Quan surt el sol i fas fermalls de feltre...

Aquesta és la meua nova afició. Ara em dedico a fer en les meues estones lliures fermalls de feltre, de totes les formes i els colors. La veritat és que els faig d'allò que se'm acudeix. No els faig pas per vendre, ni pretenc dedicar-i, és simplement una activitat que em permet relaxar-me i que fa que per unes hores tot sigui fil, agulla, feltre i botons...

Ja feia temps que en veia per les paradetes de fires d'artesania, i sempre en volia comprar algun però també pensava que si m'hi esforçava una mica, podria crear-los jo mateixa... La veritat és que no faig coses molt complexes per que no sé cosir, i tampoc tinc molta traça per dibuixar... Imaginació però no me'n falta... Aquí penjaré les meues creacions i si algú li agraden ja em donaré per satisfeta! Aquí us deixo els que he fet fins ara, espero que vos agradin...

Quan surt el sol i tens el teu espai...

No visc sola, en contra de la meua voluntat visc amb el meu pare i la seua dona. La meua habitació no és molt petita però tampoc no és que sigui enorme...

Per causes que no venen al cas, passo molt de temps a la meua habitació i podríem dir que és el meu espai vital. Soles fa un any des de que em van deixar decorar l'habitació com jo volia i canviar el llit... Però des de aquell canvi que la meua habitació és més meua i tinc moltes ganes de passar-hi temps.

La meua habitació era molt avorrida,amb poca decoració personal, les parets blanques i un llit estret, vell i trencat... Ara, la meua habitació té personalitat, segueixo conservant els armaris i estants per que tot no m'ho van deixar canviar, per que la meua habitació, a més de ser habitació és traster... Lo important és que vaig poder pintar de blau dues de les parets i en una hi he ficat núvols que em fan diferents serveis i a l'altra miralls com a teràpia de xoc (això ja ho explicaré en un altre post)

Passo molt de temps a la meua habitació però se m'està quedant petita per que les coses ja no m'hi caben i com és el traster de la família doncs ho de compartir l'espai... Què passa quan la teva habitació, ja no és la teua habitació, ja no és el teu espai vital? Que passa quan et trenquen el teu espai vital?

A voltes el que es teu deixa de ser-ho per moments, ja no ho pots controlar, ja no ho sents teu, ja no ho estimes, ja no hi estas de gust... Per això si algú sap d'una pis baratet... Que avisi!!! :P

Quan surt el sol i veus Bolt...

Acabo de tornar del cinema, he anat amb el Jansy als cines de Sant Andreu de la Barca amb uns 2x1 que tenim pel fet d'haver comprat al poble (bé, nosaltres o gent que coneixem...). La qüestió és que enguany és el primer cop que anem amb aquest descompte que realment surt a compte per que en realitat per uns 4,5 euros hem anat tots dos al cinema (a més, també ens apliquen el descompte de carnet jove :P)

Però el que és important no és el descompte si no que hem anat a veure Bolt!!! M'encanta!!! He rigut moltíssim i la veritat és que està molt ben aconseguida la pel·lícula, a més té unes referències a d'altres pel·lícules que estan molt ben trobades!!! És realment molt recomenable. A mi m'ha sorprés molt per que tenia com imatge de peli de Disney les de la meva infància (Rey león, Alicia en el país de las maravillas, Aladín...) i aquesta és un gran canvi, és més com les pelis de Pixar ( Los Increíbles, Ratatouille, Wall-e...) cosa que m'agrada moooolt més.

Sortint de Sant Andreu, li deia al Jansy que m'agradaria fer-me la col·lecció de pel·lícules de Pixar, de fet alguna ja la tinc gràcies a ell! :P però també pensava que hi hauria alguna excepció que s'hauria d'incloure com ara Madagascar.

Bé, en resum i deixant el rotllo: que la peli està molt bé, que val molt la pena pagar per veure-la i que si hi aneu riureu com mai no havíeu rigut!!! Detall: molt aconseguits els coloms!!!

Quan surt el sol i vols dir que NO...

Fa dies que penso...Com puc dir que no a les persones que m'estimo? Per que a les persones a les que no estimes, amb les que no tens un gran lligam, no costa dir-lis que no, que allò que et plantegen no ho vols fer.

Però quan la persona és realment íntima, com un germà, la parella, els pares, un molt bon amic o amiga... la cosa es complica. Moltes vegades he fet coses a la meua vida que no volia fer soles per no saber dir que no... Fa dies que vull dir-li a una persona que no vull fer una cosa, però no sé, no m'acabo de decidir... De moment he anat evitant fer aquesta cosa però sé que tard o d'hora caldrà una resposta definitiva i no sé si sóc capaç de donar-la...

Algú té algun consell per dir-li algú important: que NO?

Quan surt el sol i balles amb globus...

Ahir, com cada dimarts, és l'únic dia de la setmana que miro la tele per la nit. Quin és el motiu?? Fan Anatomia de Grey!!! La qüestió és que abans a la cuatro fan un programa d'humor que se diu el Hormiguero. Aquest programa m'agrada molt i paso esones molt divertides. La qúestió és que fa un temps van fer una aposta: es tractava de veure si eren capaços de fer una coreografia dins d'uns globus gegants, el resultat va ser aquest:

Quan surt el sol i tens por als...

Doncs una de les pors més intenses que tinc és als globus. De fet, a tot allò que peta o fa sorolls forts, com ara els petards.

La meva por als globus va començar quan jo tenia 6 anys i estava a casa d'una de les amigues de ma germana preparant una festa d'aniversari. Com a bona festa que era, s'havien d'inflar globus i jo em vaig presentar voluntària per a la tasca (ja que encara no me'n feien de por). Després de bastant globus inflats i de tenir aquell mal tan característic al costat de les orelles, va arribar el moment fatídic en que un globus em va petar a la cara mentre l'estava inflant. Des de llavors que no els suporto i ho passava francament malament quan em tocaven proves relacionades amb globus a l'esplai.

Pel que fa als petards... Soles el so ja em recorda els globus i és espantós, però és que a més a més, tinc un germà molt graciós que un any per Sant Joan (festa que odio amb totes les meues forces) al terrat de casa va llençar un petard d'aquells que et segueixen i em va petar als peus!!! Ho vaig passar fatal!!! Mai l'hi he perdonat que em fes allò! A més, l'any passat vaig veure com a un home que passejava tranquil·lament pel carrer li queia un "xino" al cap i li petava. Uns nens molt graciosos els estaven llençant des del balcó!!! Soles recordar-ho m'esgarrifo!

Ja se que les pors és millor superar-les però ja us dic ara que de globus no en vull ni veure i de petards bombetes i alguna bengala...

Quan surt el sol i trobes diners...

Oh! Quin petit gran plaer aquest!! A qui no li agrada quan després de molt de temps agafa aquella jaqueta, canvia el moneder o el bolso i per sorpresa et trobes aquells calerons que no recordaves que havies deixat allà.

A mi moltes vegades m'han alleugerit el mes... I és que no se a vosaltres però el que és a mi quan vaig a comprar i hi ha molta gent derrere meu o tinc pressa fico el canvi allà on primer em ve de pas, després no men recordo i un dia: Sorpresa! Retrobes els teus estimats diners que tan costen de guanyar!

Quan surt el sol i recordes videos...

