deixar reposar 90 minuts.
6. Donar forma a la coca sobre una placa de forn amb paper d'estrassa. Ha de tenir un gruix d'un cm o cm i mig. 
7. Tapar i deixar reposar 90 minuts més. 
8. Fer la crema: Posar a bullir la llet amb la pela i la canyella. Quan bulli, parar el foc i deixar refredar. Batre l'ou, el rovell, el sucre i la maicena fins que sigui una barreja blanquinosa. Barrejar amb la llet i tornar a posar al foc fins que espessi. Deixar refredar posant un film tocant la crema per a que no faci crosta. 
9. Pintar la massa amb clara d'ou i decorar amb la crema i els altres ingredients. Espolvorejat sucre. 
10. Fornejar a 180º uns 15-20 minuts o fins que estigui daurada. Deixar-la refredar en una reixa. 

Nota: Amb el llevat fresc, diluir en un poc d'aigua abans d'afegir-lo!
 

dijous, 17 de juny del 2010

Quan surt el sol i fas "Rosco" de llimona...

L'altre dia em venia de gust cuinar i li vaig dir al meu xicot que tries alguna cosa que li vingues de gust... Com que li fascina la llimona, em va demanar que li fes un "rosco" de llimona. I aquest va ser el resultat:


Per si voleu la recepta, és aquesta:

INGREDIENTS:

-Per a la massa
200gr de farina, 2 culleradetes de llevat en pols (Royal), 200gr de sucre glas, 4 ous, 150ml de crema agra, la ratlladura d'una llimona gran, 4 cullerades de suc de llimona, 150ml d'oli de gira-sol.

-Per l'almívar
4 cullerades de sucre glas, 3 cullerades de suc de llimona.

-Per la crema agra
1/2 iogurt natural sense ensucrar, el suc de mitja llimona, 200ml de nata

A part un motllo de silicona d'uns 20cm amb un forat al mig.

ELABORACIÓ:

Per a la crema agra:

1. Barrejar el iogurt amb la nata i batre amb les varilles uns 5 minuts
2. Afegir el suc de la llimona i batre fins que espesi.

Per al "rosco"

1. En un recipient tamitzem la farina y el llevat. A continuació afegir el sucre.
2. En un altre recipient, bat els ous amb la crema agra, la ratlladura, el suc de llimona i l'oli.
3. Aboca la barreja de ou sobre la barreja de la farina. Barrejar bé fins que quedi una barreja homogènia.
4. Aboca la massa al motllo i posar al forn pre escalfat uns 45-60 minuts a 180ºC. Fins que hagi pujat i estigui daurat.
5. Quan el pastís estigui llest, el treiem del forn i comencem a preparar l'almívar.

Per l'almívar:

1. En un cassó barrejar el sucre amb el suc de llimona.
2. Escalfar a foc suau. Anar removent fins que el líquid comenci a fer bombolles i espessi.

Preparació final:

1. Desemmotllem el pastís.
2. Punxem la superfície del pastís amb una forquilla
3. Amb un pinzell de cuina pintem la superfície amb l'almívar.
4. Deixem que refredi, i ja el podem menjar!

Es molt simple, però es molt bo. A casa no ha durat gaire, senyal que molt dolent no pot estar...

divendres, 14 de maig del 2010

Quan surt el sol i torna a ser Santa Gemma...

Doncs un altre any ha passat i avui és Santa Gemma, i pels que no ho sapigueu, és la patrona dels estudiants! Però el que avui us vull ensenyar és el que serà el meu regal de sant. A casa no som religiosos, però el sant sempre l'hem celebrat fent algun regalet! I per mi el regal d'enguany del meu xicot és el millor del món! M'agrada molt la cuina, però per les mesures són nefasta, així que el meu noi va pensar que una bàscula seria un molt bon regal per a mi, i aquí està la meravellosa bàscula que em compra:

Jo l'he demanada en gris, no sé ben bé per que, però és que m'agrada molt més!!! És molt pràctica per que primer de tot és digital i per tant és més precisa, a més, pot mesurar en grams, lliures o onzes. No és que ho hagi d'usar gaire però si em trobo una recepta en aquestes mesures no m'haig de trencar el cap fent les conversions. També m'agrada molt el disseny, és molt moderna.

