Quan surt el sol i fas fermalls de feltre...

Aquesta és la meua nova afició. Ara em dedico a fer en les meues estones lliures fermalls de feltre, de totes les formes i els colors. La veritat és que els faig d'allò que se'm acudeix. No els faig pas per vendre, ni pretenc dedicar-i, és simplement una activitat que em permet relaxar-me i que fa que per unes hores tot sigui fil, agulla, feltre i botons...

Ja feia temps que en veia per les paradetes de fires d'artesania, i sempre en volia comprar algun però també pensava que si m'hi esforçava una mica, podria crear-los jo mateixa... La veritat és que no faig coses molt complexes per que no sé cosir, i tampoc tinc molta traça per dibuixar... Imaginació però no me'n falta... Aquí penjaré les meues creacions i si algú li agraden ja em donaré per satisfeta! Aquí us deixo els que he fet fins ara, espero que vos agradin...

Quan surt el sol i tens el teu espai...

No visc sola, en contra de la meua voluntat visc amb el meu pare i la seua dona. La meua habitació no és molt petita però tampoc no és que sigui enorme...

Per causes que no venen al cas, passo molt de temps a la meua habitació i podríem dir que és el meu espai vital. Soles fa un any des de que em van deixar decorar l'habitació com jo volia i canviar el llit... Però des de aquell canvi que la meua habitació és més meua i tinc moltes ganes de passar-hi temps.

La meua habitació era molt avorrida,amb poca decoració personal, les parets blanques i un llit estret, vell i trencat... Ara, la meua habitació té personalitat, segueixo conservant els armaris i estants per que tot no m'ho van deixar canviar, per que la meua habitació, a més de ser habitació és traster... Lo important és que vaig poder pintar de blau dues de les parets i en una hi he ficat núvols que em fan diferents serveis i a l'altra miralls com a teràpia de xoc (això ja ho explicaré en un altre post)

Passo molt de temps a la meua habitació però se m'està quedant petita per que les coses ja no m'hi caben i com és el traster de la família doncs ho de compartir l'espai... Què passa quan la teva habitació, ja no és la teua habitació, ja no és el teu espai vital? Que passa quan et trenquen el teu espai vital?

A voltes el que es teu deixa de ser-ho per moments, ja no ho pots controlar, ja no ho sents teu, ja no ho estimes, ja no hi estas de gust... Per això si algú sap d'una pis baratet... Que avisi!!! :P

Quan surt el sol i veus Bolt...

Acabo de tornar del cinema, he anat amb el Jansy als cines de Sant Andreu de la Barca amb uns 2x1 que tenim pel fet d'haver comprat al poble (bé, nosaltres o gent que coneixem...). La qüestió és que enguany és el primer cop que anem amb aquest descompte que realment surt a compte per que en realitat per uns 4,5 euros hem anat tots dos al cinema (a més, també ens apliquen el descompte de carnet jove :P)

Però el que és important no és el descompte si no que hem anat a veure Bolt!!! M'encanta!!! He rigut moltíssim i la veritat és que està molt ben aconseguida la pel·lícula, a més té unes referències a d'altres pel·lícules que estan molt ben trobades!!! És realment molt recomenable. A mi m'ha sorprés molt per que tenia com imatge de peli de Disney les de la meva infància (Rey león, Alicia en el país de las maravillas, Aladín...) i aquesta és un gran canvi, és més com les pelis de Pixar ( Los Increíbles, Ratatouille, Wall-e...) cosa que m'agrada moooolt més.

Sortint de Sant Andreu, li deia al Jansy que m'agradaria fer-me la col·lecció de pel·lícules de Pixar, de fet alguna ja la tinc gràcies a ell! :P però també pensava que hi hauria alguna excepció que s'hauria d'incloure com ara Madagascar.

Bé, en resum i deixant el rotllo: que la peli està molt bé, que val molt la pena pagar per veure-la i que si hi aneu riureu com mai no havíeu rigut!!! Detall: molt aconseguits els coloms!!!

Quan surt el sol i vols dir que NO...

Fa dies que penso...Com puc dir que no a les persones que m'estimo? Per que a les persones a les que no estimes, amb les que no tens un gran lligam, no costa dir-lis que no, que allò que et plantegen no ho vols fer.

Però quan la persona és realment íntima, com un germà, la parella, els pares, un molt bon amic o amiga... la cosa es complica. Moltes vegades he fet coses a la meua vida que no volia fer soles per no saber dir que no... Fa dies que vull dir-li a una persona que no vull fer una cosa, però no sé, no m'acabo de decidir... De moment he anat evitant fer aquesta cosa però sé que tard o d'hora caldrà una resposta definitiva i no sé si sóc capaç de donar-la...

Algú té algun consell per dir-li algú important: que NO?

Quan surt el sol i balles amb globus...

Ahir, com cada dimarts, és l'únic dia de la setmana que miro la tele per la nit. Quin és el motiu?? Fan Anatomia de Grey!!! La qüestió és que abans a la cuatro fan un programa d'humor que se diu el Hormiguero. Aquest programa m'agrada molt i paso esones molt divertides. La qúestió és que fa un temps van fer una aposta: es tractava de veure si eren capaços de fer una coreografia dins d'uns globus gegants, el resultat va ser aquest:

Quan surt el sol i tens por als...

Doncs una de les pors més intenses que tinc és als globus. De fet, a tot allò que peta o fa sorolls forts, com ara els petards.

La meva por als globus va començar quan jo tenia 6 anys i estava a casa d'una de les amigues de ma germana preparant una festa d'aniversari. Com a bona festa que era, s'havien d'inflar globus i jo em vaig presentar voluntària per a la tasca (ja que encara no me'n feien de por). Després de bastant globus inflats i de tenir aquell mal tan característic al costat de les orelles, va arribar el moment fatídic en que un globus em va petar a la cara mentre l'estava inflant. Des de llavors que no els suporto i ho passava francament malament quan em tocaven proves relacionades amb globus a l'esplai.

Pel que fa als petards... Soles el so ja em recorda els globus i és espantós, però és que a més a més, tinc un germà molt graciós que un any per Sant Joan (festa que odio amb totes les meues forces) al terrat de casa va llençar un petard d'aquells que et segueixen i em va petar als peus!!! Ho vaig passar fatal!!! Mai l'hi he perdonat que em fes allò! A més, l'any passat vaig veure com a un home que passejava tranquil·lament pel carrer li queia un "xino" al cap i li petava. Uns nens molt graciosos els estaven llençant des del balcó!!! Soles recordar-ho m'esgarrifo!

Ja se que les pors és millor superar-les però ja us dic ara que de globus no en vull ni veure i de petards bombetes i alguna bengala...