Aquest video me'l va ensenyar el Luke (com no) a casa seua un dia que haviem quedat per anar a sopar. M'encanta, i la veritat no es que sigui molt llarg ni re... però és que em parteixo la caixa... És que no puc eviatr estar-me rient una bona estona!

Espero que vosaltres tambe sifruteu amb ell!

Quan surt el sol i vas al cinema

Ahir vaig anar amb el Jansy al cinema, vam veure Quemar después de leer, dels Coen. La peli va estar molt bé, però aquest no es un post sobre la peli, tampoc no és un post de coses que fan ràbia o d'altres "seccions". Aquest és un post per comentar les coses que sempre passen quan vas al cine, o que al menys a mi sempre em passen ( la idea va sorgir després de veure la peli).

Primer de tot s'ha de decidir la peli, quan era més joveneta anava al cinema i tan me feia la peli però ara, m'ho miro molt més, bé de fet, qui s'ho mira més és el Jansy... El cinèfil! Un cop la peli triada, s'ha d'arribar al cinema i comprar les entrades i sovint sento: les pots demanar tu? Jo hi consenteixo (de fet, no m'importa) de vegades dic que no , si el títol em fa vergonya o no el se pronunciar :P

M'agrada arribar amb temps, per poder agafar crispetes i refresc gaudint dels trailers... Però sovint anem amb el temps just. La veritat he de confessar que, quan arribem amb temps i ja estem servits, les crispetes abans no ha començat la peli ja s'han pràcticament acabat! I és que no se si ha vosaltres us passa, però a mi cada cop que veig els trailers, quan comença la peli em falta mitja capsa de crispetes...

Una altra cosa que em passa és que si durant la peli hi han hagut riures i sovint hi ha algun de curios, quan s'encenen els llums tinc curiositat per saber qui riu d'aquella manera que tan m'ha fet riure a mi! De vegades tinc ganes de preguntar-ho i tot!!!

I per últim el que fa més ràbia i més si ets solter/a: la parelleta o parelletes que immediatament després de la peli comencen a menjar-se com si res no pases i les llums no s'haguessin ences... Sempre hi ha la parelleta que es comença a enrotllar un cop acaba la peli i tothom comença a desfilar, que passa els hi dona morbo que els mirin??

No se si ha volsaltres us passen aquestes coses però a mi cada cop que vaig al cinema no me'n falta ni una!

Quan surt el sol i t'agafen rampells

He arribat a casa, i el primer que he fet ha estat buidar tot l'amrari i fer criba de tota la roba que tenia, i després amb els altres dos, els calaixos de sostens, calces i mitjons, ah! i les sabates!!!

No he deixat gairebé res viu al meu voltant!!! Ara però ho tinc tot ben endreçat però penso que aquests rampells no han de ser bons...

Quan surt el sol i et fan massatges...

Doncs bé, aquest és un altre post que pertany a la secció de petits grans plaers!!! I avui parlarè dels massatges. Per a mi els massatges són un autèntic plaer sobretot a l'esquena i als peus, de fet, més als peus que a l'esquena.

Per a mi els peus no és que siguin una part bonica, més aviat al contrari però em proporcionen grans moments de plaer! Per a mi, que em facin un massatge als peus és equivalent a estar al nirvana, de fet de vegades em cau la babeta i tot!!! :P

El pobre del meu xicot és qui ho pateix, i crec que en part m'ha regalat l'aparell de massatge de peus amb aigua, per que d'aquesta manera no li demani tant :P

Des de que me l'ha regalat crec que si no l'he usat cada dia, poc m'ha faltat!!!

I a vosaltres, us agraden els massatges?

Quan surt el sol i vas a passar la ITV...

Avui he anat a passar la ITV amb la carrakilla i us volem explicar la nostra experiència. Com que jo sóc novata, m'ha acompanyat el meu pare, bé, de fet ha estat ell qui ha conduit, si no encara estaríem allà. Per ser el més clara possible us ho explicare per pasos rotllo: "ITV para tontos"

- Pas 1: només arribar has de ficar el cotxe a la cua general i adreçar-te a la finestreta de caixa per que et donguin els papers i, és clar, facis el pagament corresponent (33,75€)

- Pas 2: te fiques a la cua que t'han assignat (es veu que hi ha dos recorreguts per tal d'agilitzar l'assunto) i esperes a que t'arribi el torn, depenent dels cotxes que tinguis davant i de la competència dels seus conductors, trigues més o menys. En el meu cas ha estat com uns 15 minuts.

-Pas 3: t'arriba el torn davant teu hi ha 4 zones on t'has de parar. En aquest pas ho fem a la 1a zona (evidentment). En aquesta zona el que fan és: miren les portes del cotxe si s'obren i se tanquen bé, te fan posar els intermitents, les llums de posició, les curtes i les llargues, et fan ficar marxa atràs, et fan frenar i després també miren que els cinturons (en el meu cas 2)es fixin bé a l'anclatge i que si estires doncs es clavi. Però el més catxondo de tot és quan et mesuren els gasos que desprén el cotxe: et fiquen un tub al cotxe i te fan accelerar un poc. Ah! me'n descuidava, també et miren el motor i et fan encendre el cotxe mentres ells et van mirant per allà.

-Pas 4: vas un poc més endevant (zona 2) i és on te miren els amortiguadors del cotxe. Per fer-ho primer et fan ficar les rodes del davant en una mena de marques que tenen i després et fan engegar el cotxe però estar en punt mort. Tot seguit comences a notar unes vibracions, com ara si estiguessis en un sofà vibratori. Després aquesta operació la repeteixen amb les rodes de detràs. Realment s'està molt agust.

-Pas 5: et diuen el següent: ponga usted primera, dele fuerte que hay un bache y pare cuando yo le diga. Només us he de dir que gairebé em destrossen el morro de la carrakilla... A la zona 3 et miren els frens. Et fan posar les rodes a unes zones concretes del terra i te diuen que frenis cada cop més, és a dir, progressivament. Notes com el cotxe es va com aixecant i és una sensació molt rara. Després vas un poc endevant i has de fer el mateix amb les rodes de darrere, ara però has d'anar pujant poc a poc el fre de mà.

-Pas 6: ara ja estem a la zona 4 el mecànic t'agafa el volant del cotxe i tu soles has de moure els pedals. Te situen en mig d'una zona on hi ha un forat on després per mitjà d'unes escales baixa el mecànic. Mitjançant uns altaveus et dona les instruccions, que són les següents: mogui el volant, freni, engegui el cotxe. Però tu notes que et van trastejant el cotxe i es mou sol.

-Pas 7: te diuen si has passat o no la ITV i el que han vist que està mal i s'hauria de canviar. En el meu cas he pasat la ITV (ueueueueue!!!) però m'han dit que s'han de canviar les rodes de detràs per que estan agrietades i que el tub d'escapament té un petit forat i també s'ha de canviar... En fi, una morterada tot plegat segur...

-Pas 8: pares un moment fora, et fiquen la pegatina per l'any següent o per quan toqui i te tornen la documentació.

En fi, aquesta ha estat la meva experiència amb la ITV, espero que l'any vinent tingui un cotxe nou o almenys més modern i no haver de fer la ITV amb aquest, si no... crec que me morirè!!!