Aquesta bàscula és dels germans Joseph que es dediquen a crear utensilis molt pràctics i amb disseny per a les nostres cuines. Tant és així que fa unes setmanes em vaig comprar una gerra mesuradora, però no una qualsevol, si no una que em permet mesurar en la mateixa gerra quantitats de 5ml a 568ml!!! A més té un disseny molt atractiu ja que per una banda fas les mesures més grans i si la gires en fas les petites. Us poso una foto per a que us quedi més clar.

I si us esteu preguntant on he comprat aquestes cosetes i on en podeu trobar més informació, us podeu dirigir a les següents pàgines web:

- Per més informació: http://www.lekue.es/index.php
- Per comprar: http://www.gadgetscuina.com/?lang=cat

dilluns, 12 d’abril del 2010

Quan surt el sol i cuses...

No si sabeu que a més a més d'aquest bloc, en tinc un altre de manualitats. Fa temps que el tinc i en alguna ocasió n'he parlat en aquest. La qüestió és que m'he fet una botiga on-line. Si, si hi ha una web que es diu Artesanum on tu pots crear-te un espai on vendre les teves creacions! Fa poc temps que la tinc i requereix força temps, per que has d'anar actualitzant i demés, però val la pena l'esforç!

Es tracta d'anar pujant fotos dels teus productes i  explicar com estan fets, amb quin material... També has de dir a quin preu el vens i les despeses d'enviament... Després tan particulars com botigues es poden posar en contacte amb tu si estan interessats en alguna cosa.

Per veure-la podeu fer clik aquí. I per veure el bloc podeu fer clik aquí

Podeu trobar cosetes com aquesta:




diumenge, 14 de març del 2010

Quan surt el sol i et fan un regal...

Divendres em van fer un regal, va ser tota un sorpresa. No m'esperava trobar-me allò. Des d'aleshores que estic enganxada a cercar petites coses o situacions. Em van regalar:

UN RECULL DE 5 LLIBRES DE BUSCANT EN WALLY!


Estàvem a l'Hipercor de Cornellà buscant una maleta per a al dimarts que marxem un parell de dies, i quina és la meva sorpresa que mirant la secció de llibres del Corte Inglés, em trobo amb aquest tresor! Em vaig emocionar tant! Jo mai havia tingut un llibre de buscant en Wally. Els coneixia per les meves amigues de l'escola o del casal, però no n'havia tingut mai un, i vés per on, em regalen 5 de cop! Encara estic emocionada i no paro de buscar prismàtics, claus, la cua d'en Woof, la Wenda, el Mag, en Odlaw, nens que son mossegats per gossos, gats als terrats, esquiadors voladors, parelles estranyes i per descomptat en Wally i l'objecte que li falta en cada escena de la cada llibre!

En dos dies he après més coses d'en Wally que ens els 16 anys que sóc conscient que existeix! Ara sé, que té amics que sempre viatgen amb ell, que hi ha 25 buscadors de Wally a cada viatge que fa, que d'en Woof només se'n veu la cua...

Si algú no ha provat mai de buscar en Wally, li recomano que ho faci per que ja us dic que passes una estona d'allò més entretinguda!

Aquí us deixo una de les escenes del primer llibre de Buscant en Wally. Si teniu ganes també podeu reconstruir-ne una i buscar-lo en el següent enllaç.


dilluns, 8 de març del 2010

Quan surt el sol i no surt...

Us deixo alguna foto de la nevada al meu poble. No són molt maques, però és que des del balcó de casa no es pot fer més...



dimarts, 2 de març del 2010

Quan surt el sol i et sens malament...

Hi ha dies en que sents que tot està cap per avall, que tot et surt del reves i estàs girada. Dones l'esquena, al món, als teus amics, a tu mateixa... No tenim dret a sentir-nos així i que no ens demanin explicacions? Segurament no tenim la explicació i quan et pregunten, que ha passat? I tu contestes, no en vull parlar... El primer que et diuen és que sort que ens hem d'explicar les coses...

Realment no et passa res, soles estàs de mal humor, i condemnes tot el que passa i a tothom. Els vols fer la punyeta per a que es sentin tan malament com et sents tu... Saps, que no està bé fer això però es que no tens ganes de fer res més, per que tot el que passa al teu voltant t'irrita...

Ens sentim malament, i és que no en tenim de dret a sentir-nos així? Un cop passa el mal dia, soles pots dir que ho sents... Però, funciona?


dilluns, 15 de febrer del 2010

Quan surt el sol i veus hàmsters...

Fa una estona he rebut un correu d'aquest que s'envien a tothom. Normalment no els miro, però depèn de qui l'envia doncs llavors si que l'obro. En aquest cas també m'ha fet obrir-ho el assumpte, ja que posava: per amants dels animals. A mi, els animalons m'agraden la majoria, tot i que n'hi ha alguns als que no em puc resistir, un d'ells és l'hàmster. Per això quan he vist aquestes fotos no m'he pogut resistir a compartir-les amb tots vosaltres.

Espero que us alegrin una mica aquest dia tan tristot! 




Que passeu un bon dia!

dissabte, 13 de febrer del 2010

Quan surt el sol i sorteges...

Vés per on avui em preguntava quant de temps feia que tenia el bloc de manualitats, i ha donat la casualitat de que ja fa més d'un any! Com de ràpid passa el temps! Ja fa un any que em els meus propis complements... Qui m'ho havia de dir... És per aquest motiu que vull fer un sorteig! Sortejo dos de les meves creacions, quines? Sorpresa!

Passo a explicar-vos que cal fer per a participar. Primer de tot deixar un comentari a l'entrada del sorteig dient quin dels meus treballs us agrada més. Si teniu bloc, deixeu l'enllaç i si no doncs una adreça electrònica de contacte. A més a més, us agrairia que als vostres blocs comentéssiu el sorteig, quants més serem més riurem, no?

Teniu temps fins al 14 de març i el dia 15 de març faré saber els/les guanyadors/guanyadores, dos en aquest cas!

Sentint-ho molt, qui no compleixi aquest requisits no podrà participar! I gràcies a tots i totes per participar i per la difusió!

dijous, 11 de febrer del 2010

Quan surt el sol i cal riure...

La veritat és que tal i com està el panorama ens fa falta a tots riure una mica, és per això que us poso dos vídeos que a mi sempre em fan moltissima gracia i acabo plorant de riure i vermella com un tomàquet! El primer és de caigudes i aquestes coses, jo em parteixo amb el Vault, un poc sàdic però em parteixo...



I aquest és d'un bitxo molt maco i que a mi m'encanten i sempre que vaig al zoo em passo una bona estona mirant-los! Aquest en concret em fa una gracia que em moro... Espero que a vosaltres també!

dimarts, 9 de febrer del 2010

Quan surt el sol i fas la travessa dels Oscars...

Doncs ara que les nominacions dels Oscar ja estan fetes i que per arreu començaran a sortir travesses amb diferents sortejos i premis, des d'aquí vull informar-vos que al bloc No feu Soroll, també hi ha una travessa i que en aquest cas, el premi és una pel·lícula a escollir entre una llista d'un grapat de bons films.
A mi no m'agrada molt fer travesses, però si que m'agrada rebre premis o que em toquin sortejos, per tant enguany participaré a la porra que fa en Xavier. Aquí us deixo l'adreça del seu bloc:


En aquest bloc teniu tota la informació però participar és molt fàcil, soles cal que li envieu un mail amb les vostres prediccions i si sou el que més encerts teniu, doncs el premi és vostre!

Espero que participeu ja que quants més serem més riurem!


 

dimarts, 2 de febrer del 2010

Quan surt el soli i veus l'entrega dels premis gaudi...