Quan surt el sol però hi ha coses que fan ràbia

Doncs si! Aquesta és una altra secció que s'anirà repetint, hi és que al nostre món hi ha coses o circumstàncies que dius: oh, quina ràbia que fa això!!! Doncs aquesta secció va d'això: anirè posant coses que em fan ràbia.

Avui comento una aprofitant que aquests dies ha plogut. No es que em faci ràbia que plogui, ans al contrari... Però si que em fan ràbia algunes de les conseqüencies que te el fet de que plogui, com ara: que quan vas caminant i procurant mullar-te els peus el menys possible, per que has d'estar mig presentable a la feina, trepitges una d'auquelles rajoles del carrer que estan sueltes i t'esquitxes tots els peus i part de les cames d'aigua, però no una aigua normal i corrent, no! és aigua amb substància: amb merda del carrer, fang i fins i tot podria assegurar que restes d'algun pixat de gos...

Lo millor de tot, i és ja quan dius: me cago en l'ajuntament, quina ràbia!!! és quan això et passa i llavors penses: bé, vaig a trepitjar allà que segur que aquesta està bé (aparent sembla sencera i ben col·locada) però no! i et tornes a mullar amb l'aigua enriquida i et pasa cop 4 o 5 cops seguits... De veres que te dic jo que arribes a la feina de mala lluna...

Us fa ràbia? A mi: MOLTA!!!

Quan surt el sol i disfrutes dels petits grans plaers

Bé, doncs avui enceto el que serà una secció al meu bloc. Es tracta del següent: a la vida tenim moments que podem dir que són petits grans plaers, i tot i que cada persona té els seus, alguns sovint són força comuns.

Avui començaré amb un dels meus petits grans plaers: llegir a una cafeteria amb un bon cafè amb llet.

Per a mi aquests moments a la meva vida són essencials, de fet, si no ho practico cada dia abans d'entrar a treballar, em sembla que no acabo d'anar alhora. Per a mi són uns moments en els que em puc relaxar, pensar en mi mateixa, en el que m'envolta, summergir-me en un gran llibre (dic gran per que sovint acostumo a dur llibres enormes), escriure o simplement mirar per la finestra.

Ja fa molts anys que pràctico aquest plaer, tan és així que em conec diferents raconets de Barcelona on gaudir d'aquests moments.

En el que no m'agrada pensar però, és en la quantitat de diners que em gasto, per que poc a poc la quantitat augmenta... Però farè la prova, ho calcularè i viam si m'espanto molt o que...

Vejam... Posem per exemple a l'ultim bar on estic anant, fa 10 mesos que vaig, 6 dies a la setmana i posem que cada dia em prenc soles un café (d'aquesta manera fem una mitja entre els dies que he fet més d'un i els dies que no he anat, més o menys). Cada cafè costa 1.30€ el resultat seria el següent:

- 1.30 x 26 dies (posem que tots els mesos en tenen 30, com quan estudies economia, i que en resto 4: els diumenges que no vaig) el resultat és: 33.8€ al mes

Si aquests 33.8€ els multipliquem per els 10 mesos que fa que hi vaig... el resultat és de: 338€!!!

Ostres amb 338€ tindria gairebé un ordinador!!! Però per la meva salut mental, crec que val la pena :P

Quan surt el sol i heretes el cotxe

Doncs bé, vaig públic el cotxe que m'ha tocat conduir, i dic m'ha tocat per que és el cotxe del meu avi, i no és presisament un cotxe d'última generació i tampoc ha estat una elecció propia.

No es que no agraeixi que el meu avi em doni el cotxe, però és que de vegades (massa sovint) vull un cotxe normal!!! No vull un cotxe amb direcció insistida, ni que hagi d'accelerar per encendre el cotxe... De vegades me fa por agafar el cotxe i hi ha llocs per els que no passo per que no se com he de fer funcionar el cotxe per que faci el que jo vull... A part de que no frena!!! Bé, necessita 1000 mentres més per frenar que qualsevol altre...

Aix, doncs aquí us deixo la meva carrakilla... Ah! És un Peugeot 309 del 1988

Quan surt el sol i relates...

“Noia jove, de Barcelona, amb molt bon cos, busca noi de 18 a 27 anys per amistat o el que sorgeixi. Trucar al: 678495062. Preguntar per Noia Sexy”.

Quant Jofre va llegir aquets anunci no ho va dubtar ni un moment. Un noi com jo, jove d’entre 18 i 27 anys (concretament 22) estudiant d’història antiga a la UAB , aficionat als còmics i als manga, i que busca una amistat o el que sorgeixi, no perdia res. De fet- pensà- , el no ja el tinc!

Molt decidit a trucar, però també molt nerviós, va agafar el telèfon del pis que compartia amb dos companys de la facultat, i marcà el número. Els nervis el trairen i va penjar abans de sentir el senyal. Va fer unes quantes respiracions i exercicis de relaxació i va tornar a marcar i aquets cop va esperar impacient sentir la veu de la “ Noia Sexy”. Però la decepció va ser majúscula i el ridícul encara més acusat. En quan va sentir que despenjaven va dir:

-Noia Sexy?
-Em penso que t’equivoques.- Va contestar un home amb veu de cigaló.

Va penjar immediatament, sense ni disculpar-se, ja que amb els nervis s’havia equivocat en marcar l’últim número. Una mica avergonyit i molt cabrejat amb els seus nervis, va tornar a marcar. Aquest cop va fer-ho bé i va esperar, al final del segon senyal va sentir com es despenjava el telèfon, aquest cop esperaria a sentir el: qui és? Una veu dolça i fina va respondre i com si el món s’hagués aturat, en Jofre es va quedar abstret soles sentint com la noia demanava qui hi havia a l’altra banda. Un cop en Jofre es va adonar que no li havia contestat, va dir amb veu tremolosa i just abans que la noia penges:

-Noia Sexy?
-Ah! Si, soc jo.-Va dir un xic molesta per l’espera.
-He llegit l’anunci i he dit: truca-la!
-Gràcies per la teva trucada. Em dic Lluna i tu, et dius...?
-Jofre, jo... em dic Jofre!
-Encantada Jofre. I bé com ho hem de fer això?
-Això, el què?-Preguntà sense saber ben bé a què es referia...
-Mira, et diré la veritat. Jo no vaig escriure aquell anunci al diari, van ser els meus amics que ja estan farts de veure’m sola...
-Ah! Doncs ho sento, no era la meva intenció destorbar-te.- Va dir amb veu trencada, pensant que l’havia espifiada de nou.
-Ah! No, no t’amoïnis. De fet, m’afalaga que m’hagis trucat. Escolta, per que no quedem per fer un cafè?
-Mmmm... És clar dona! Quant et va bé? A mi en qualsevol moment.
-I que et sembla ara?
-Ara? Mmmm...bé, si quedem ara! Però ara, on?
-Al Starburks de Plaça Catalunya? Jo trigo 10 minuts en arribar.
-Molt bé, doncs ens veiem d’aquí 10 minuts. Però... com sabré qui ets?
-Farem una cosa... Jo portaré una jaqueta negra amb una flor verda i vermella a la solapa. Sóc pèl-roja. Fins ara!

No li va deixar temps per a acomiadar-se que ja havia penjat el telèfon. En cinc minuts es va dutxar, afaitar i vestir amb roba còmoda, però amb la seva millor camisa. No li va donar temps de pensar en la conversa ja que de camí soles podia pensar en com seria, si li agradaria, si seria simpàtica, com la saludaria... Va decidir que abans d’entrar miraria pels vidres per si la veia i així poder anar més segur. Tenia moltes esperances, tenia la sensació que seria la noia ideal...