Ahir es va celebrar la cerimònia dels premis gaudi i tinc moltes coses a dir sobre aquest esdeveniment. Primer de tot vull dir que tot i que no en parlarè molt bé, estic totalment d'acord en que es faci i penso que dona una gran empenta al nostre cinema. Per tal de poder-ho comentar tot i explicar-me el millor possible ho farè per punts. Són els següents:

1. Per què diuen que és una gala aquàtica, si en realitat és un cutre-show amb tios peluts vestits de nadadores de sincronitzada. Realment patètic. Cada any ho fan pitjor i no entenc com una persona amb seny com en Joel Joan no s'adona de que el que estan fent és el ridícul! M'està molt bé que li vulguin  fer humor, però tampoc cal arribar a extrems d'estar fent el ridícul! Jo em pregunto com un actor seriòs com en Dafnis Balduf es deixa vestir de sirena amb un cavallet de mar al cap mentre tot de tios peluts i disfressats li escupen aigua... La única que es salva és la Clara Segura que té una gràcia innata que es totalment irressistible.

2. L'entrega pròpiament dita va ser un caos. No trobaven els sobres o no arribaven a les persones que havien de dir el guanyador. Fins a 2 minuts ens vam haver d'esperar per a poder saber el nom del millor actor secundari. Que per cert, no va ser per a en Sergi Lòpez si no per a l'Andrés Herrera.

3. Com poden els acadèmics votar a qualsevol altra banda sonora que no sigui la de la pel·lícula Xtrems!!! Quins grans burros! Com pots ser que Dept. no hagi guanyat el gaudi a millor banda sonora!!! Aquests acadèmics no saben res de res.

4. Ningú va fer referència a la situació actual del cinemes catalans. I per descomptat, ningú va dir ni piu sobre la "vaga" dels cinemes. Què volien ser polìticament correctes? Què no va amb ells? Jo no ho vaig entendre...

5. Odio les persones que surten amb un paper amb el dicurset escrit. Se suposa que no saps que t'ha de tocar i que el dicurs hauria de ser espontani. D'aquesta manera es pot veure clarament la reacció, un exemple seria la Kate Winslet l'any passat en la gala dels globus d'or, que no s'ho esperava gens i la va liar una mica. Us deixo el vídeo, per a que veieu que li va passar:


Crec que més o menys ho he dit tot, segurament ahir vaig despotricar de més coses però ara mateix només recordo aquestes. Només vull dir que amb el espectacle tan penós de la gala d'ahir no m'extranya que molta gent es rigui del cinema català.

Si voleu veure els guanyadors dels Premis Gaudi, clikqueu aquí

dissabte, 30 de gener del 2010

Quan surt al sol i rius sola al cine...

Qui em coneix ja sap que el meu riure és bastant especial i que sovint provoca que altres també riguin, però que passa quan estas mirant una pel·lícula i només rius tu? Doncs passa que després, un cop acabada, t'esperes fins que surti tothom, ben arrepapada al seient per a que ningú et vegi (que si que et veuen) per que et mors de la  vergonya! A mi això m'ha passat amb dos pel·lícules: Casino Royale i Invictus.

En el primer cas, em vaig partir jo sola, quan estan torturant al James Bond. El tenen despullat, lligat en una cadira de fusta sense seient i li colpegen les seves parts amb una corda. He intentat trobar el vídeo de l'escena, però no me'n he sortit. El cas és que, mentre tothom deia: Ahhhhuuu... jo m'estava petant de riure! La gent del meu voltant em mirava com si hagués matat algú.

El segon cas és bastant més recent, de fet, va ser ahir mateix! Invictus parla bastant de rugbi, i ha estat una d'aquestes escenes la que va provocar la meva hilaritat fins a nivells extrems (no us confoneu, la peli no està molt bé). Us poso no l'escena, si no la veritable causa de que estigues plorant de riure.


No em puc creure que això al l'altre equip li faci por! Jo em riuria d'ells allà mateix i els hi diria: Però que feu piltrafilles? Ah! Per qui no ho sàpiga això és l'equip de Nova Zelanda de rugbi i es veu que ho fan sempre abans de cada partit. El curiós és que per que els hi deixen fer a ells quan l'altre equip no fa res? I després, que vinguin i m'expliquen per a que serveix fer el ridícul abans d'un partit?

En fi, al món hi ha coses molt curioses... Que hi farem, mala cara quan morirem!

divendres, 29 de gener del 2010

Quan surt el sol i penges frikades...

Fa unes setmanes passejant per diferent bloc vaig trobar aquest vídeo i em vaig partir! Espero que el sapigueu apreciar! Bé, marxo que tinc muchos quehaceres...

dijous, 28 de gener del 2010

Quan surt el sol i parles de sexe...

Què curioses que som les persones! Només que sentim alguna paraula original, divertida o estrambòtica a la conversa d'algú altre, ja tenim la parabòlica sintonitzada. Hi ha persones que fins i tot riuen amb la conversa dels altres o que s'escandalitzen!

Avui sense anar més lluny, tornàvem del Gran Via 2 amb l'autobús el meu xicot i jo, i com moltes vegades fem comentem la última sèrie que em vist. Avui hem estat parlant de Carnivàle i entre d'altres coses, com que la dona barbuda feia molt angunia, han sortit les paraules sexe i puta. Immediatament dos persones s'han girat i una ha fet el gest però a última hora s'ha controlat. Què passa, que no es poden dir aquestes paraules en un autobús?

Altres cops m'ha passat que tornant de la feina amb els ferrocarrils li explicava al meu xicot alguna anècdota de feina o qualsevol cosa un poc divertida i m'he trobat que alguna de les persones del davant o del voltant també reien igual que nosaltres dos! Què ens passa a les persones que no som capaces d'estar per les nostres coses?

No diré que no ho he fet mai, estaria mentint. De fet, en una ocasió vaig sortir de casa a fer un cafè i llegir una estona en una cafeteria del poble. Al final de llegir res de res, vaig estar escoltant la conversa de dos amics que s'explicaven les batalletes del cap de setmana. No sé ben bé que és el que em va cridar l'atenció de la conversa, sincerament no ho recordo, però sé que la conversa va ser boníssima! Us l'explico: es veu que un dels nois li deia a l'altre que va quedar amb una noia que feia temps que no veia per anar a prendre una copa al vespre, però es veu que no hi van arribar a fer cap de copa ja que es van quedar al cotxe, bé ja sabeu... La qüestió és que de cop a la noia li sona el mòbil i diu que ha de marxar. El noi, amb gran rapidesa es vesteix i es posa a conduir, i això que a mig camí comença a tenir fred a les seves parts... Al principi no sabia per que era, però després de pensar una estona es va adonar de que encara portava el condó amb efecte fred! És una ximpleria però de veres que em va fer molta gràcia i el que em va costar aguantar-me el riure!

L'únic que hauríem de tenir present és que la curiositat va matar al gat...



dimecres, 27 de gener del 2010

Quan surt el sol i no tens res a dir...

Doncs això, hi ha dies que vols dir coses, que desitges dir coses però quan t'hi vols posar no hi ha res per dir... Quina sensació més desagradable! No sé si vosaltres la patiu però a mi cada cop em passa molt més sovint.

Podria posar un vídeo i quedar-me tranquil·la però tampoc m'acaba de fer el pes...

Llavors faig aquest post que no diu res però que a la vegada diu moltes coses...



divendres, 22 de gener del 2010

Quan surt el sol i tens molta sort...

Ara fa més o menys un any, a Catalunya Ràdio van fer un sorteig de 5 passis dobles per anar al cinema gratuïtament durant un any. Ara fa un any, més o menys, la meva parella i jo vam tenir sort i ens va tocar un d'aquests passis dobles. Hem gaudit moltíssim d'aquest any de cinema, però poc a poc arribava al final...

Érem conscients de que un dia o altre el passi s'acabaria i que llavors hauríem de tornar a pagar per veure cinema (tampoc és que ens importi molt, vull dir, que hi aniríem igualment), i en el fons dels nostres cors desitjàvem que el sorteig es tornés a fer i que tinguéssim la possibilitat si més no, de tornar a participar.