Quan va arribar la va veure que demanava. Era preciosa, alta, cabell llarg i rinxolat, esvelta i ben proporcionada. Tenia una alegre conversa amb el cambrer, cosa que li va fer pensar que era una noia molt agradable. Això li donà confiança i quan la noia es va asseure en una de les taules per dos en una d’aquelles butaques, va entrar. Va passar de llarg el cambrer, tenia la mirada fixa en la noia, en la Lluna, quan va arribar però la cara li va canviar, va passar del somriure nerviós a la cara d’estaquirot i va fer un pas enrere, no ho podia creure...
Un cop assegut a la butaca encara no s’ho podia creure, es va disculpar i va anar a demanar un cafè ben carregat. Mentre, la noia parlava amb dos nois que estaven al seu costat, normal si pensem que per a fer una entrevista es necessita a un càmera i un tècnic de llum i so. No ho podia creure, era la presentadora d’aquell programa de reportatges de la televisió nacional. Com li havia dit que es deia... Ah, si! “30 minuts amb...” i que, aquest cop seria “...amb un historiador desesperat”!- pensà mentre esperava el cafè.

Va tornar a seure amb aquelles tres persones mirant-lo com si així poguessin saber-ho tot d’ell. En Jofre, per contra, tenia la mirada perduda trista. Li havien trencat el cor, les seves il·lusions, les seves esperances, havien jugat amb ell i amb el seu cor... Va accedir a la entrevista per no saber dir que no a aquells ulls verds de la “ Noia Sexy”, però un cop acabada va agafar les seves coses i va marxar tot moix.

En Jofre no ho va explicar a ningú, si de cas ja ho veurien per la televisió, va pensar. No va tornar a saber de la “ Noia Sexy” i no va tornar a mirar els anuncis de contactes dels diaris. Llàstima per que si ho hagués fet, hagués llegit:

“Noia Sexy busca a Jofre l’historiador per disculpar-se i compensar-lo. Jofre em vas enamorar i no et vull deixar perdre. Si vols donar-me una segona oportunitat, truca al: 678495062. T’espera la Lluna!”

Aquest anunci sortia cada dia a tots els diaris, però ell mai el va llegir i sempre la va estimar.

Quan surt el sol i veus atemptats contra la natura...

Ahir vaig estar a les festes majors de Sant Andreu de la Barca. Vaig anar a veure els Antonia Font, però abans de veure el concert havíem quedat a davant del xinés de sempre. Just allà hi ha tota l'activitat dels bars i barres de les diferents entitats o grups polítics.

Quina va ser la meva sorpresa que quan mentre esperavem vaig veure com una persona tirava l'oli dels fregits a la claveguera!!! Més àmplia va ser la meva sorpresa quan vaig veure que la persona en qüestió era d'iniciativa els verd...

No dic res més, soles deixar-ho al aire i reflexionar...

Quan surt el sol i tornes de vacances...

Bé, de fet, vacances no he fet... La veritat és que he treballat tot l'estiu i quan arribava a casa, el que menys ganes tenia de fer, era posar-me a l'ordinador...

Ara que ja som setembre torno a estar activa i poc a poc, tornaré a actualitzar i a posar post, almenys amb la mateixa regularitat que abans de les vacances!!!

Quan surt el sol i segueixes al Senglar...

Buff quin dia el d'ahir!! Mooooolta calor, moooolta suor però sobretot molt bona música i és que vam gaudir des de bon matí de bona música (bé, alguna millor que altra.

El dia va començar amb molta mandra per que la veritat és que a la tenda s'estava molt bé i va costar sortir... Un cop a fora i després de passar per Lleida a comprar aigua, en Jansy i jo vam gaudir d'uns dels millors escenaris, on tot el gespeta i amb una manta pots gaudir de les ombres, el ventet i la música. Abans d'anar a dinar vam passar l'estona amb un grup gallec molt catxondo!! A Cadeira Coixa!! Després de dinar vam presenciar l'actuació dels alumnes del Campus Rock, i una sorpresa em va fer enrabiar mooolt ja que hi havia la meitat dels Lax'n'Busto però suposadament haurien d'estar gravant el disc...

A Cadeira Coixa

Alumnes Campus Rock

La tarda va passar i per fi va arribar la bona música de vertat: Whiskyn's, Els Pets i Rauxa!!! Molt bons concerts tots tres però val a dir que sonaven una mica raros... Pel que fa als Pets, la primera part del concert no em motiva gaire ja que les versions sovint no són del meu gust, tot i que vaig flipar amb Tard, Solució i No t'enyoro!! Rauxa va estar bé, però no és el tipus de música que em motiva...

Whiskyn's

Els Pets

Aquest mati hem desmuntat la tenda, em tingut un episodi digne de recordar amb el matalàs inflable i hem suat molt! Però per fi hem pogut estirar-nos altre cop a la gespeta i seguir disfrutant i esperant a que arribin les 21h per veure el Miquel Abràs i després marxar a veure als Lexu's a Ciutadilla!!!

Demà estarè petadissima i dilluns a treballar però ara soles vull disfrutar de la bona musica del nostre país!

Quan surt el sol i estàs al Senglar...

Doncs ja hi som... Un any més al Senglar i la veritat és que l'inici no ha pogut ser pitjor. Aquesta gent s'organitzen com el cul, bé, millor dit, s'organitzen??? Tinc els meus dubtes... El que em va costar aconsegyuir l'entrada per els tres dies que m'havia tocat i després la espera per a entrar a la zona d'acampada... Fins a les 18:30 no va poder ser... Evidentment, enguany "controlen" l'entrada a la zona d'acampada (entenem per controlar posar una polsera verda a tot ésser viu que estava a la cua...) i un cop muntada la tenda... Una altra polsera per a entrar a la zona de concerts (color rosa cerdo fosforito...)



Deixem de criticar i passem al més interessant: els concerts! El primer grup en tocar van ser els Terapia de Shock, un grup de xocots força joves però que a punten a ser el futur de la música en català si es treballen un poc més els temes de les cançons...

L'altre concert que vam anar va ser el de l'Amaral. Peazo escenari tenia la tia... Pasarel·la, llums de neo per detràs de la banda, dos pantalles de video amb muntatges i imatges en directe... És el primer cop que veig un concert amb tanta tecnologia... El concert va ser força comercial ja que moltes cançons eren antigues, aquelles que tohom es sap o li sona. De fet, dono les gràcies a l'Amaral per fer un concert així si no... hagués estat força avorrit! Sorpresa! A meitat concert apareix en Gerard Quintana per canatar camins amb ella, aquests sens dubte, va ser el moment més emotiu de tot el dia d'ahir, i és que ens va rebre amb un: Bona Nit Malparits!!! Que va fer que a tots els assistents els pèls es posessin de punta.


Després durant el concert d'Obrint Pas vam aprofitar per sopar i estar una mica asseguts i descansar, per que a mi el que és ballar ska... Va ser que NO!! Voliem aguantar fins a les 3:30 de la matinada per veure els Belda i els Badabadoc, però el retard dels Pirat's+Mauresca va fer que el meu cansament i la meva son em poguessin i que acabés a la tenda vora les 4:30 del mati i sense haver escoltat a en Belda...