Ara fa uns dies, el meu xicot es va assabentar de que el programa Divendres de TV3, sortejava 10 passis dobles per un any de cine gratis. El cor s'ens va omplir d'esperança i vam participar, tot sabent que era molt possible que no ens tornes a tocar! Ja seria massa sort, vam pensar.

Fa dos dies el meu xicot va veure en directe com feien el sorteig. Es veu que consisteix en  tirar un munt de papers amb el nom dels participants a l'aire i agafar-ne un. Precisament, no eren pocs els paper que hi havia per llançar a l'aire... Uns 400 em va dir! Llavors va quedar clar que no ens tocaria pas... Tot i així, sempre hi ha una possiblitat, no?

Ahir a la tarda estàvem a casa d'uns amics i precisament comentàvem el tema, ja que un dels amics ens preguntava si ja se'ns havia acabat l'any de cine gratis que ens va tocar l'any passat. Després de passar la tarda xerrant i fent conya, vaig arribar a casa. Com sempre, el primer que faig és mirar el correu i entre la brossa vaig trobar un missatge amb un assumpte interessant: Passi de cine. Encuriosida i sense saber qui era el remitent, vaig obrir el correu i vaig llegir el següent:

Hola Gemma,

Com suposo que ja sabràs, avui has guanyat el premi de dos passis per anar al cinema gratis durant un any. L'Acadèmia del Cinema Català es posarà en contacte amb tu per fer-te arribar els carnets i t'informarà dels cinemes als que pots anar. Pensa que aquesta crida que fem no acaba fins a finals de gener, així que segurament a començaments de febrer et trucaran. De totes maneres, qualsevol dubte pots enviar-me un e-mail, o trucar-me per telèfon.

Enhorabona i salutacions,

Immediatament vaig començar a córrer per casa cridant: No m'ho crec! No m'ho crec! Els pares estaven al menjador i quan els hi vaig dir em van contestar: participes a la Primitiva per nosaltres?

No sé com, però la sort ens ha somrigut un any més. Espero que l'any que ve també ho faci!  

dimecres, 20 de gener del 2010

Quan surt el sol i tens els dies tontos del mes...

Què els passa a les dones quan arriben certs dies del mes? Això és el que es pregunten molt homes, doncs, molt bé, jo els hi donaré la resposta: Les hormones se'ns disparen!

Encara que a les dones no ens agradi admetre-ho, en aquells dies del mes ens tornem més sensibles, tan per bo com per dolent. Ens posem com una moto! Penseu en lo incòmode que resulta anar durant tot el dia sagnant. Si, tot el dia! A vegades estas parlant amb la gent i notes la sang, o bé t'assentes i llavors la sang es fa present. No creieu que és normal que les dones estiguem una mica irascibles?

A més, n'hi ha que s'han de medicar i tot per que els fa mal! Jo algun cop, m'he desmaiat del mal que em feia i des de fa molt anys que estic durant 4 o 5 dies del mes prenent-me calmants. I tot així, en aquest estat, no tinc dret a estar de mala hòstia?

I no em feu parlar del típic comentari propi dels homes: "Segur que esta en aquells dies del mes". Es que no ho suporto! De vegades, quan em fa molt de mal desitjaria fer-li el mateix mal que estic passant jo al primer home que em passes pel davant!

Quina injustícia la del univers, i desprès la ciència m'ha d'agradar? Bé, si... M'agrada per que gràcies a ella em  puc prendre els calmants...

Però homes, si us plau, sigueu més considerats amb les dones, que patim molt de dolor i vosaltres esteu tot el mes ben tranquils.

dilluns, 18 de gener del 2010

Quan surt el sol i veus els Globus d'Or...

A principis d'aquesta setmana, es va produir aquesta conversa entre el meu i xicot i jo:

-Voldràs mirar amb mi la gala dels Globus d'Or?
- A quina hora es fa?
- A les dues o tres de la matinada.
- Puc dormir abans i després em despertes?
- És clar!

Així doncs va arribar el diumenge a les 23:45 més o menys, i jo ja estava somniant al sofà, mentre ell estava a l'ordinador fent temps i esperant per despertar-me a l'hora convinguda. Arriben les dues de la matinada i jo que estava al sofà tranquil·lament, amb la baveta i tot, em començo a despertar ja que el meu xicot dolçament em sacseja per a despertar-me.

Deu minuts més tard estem a l'habitació i comencem a obrir enllaços per a poder veure la gala en directe, en proven dos o tres, però no hi ha manera. Tots els canals es veuen amb talls cada pocs segons i cada dos minuts ens fan fora per què hi ha massa gent. Estem desesperats! Però a la fi, trobem un enllaç que es veu de conya però que se sent de pena... En fi, què hi farem! Podria ser pitjor. Així que en silenci comencem a veure els premis amb normalitat.

Tot bé fins a les publicitats que tot i que no duren excessivament, les fan cada dos categories! Es fa una mica pesat tot plegat, sobretot si són les 4 del matí i portes dues hores amb l'entrega de premis i encara queden els  més importants! I així fins a les 5:03 del matí que per fi, s'acaben els premis!

Si algú em preguntes si ho tornaria a fer, la resposta seria que si, per que l'emoció de veure-ho en directe i complet i no un retall a les notícies paga la pena. Tot i que seria molt millor si per exemple el canal 33 ho fes per televisió, ja que seria molt més còmode!

Per saber els resultats de les nominacions cliqueu aquí.

dimarts, 12 de gener del 2010

Quan surt el sol i vols viatjar...

De vegades em sorprenc consultant planes web de buscadors de viatges i fantasiejo amb la possibilitat de marxar uns dies algun indret amb la meva parella. De vegades Venècia, altres Londres, sovint París... No sé, em deixo portar, busco dates factibles i miro hotels, selecciono els vols. Tot plegat un absurd per que ja sé d'entrada que segurament, el viatge que estic planificant no té cap possibilitat de realitzar-se... però somniar i mirar de moment és gratuït.

Com m'agradaria agafar la maleta i viatjar sempre que em vingues de gust! Quin luxe!!! però de fet, enguany no em puc queixar, he viatjat força. He anat a València, a Lisboa i Amsterdam! Però m'agradaria començar el 2010 amb un viatge, no sé... a qualsevol lloc! Algun suggeriment? 


dissabte, 9 de gener del 2010

Quan surt el sol i tens parelles lingüístiques...

Resulta que feia anys que sentia parlar d'això d'ensenyar català de forma lúdica, parlant, quedant a prendre cafè... La veritat és que una part de mi volia fer-ho, però una altra banda sabia que no seria molt bona fent això, ja que a mi lo de quedar i haver de xerrar així sense conèixer a la gent... doncs no fa per mi. Però fa unes setmanes que vaig descobrir una web: Parla Català. En aquesta web, tu et pots registrar com a voluntari/a i ensenyar català a d'altres persones que el volen aprendre o bé practicar.

Crec que és un bon sistema per que a través d'e-mails pots establir una comunicació amb gent d'altres països i a més de divulgar la teva llengua, aprens de les altres persones i dels seus mons. Crec que és una iniciativa molt interessant i convido a tothom a compartir-la.

Pel que fa a mi, estic tenint molt bones experiències, i si algun d'ells/es estan llegint això doncs... que s'animin a participar i que bravo per la seva iniciativa alhora de voler aprendre català.

dijous, 7 de gener del 2010

Quan surt el sol i els Dept et fan sentir...

Jo no sé pas que em passa amb aquest grup! Em torno com boja al sentir-lo. Tot el que tinc al meu voltant es desfà i només ens quedem ells i jo, la seva música i jo, el que em fan sentir i jo... No sé com explicar-ho, de fet, dubto que ho pugui explicar, però és que he viscut tantes coses amb la seva música, que no puc evitar transportar-m'hi a moments determinats de la meva vida cada cop que els sento.