Bé, avui el dia pinta molt bé! Whiskyn's, Pets i Rauxa. Espero que les esperes no em treguin el bon sabor de boca que poden deixar aquests grups...

Quan surt el sol i badallo...

I és que tots badallem... Un dia, durant una classe d'organització el meu professor ens va comentar que si badallavem podia ser per quatre motius:

1. Tenim son

2. Tenim Gana

4. Ens avorrim

3. Ens falta oxigen

Per solucionar els problemes de badalls a les seves classes ens va dir que si era pel motiu 1, que anessim a dormir més d'hora. Si era pel 2, que mengessim un entrepà abans d'entrar a classe (la seua classe començava a les 11:30, tradicional hora de pati). Si era pel motiu tres, bé deia que no podia ser pel motiu tres ja que les seves classes no eren pas aborrides (jo crec que era pel motiu tres :P) i si era pel 4 doncs que beguessim aigua ja que aquesta conté oxigen i que ens aniria bé.

A mi no m'ha encuriosit gaire això del badall... Però fa uns dies vaig recordar a aquest professor i em va fer gràcia.

Quan surt el sol i estàs sola...

Soledat, tu que et quedes

a viure la vida en mi

Soledat, amiga meva

soledat fins a la fi

No deixis d'abraçar-me

tu que omples cada espai

Queda't amb mi

una altra nit

no em deixis sol, segueix aquí

Queda't amb mi

fins al matí

si no hi ets tu

digue'm qui cuidarà de mi

Soledat quan ningú no es queda

tu t'esforces per venir

Soledat fidel com sempre

mai no t'has allunyat de mi

No deixis d'abraçar-me

perquè almenys si et tinc a tu

no em sento sol per un instant

Tu que omples cada espai

Queda't amb mi

una altra nitno em deixis sol, segueix aquí

Queda't amb mifins al matí

queda un espai dins el meu lli

tQueda't amb miuna altra nit

no em deixis sol, segueix aquí

Queda't amb mifins al matí

Si no hi ets tu digue'm qui es cuidarà de mi

Si tu te'n vas

digue'm qui es quedarà aquí

Música i lletra: Jordi Augé i Carles Gómez

Ennllaç per sentir la canço Soledat dels Lexu's

Quan surt el sol i els Lexu's provoquen accidents...

Ahir vaig tenir un petit incident a causa del Lexu's... Voreu, tornava jo de la feina, vaig arribar a plaça Catalunya amb els FFCC i vaig anar a la sortida de Pelai per anar caminant fins al metro L-1 a Universitat.

Doncs estava escoltant al mobil el nou disc de Lexu's que m'he l'havia passat eixe mateix dia (el disc el vam comprar dissabte passat al concert a Igualada. Bé, estava escoltant la canço: S'ho emporta el vent ( el CD se diu La vida perfecta) i amb la flipació, donat que aquesta canço m'encanta, pos me vaig fotre de morros a les escales!!! Immediatament a riure i no se'm va acudir res més que trucar al meu xicot per explicar-li i ja de pas no riure sola :P

Us deixo la lletra de la cançò causant de la meva caiguda i l'enllaç a la web de Lexu's:

Vols que s'aturi el record

que tornin les paraules

que s'emporta el vent

Saps que l'ahir ja ha passat

que si mires enrere

tot és buit i està oblidat

Tens raó quan em dius que res no s'acaba

Vols tornar però ja no estic sol

Tinc les mans agafades de moment

saps que ahir tot s'ho va endur el vent

saps que avui res no comença i tot s'acaba

i el demà el vent ja t'ho portarà

Creus que potser t'he esperat

que en el foc queden brases

que tot queda igual

I tens el que jo vaig tenir

un dolor a dins que et mata

però ja et marxarà

Tens raó quan em dius que res no s'acaba (...)

Música i lletra: Jordi Augé i Carles Gómez

Quan surt el sol i estas lluny...

Lluny de les persones que m'envolten, de les que m'estimen i de les que m'estimo.
LLuny de la familia
Lluny de tu
Lluny dels amics
Lluny de mi mateixa
Lluny dels companys de feina
Lluny del present
Lluny del futur
Lluny del món...
... però extranyament a prop del passat...

Quan surt el sol i ja tens carnet de conduir!!!

Avui he aprovat a la primera l'examen per al carnet de conduir!!! Ja puc conduir!!!

Quan surt el sol i no hi ha sol...

Surto de casa per anar a la feina. Al meu poble fa sol, duc màniga curta, és un vestit negre, m'encanta... Duc també pantalons negres i les sabates que duen un poc de talo... Pujo al tren i baixo a Espanya, faig transbord a la línia vermella, agafant abans la Vanguardia al quiosc de just detràs de l'andana...

Baixo a Universitat... Plou. Sento la pluja a la meva pell, em refresca, em sento bé, m'allibera en certa manera... Una trucada, la Vane! Porto setmanes intentant tenir una xerradeta amb ella! Somric i em mullo, i l'escolto i l'hi parlo. El dia té un bon color... almenys per a mi.

Agafo ferrocarrils i baixo a Putxet, segueix plovent però em vull mullar... Veig com la gent em mira i noto que creuen que no estic del tot feta... Jo penso: soles estic parada mullant-me una estona, ho necessito em neteja el mal de cap... em neteja les preocupacions...

Torno a casa de la feina, veig el bus i pujo. Parlo amb el ninu amb el mans lliures (auriculars i tal...). La gent em mira raro... Creuen que parlo sola i a sobre no duc paraigües...

Fa una estona que estic a casa, sento ploure... No hi ha res que m'agradi més que sentir la pluja mentre estic al llit calentona. Cau un bon xàfec... La meva finestra dona al cel obert i hi ha uralita ( no se si s'escriu aixina...), pot ser ho exagera i no plou tant...

Avui és el primer cop que escric dos post en un dia... Un altre primer cop...

Sento la pluja, em trec la roba i un pensament em creua la ment... Si! Penso en tu... I m'encanta...

Quan surt el sol i vas a mi chumino negro...

Surt el sol, pujo el volum de la ràdio i el primer que escolten les meves orelles encara adormides a les 7 del matí és:

Ven a mi chumino negro...

Un anunci de la ràdio, després vaig descobrir que es tractava d'una discoteca de la zona hermètica de Sabadell... Es veu que tenen com tres ninotets: en Michu, en Mino i en Negro... I és clar... si ho juntes tot i ho dius així de sobte a les 7 del matí... Pues impacta! I si li afegeixes una ment perversa com la meva... doncs ja us ho podeu imaginar... o no... ( m'agraden els punts suspensius, ho heu notat...???)

Per més informació podeu accedir el seu web on veureu els ninotets animats i si voleu anar doncs allà teniu un tastet del que us hi espera! Clicleu a: Michu Mino Negro. Ah! I poseu el so!!!

Quan surt el sol i anem a l' Oxford...

Jo sóc amant de les cafeteries i sempre que estic en un lloc nou i se que hi he de passar molt de temps voltant per allà cerco una cafeteria amb encant per a poder gaudir d'uns quants moments de tranquil·litat.

Ara vaig a una cafeteria que se diu Oxford i allà passo entre una hora i hora i mitja abans de començar a la feina. Normalemnt mentre em prenc el cafè llegeixo, faig mots encreuats, jugo a la DS, en fi... Descanso...

Però ara ja comença l'estrès i s'han de fer coses de la uni, s'han de fer treballs, estudiar, llegir articles per fer més treballs... I ja no puc descansar... I ja no puc disfrutar... I ara soles puc treballar!!!

Quan surt el sol i una imatge val més que mil paraules...

Què us suggereix?

Quan surt el sol i pateixes ansietat social...

Fa uns dies vaig rebre el següent mail a l'adreça institucional de la universitat:

Tens por o ets sents incòmode quan estàs amb altres persones? Tems cometre errors i que els altres et vegin i et jutgin? Et poses vermell/a amb facilitat, sues molt o el cor et va molt ràpid davant les persones que no coneixes? Et resulta quasi impossible parlar en públic? Evites conèixer persones noves? Se't fa molt difícil entrevistar-te amb un professor? I assistir a una entrevista de feina?

QUI SOM? Investigadors/es de l'Institut Municipal d'Investigació Mèdica (IMIM), Hospital del Mar i de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB)

QUÈ BUSQUEM? Persones voluntàries AMB algun d'aquests símptomes

QUÈ HAURÀS DE FER? Dedicar el teu temps per omplir uns qüestionaris i realitzar una entrevista.

QUÈ OBTINDRÀS A CANVI? La satisfacció d'haver col·laborat en l'avenç de la recerca de la salut mental, i la possibilitat de formar part d'un estudi REMUNERAT.

POSA'T EN CONTACTE AMB NOSALTRES!!!!

Llegiu atentament i us adonareu d'una contradicció bastant còmica! És la següent:

Si tens por quan estàs amb altres persones, tems cometre errors i que et jutgin, et poses vermell, sues i el cor et va a mil per hora davant persones que no coneixes, et resulta pràcticament impossible xerrar en públic, evites conèixer gent, i se't fa difícil anar a una entrevista... Com pretenen que les persones AMB aquests símptomes vagin a una ENTREVISTA, parlin en PÚBLIC i coneguin GENT NOVA !!!

Però que volen? Que els hi doni un atac de cor o alguna cosa semblant? I a més de gorra o com diuen amb la possibilitat de participar en un estudi remunerat ( a sobre més patiment!!!). Crec que en comptes de: posa't en contacte amb nosaltres haurien d'haver posat:

POSA'T MALALT AMB NOSALTRES o VINE A PATIR AMB NOSALTRES!!!

Quan surt el sol i prendre rajos UVA augmenta el teu estatus social....

" Una piel bronceada le hace sentirse más satisfecho y seguro de si mismo, con aspecto deportivo y saludable, con buena posición social y es una buena tarjeta de presentación personal"

Aquest cartell el vaig veure el dilluns al centre comercial Padokk de Sabadell. Em vaig quedar petrificada de que algú tingues la barra d'exposar tantes mentides i estupideses juntes. Comencem a criticar:

1. A mi estar morena no em treu els nervis davant d'una exposició davant unes 80 persones. I a vosaltres?

2. Aspecto deportivo i saludable? No hi ha persones grasses que estiguin morenes? Fer esport i menjar sa és igual a estar moreno/a? Estar moreno és estar més saludable? I el càncer de pell???

3. Buena posición social!!!! Increible, els musulmans i els gitanos tenen bona posoció social? Segons el centre de broncejat si per que com estan morenos...

4. Buena tarjeta personal... Una persona blanqueta o que no estigui morena no té una bona tarja personal. Llavors tota persona no morena és desagradable a la vista??

Després de llegir això... No se que pensar de la persona que ho va fer penjar... En quin món viu???

Quan surt el sol i es balla amb cintes de correr...

Ja fa uns mesos que a l'hormiguero (programa de la Cuatro) van fer una imitació del que van fer un grup anomenat OK GO. Primerament us poso el video original a viam que us sembla.



Els membres de l'equip de l'Hormiguero no van fer tota la coreografia i al final improvitzen un poc. Crec que ho fan força bé i que té el seu mèrit per que personalment jo no crec que fos capaç de fer-ho!!! Aquest és el vídeo del equip del Hormiguero:



Que opineu? Us agrada?

Quan surt el sol i és Santa Gemma...

Doncs bé, avui m'he llevat i mentre estava al lavabo fent el pipí de acabat de llevar m'han felicitat mon pare i la seva dona. I és que per qui no ho sàpiga avui és Santa Gemma!

Jo no li dona gaire importància això dels sants. A casa sempre ho hem celebrat però no pas per religió si no més aviat per que fa gràcia. Jo si se'm recordo acostumo a felicitar a la gent pel seu sant i val a dir que a mi també em fa gràcia que me felicitin...

Enguany no ha estat el més concorregut de felicitacions. Només ho han fet els mon pare, la seva dona, ma tieta i la senyora Paquita (clienta) que fins i tot m'ha portat bombons!! (que maca que és!). De fet, ni mons avis (que sempre truquen), ni mons germans, ni ma mare, ni el meu xicot s'han en recordat (pot ser ara s'ilumina :P)
A tots us vull dir que no passa res, que per a mi el sant és soles una banalitat, fa gràcia que te felicitin però és una banalitat!

Doncs bé, si em llegeix alguna Gemma: Felicitats! I si coneixeu a alguna Gemma, feliciteu-la que de ben segur que li farà si més no... Gràcia!

Quan surt el sol i has de treballar en grup...

No se si a vosaltres us passa, però a mi cada dos per tres (que són sis...) em toca fer treballs en grup a la universitat. Ja són 4 anys els que porto fent aquesta mena de feinetes que ens posen els professors i la veritat encara no l'hi he trobat el sentit.

Anem més atràs en el temps... Per exemple, a la ESO. No fèiem gaires treballs grupals i quan en fèiem era realment una cosa benvinguda, l'acceptavem de gust i començàvem a buscar amb impaciència els amics amb els qui compartiries la nota del treball i vés a saber quines experiències més... Al batxillerat, la cosa era més o menys igual però amb la diferència de que els treballs grupal cada cop eren més escassos. Ara però, quan vaig arribar a la universitat els treball grupal es van convertir en una quotidianitat i poc a poc en molts mals de cap.

Passa que si tinc 5 assignatures les 5 tenen treballs grupals, i no pas d'aquells de fer en una tarda, si no més aviat són bastant feixucs... Aquest treballs s'acaben convertint en mals rotllos, per que ens manca temps, per que no aprenem res o ben poca cosa, per que sempre hi ha qui se la pela i no fot ni brot...

En aquests tres últims anys de carrera els treballs en grup per tots funcionen de la següent manera:

1.Quedem per parlar del treball i repartir-lo
2.Quedem per posar en comú el que em fet i qui ajunta el treball
3.El pringat de torn ajunta el treball, va darrere la gent que no envia el que toca quan toca i imprimeix el treball, a part és clar de portar-lo per entregar quan ningú més del seu grup puja a la universitat per entregar-ho.

En fi, que molta feina per no aprendre res! I és que al final acabes fent 1001 treballs dels quals no has aprofitat ni el 3% del que podries haver aprés però en canvi guanyes un munt de mals de cap i mals rotllos!!!

EN AQUESTA ASSIGNATURA FAREM UN TREBALL GRUPAL DEL SIS PERSONES (PROFESSOR)

NOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOO!!!!! (ALUMNES)

Quan surt el sol i relatem...