Podríem dir que són la banda sonora dels meus pensaments, sovint expliquen allò que jo vull dir, i que no puc dir. M'expressen.

Si vaig pel carrer escoltant-los el meu pas s'adapta a ells i és que els sento dins i m'acoplo al seu ritme. De vegades em calmen, altres em fan plorar, altres fan que m'aixequi i faci voltes... No sé si a d'altres persones els hi passarà amb altres grups, o amb aquest mateix però el que és ben cert, és que Dept. defineix una part de la meva personalitat.

I per als que no els conegueu, us deixo aquí  una de les seves últimes cançons: Quan et miro als ulls.



Que la gaudiu!

Ah! Aquest post ha estat una inspiració d'un correu que li he enviat a una persona de Finlàndia presentant-li els grups de música catalans. Gràcies.

diumenge, 3 de gener del 2010

Quan surt el sol i has de dutxar-te a cases alienes...

La caldera de casa no funciona... Ja fa uns dies que no anava del tot fina, però és que des de cap d'any que estem sense calefacció i sense aigua calenta. Es veu que al principi es pensaven que era una junta que estava trencada, però ara es veu que és tota una peça la que falla. Han de venir dilluns però és clar, no té pinta de que es solucioni en un breu període de temps.

La qüestió és que bé que ens hem de dutxar... Però amb aigua freda és un suplici! Així doncs hem hagut de demanar a altres persones que ens deixin les seves dutxes. Per a nosaltres no és gens còmode envair la intimitat d'altres cases per a poder anar ben nets i polits, a més d'haver de portar-te les tovalloles, xampús, roba per a canviar-te i demés accessoris d'higiene personal.

Mentre sopàvem a casa, comentàvem com en som de dependents d'aquests aparells que ens fan la vida molt més fàcil. Si s'espatllen ja no sabem què hem de fer amb les nostres vides, tot i que en un passat no gaire llunyà ens dutxaven en safareigs amb cubells d'aigua escalfada que els nostres pares ens tiraven per sobre. Però no cal anar al passat per veure això... Avui dia, molta gent no disposa d'aigua corrent i molt menys d'aigua calenta!

Però no puc evitar sentir una certa enyorança per la meva caldera, per la meva aigua calenta, per la meva calefacció... Per la comoditat d'entrar en una cambra, obrir l'aixeta i sentir-te millor sota el raig d'aigua mentre et treus el sabó del cos.

dissabte, 2 de gener del 2010

Quan surt el sol i vas a Port Aventura...

Anar a Port Aventura per Nadal... no surt a compte! No ens enganyem, des de fa uns anys que Port Aventura ja no és el que era. No posen atraccions noves, les parades estan mig tancades i cada cop va menys gent. No estic parlant exclusivament de la època del Nadal, que és quan més famílies van, si no en general.

Jo vaig anar el dia 30 de desembre i la veritat és que no té res a veure amb com ho pinten a l'anunci. Jo m'espera tot ple de llumetes i altra decoració nadalenca, però la decepció va ser de campionat! A part, van trigar dues hores en obrir tot el parc. Ja entenc que sigui nadal però l'acumulació de gent esperat a que obrissin part del recorregut per poder passar als altres escenaris era important... A les 10h que és quan obre el parc només estava "obert" (que ja seria dir molt) la Mediterrània i el Far West. Un cop arribaves al Far West t'havies d'esperar fins a les 11h per poder passar a Mèxic i part de la Xina. Un cop al Dragon Khan, t'havies d'esperar fins a les 12h per a poder veure la resta del parc... En fi, què vam fer mentre esperàvem? Doncs fotografies!

S'ha de reconèixer que com a escenari per fer fotos, el parc està bastant bé. Jo m'ho vaig passar pipa fent fotos per arreu on passàvem! La millor foto que vaig fer és la següent:



Us agrada? La veritat és que el cel estava ideal per a la foto! No sabeu com vaig gaudir quan el vaig veure! En fi, que Port Aventura segueix sent el que era però passat per aigua, ja m'enteneu.