MASTURBACIÓ FEMENINA

Estic sola a casa, els meus pares han marxat de cap de setmana. Per aquesta nit no tinc plans, com a molt estaré escarxofada al sofà veient la peli de TV3. Volia sortir amb les amigues però han anat a la “disco” de moda i jo... passo, no va amb mi. També he trucat al Xavier, el meu xicot, però ha d’estudiar (jo també ho hauria de fer) i no pot sortir. Pensant en tot el que podia haver fet i que al final no he fet, ha començat la pel•lícula de la tres i no me donat ni compte. La veritat, ara m’hi fixo per que hi ha una escena pujadeta de to... Començo a fixar-me i noto com una escalforeta que s’apodera del meu cos i que a més, fa que estigui cada cop més humida... Penso en com m’agradaria fer-m’ho amb en Xavier...

Estic calenta i sola, vaig a l’habitació i trec una capsa que tinc amagada en un armari. L’obro amb desig i rapidesa, en trec el contingut, el desembolico i... allà està... el vibrador lila que varem comprar fa dos mesos amb en Xavier. Em despullo amb molta agilitat, tinc ganes de sentir plaer...

M’estiro al llit i m’acaricio tota, tanco els ulls i imagino que és en Xavier qui em toca... Em toca els pits i el ventre i el sexe... M’agrada! M’agrada tocar-me i m’acaricio suaument el botonet de l’alegria: el moc amunt i avall, a la dreta i a l’esquerra, faig cercles i dibuixo l’abecedari... Estic molt calenta, sense adonar-me gemego i quan em sento encara m’excito més.

Tinc ganes del plat fort... el meu amic lila s’endinsa dins meu, ara dins ara fora, primer suau i després amb més ritme, cada cop més ritme fins que la rodeta negra de la seva base entra en acció, i en lila vibra i entra i surt, m’encanta, la respiració s’accelera, cada vegada més ràpid però el clímax arriba quan amb l’altra mà torno a encendre el botonet de l’alegria!!! Llavors, amb les carícies al botonet, en lila que en funcionament entra i surt al ritme de la meva mà... OOOOHHHHH!!! I llavors... siiii!!! Em sorprenc cridant amb el pessigolleig per tot el cos i encara més mullada que al principi.

Ho netejo tot i vaig a la dutxa, penso que ha estat una gran estona amb mi mateixa i que s’ha de repetir... Però en aquell precís moment... Obro els ulls i veig que la pel•lícula de la tres ja fa estona que s’ha acabat... Miro l’hora: les 3 de la matinada! Agafo el coixí, apago el televisor i el llum, enfilo el passadís i em fico al meu llit...

Quan surt el sol: L'art de no postejar!!!

EI!

Ara ja feia dies que no postejava!!! I és que he estat de vacances!!! La verita, no he marxat però no tenia ganes de publicar res, soles volia estar de vacances, per que: per què sempre s'ha d'actualitzar el bloc? Per que no pots estar llargs periodes de temps sense escriure?



Sabeu? De vegades crec que un bloc s'assembla a un gos. Si marxes de vacances has d'estar pendent d'ell i si no has de saber on deixar-lo o amb qui i dir-li algú que se'n encarregui...



Doncs jo no!!! Si veieu que no actualitzo, es que... Estic de vacances!!!

Quan surt el sol i no saps que fer amb tant de temps!

Ara ja fa 4 dies que vaig començar les vacances... Totes les tardes lliures i la veritat és que no se que fer... Tan acostumada a treballar a les tardes, ara no se pas que fer!!! Si, tinc feina de la universitat, però no me puc estar 8 hores fent feina de la uni acabaria boja...

No és per fardar, però encara em queden dos setmanes més i la perspectiva no sé si m'agrada gaire... Tret de la boda dels meus pares i algun que altre concert no crec que les tardes siguin gaire més vacacionals si no que més aviat seran universitàries, cosa que em descarregarà de feina però que d'una altra manera trenca la definició de vacances!!!

I és que espero el dia en que realment pugui tenir unes vacances!!! No sé pas que faria... Vosaltres que faríeu?

Quan surt el sol i és Sant Jordi...

El meu Sant Jordi ha començat força d'hora, a les 6 del matí ja estava llevada i a les 7 ja feia cap a l'estació i pel camí em trobava amb més o menys unes 6 parades de roses, entre d'elles la dels socialistes...

Després del meu viatge per les parades matineres, emprenc el viatge a la universitat per a poder fer les meves pràctiques de cotxe. Tres hores de practiques per Sabadell, fent girs a l'esquerra, rotondes partides, mooolts stops... Un cop acabades, el ninu m'ha vingut a buscar i he anat un momentet a deixar-me uns 300€ en pràctiques... Quin mal!!

Un cop dinada, he quedat amb el ninu per anar a Barcelona a disfrutar per fi del Sant Jordi. Molt caminar i poc em pogut veure, donat que la gentada ho feia gairebé impossible... De totes formes, jo he gaudit moltíssim passejant amb la meva parella, gaudint del dia i de la rosa que m'ha regalat (la millor de tot el Sant Jordi '08, oi?). De fet, per a nosaltres anar a Barcelona per Sant Jordi és una tradició, cada any des que estem junts em anat (menys el primer, per malaltia).

Jo disfruto moltíssim d'aquest dia, per que la gent surt al carrer, l'ambient és molt macu i no se... Suposo que m'agrada i prou! De moment he tingut sort que sempre per Sant Jordi he tingut festa, però suposo que algun any em tocarà treballar, per que malauradament no és un dia festiu!

Per cert, a la foto surt el llibre que m'ha regalat la meva parella: Et donaré la terra. I la rosa, la millor de totes les que s'han venut, i ho és per que m'he l'ha regalada la persona que més m'estimo!

Quan surt el sol i els incívics no ho paguen...

Bé, doncs estava jo a la parada del Palau dels FFCC i quina ha estat la meva sorpresa! Com dos o tres persones fumant i el responsable davant!!! I no diu res!!!

Però que passa que la gent no fa la seva feina?? Jo respecto que la gent fumi, de fet jo abans fumava... Però per que ho han de fer en llocs on no està permés??

La veritat és que no ho entenc. Algú m'ho pot explicar?

Quan surt el sol i fas magdalenes

Ja fa unes setmanes que faig la col·lecció dels motllos de silicona de La Vanguardia, la segona setmana van donar un motllo amb sis cavitats per a poder fer, entre altres coses magdalenes gegants.

Bé, doncs jo aquest cap de setmana passat vaig fer les magdalenes!!! En vaig fer de llimona i de xocolata. Vaig passar tot el matí de diumenge fent-ne i la veritat és que ho recomano moltissim!!! És molt relaxant... A mi m'encanta cuinar i em relaxa força i es per això que ho recomano.

I no és per fardar, però les magdalenes estaven boníssimes i han volat!!!

Quan surt el sol i en Berlusconi parla...

La veritat és que jo vaig tard com els diaris, per que no veig les noticies a la tele ( no sóc a casa) i les noticies de la ràdio les enganxo poc... La qüestió és que aquest matí m'he comprat la Vanguardia ( per allò dels motllos) i quina ha estat la meva sorpresa quan he vist la foto del Berlusconi i he llegit els comentaris que ha fet... Buff, se m'ha encès un no se que dins que no m'he pogut estar d'anar corren a la plana en qüestió per a recollir més informació i m'he trobat que entre tot d'informació de les eleccions italianes i havia aquest fragment:

"Zapatero tendrá problemas con tantas mujeres"

"Zapatero se lo ha buscado, tendrá serios problemas para gobernar con tantas mujeres", bromeó Berlusconi en Roma, para después intentar arreglarlo alabando "el talento, la concreción y la capacidad de avanzar" de las mujeres en política. Horas antes, había dicho a una radio en Milán que el Ejecutivo de Zapatero es "demasiado rosa" (en Italia se llama rosa a la presencia femenina), y que eso no sería posible en su gobierno porque "en Italia hay una mayoría de hombres" y porque necesita gente con experiencia. Il Cavaliere ha prometido que habrá cuatro ministras.

I jo em pregunto el següent: Estem a favor de les quotes? Com pot ser que un polític en ple S. XXI faci aquest comentari i quedi impune? A viam, no ens enganyem, no m'agrada el govern que s'ha format: Chacón a defensa?? Va això fa riure!!! I per no parlar de la repetició de la Magdalena de Foment i del nou ministeri per la igualtat!!! Però això no justifica les paraules d'aquest senyor, ja que si la cosa no funciona és per que les persones que hi ha al càrrec són poc propícies per la feina a fer i no té res a veure amb el seu gènere!!! A més a més, té la barra de dir-nos que promet que hi haurà quatre dones al seu govern!!! Com si ens fes un favor!!!

Jo sincerament, sóc partidària de la igualtat d'oportunitat i en la preparació i les competències de les persones, no en el fet de ser dones o homes. I la veritat que hi hagi d'haver dones en llocs que faria millor un home ( no pel fet de ser home si no per estar qualificat per la tasca) no em sembla bé. Estic en contra de les quotes!!! Les dones em d'accedir a la feina per que ho mereixem no per que ens facin un favor, per que si no... Quin tipus de credibilitat tenim??

Sé que pot sonar més o menys revolucionari, en la meva modesta opinió, no crec que ho sigui gaire, pot ser si que soni un xic feminista... Però en tot cas, i per posar un toc d'humor diré:

" ÉS QUE M'HA VINGUT LA REGLA!!!"

Quan surt el sol i t'honoren amb un meme-premi...

Bé, doncs quina ha estat la meva sorpresa quan he entrat al Bloc d'en Jordi i he vist que m'havien "premiat" amb els premis dardo... No sabia ben bé de que anava però m'ha fet moltíssima gracia!!! Des d'aci li vull agrair a en Jordi el somrís que m'ha provocat vore es nom del meu bloc allà!

Se veu que aquest premi va acompanyat del següent missatge:

“La I entrega de premis dardo 2008 s’obre pas entre un gran elenc de premis de reconegut prestigi en el món de la literatura, i amb ell reconeix els valors que cada blocaire mostra cada dia en el seu esforç per transmetre valors culturals, ètics, literaris, personals, etc.., que demostra la seva creativitat a través del seu pensament viu que està i roman, innat entre les seves lletres, entre les seves paraules trencades“.

I se veu també que la gracia està en passar-lo, i doncs jo no en seré pas menys!! Així doncs aci van els meus escollits (que poden fer-ne cas o no... No estan pas obligats...):

- No feu soroll

- Diari de Jo Mateixa

- Cirereta

- Circulo Polar Dreamer

- Karkinyoli

Quan surt el sol, s'amaga i plou...

Ara fa una estona que estava pujant de l'estació a casa, plovia i jo no tenia paraigües... Podria haver esperat al bus però... He decidit pujar caminant, em venia de gust mullar-me, sentir la puja a la cara ( ara que ja feia temps que no plovia) i pensar...

Just sonava In Flames, una melodia que m'ha fet pensar en una persona que em va destrossar la vida... I jo... Jo no he pogut tenir un mal pensament per a aquesta persona. Ja m'hagues agradat creieu-me! Va jugar amb mi, es va aprofitar de mi quan jo soles era una nena enamorada... I no he pogut mal pensar!!!

Tot i així, he disfrutat de la melodia que m'ha acompanyat, de la pluja i del petit gran plaer que és per a mi passejar sota la pluja. En un moment de debilitat he pensat: Tan de bo es meu xicot estigues aci amb mi i ens poguessim besar, tots dos molls sota la pluja...

Quan surt el sol i fas mots encreuats

No se si a vosaltres us passa, però jo sóc incapaç de fer aquest passatemps!!! De fet, jo no era gaire usuària d'aquest joc, però arran de sortir amb el meu xicot, de tant en tant he intentat fer-ne un sense gaire èxit... El súmmum va ser dimarts: vaig comprar la Vanguardia ( per això dels motlles de silicona)i al bar fent un cafè abans d'entrar a treballar vaig decidir intentar fer els mots encreuats que ens proposa cada dia en Màrius Serra, i després de molt esforçar-m'hi només vaig aconseguir col·locar dues paraules!!! De les que encara ara no estic segura que fossin correctes!!!

I és que per a mi això dels mots encreuats és tot un repte!

Quan surt el sol i vols ser donant...

Doncs bé, ara ja fa un temps que m'estic plantejant de ser donant d'òvuls i la veritat és que encara no ho tinc gens clar. Alguns podreu pensar: "Aquesta ho fa per els diners!", per que no ens enganyem, et poden donar uns 900€ més o menys... Però no, no ho faig per els diners. Ho faig per que jo amb 21 anyets tinc un gran desig de ser mare i em poso al lloc de les dones que ho volen ser però no poden... I llavors, em plantejo que pot ser jo les puc ajudar fent una donació dels meus òvuls.

Evidentment, no tothom pot ser donant d'òvuls, hi ha uns requists per a poder ser-ho i si els a compleixes llavors passes per tota una sèrie de proves i tractaments per a poder fer la donació. Jo us farè 5 cèntims però per més informació podeu anar a la web del Institut Dexeus. La qúestió és la següent:

1. Et fan una revisiò ginecològica que inclou una citologia i una ecografia. A més, d'un anàlisi de sang i una radiografia del tòrax i una electrocardiograma.

2. Un cop superades aquestes proves, et fan una entrevista on has d'explicar la teva història mèdica i et fan un test psicològic a més de signar un compromís de donació.

3. Després, has de dur a terme un tractament hormonal per estimular l'ovulació. Aquest procès dura 15 dies, en els que t'has d'anar a punxar al centre.

4. Extracció: Has d'entrar en un quiròfan i et seden amb anestèsia general suau (després t'has de quedar ingresada soles unes hores). La intervenció sol durar uns 20 minuts i es tracta de fer una punció fol·licular.

5. Un cop feta, l'extracció, durant una setmana no et pots banyar i no pots tenir relacions sexuals (per evitar infeccions) i passats 7-10 dies has d'anar a fer-te una revisió.

Doncs aquest és el procès per el qual puc escollir passar. La qúestió és que no ho tinc clar, per que a més, hi ha gent que em diu que tiri endevant i hi ha altra gent que em diu que no ho faci ni morta... Ja sé que poden haver efectes secundaris... Però no se...

Que en penseu de tot això?

Quan surt el sol i ets dona...

Ja fa 45 minuts que m’espero, les altres persones que estan a la sala d’espera amb mi, em miren. Tinc la sensació que volen saber per que sóc allà. Les infermeres va cridant a les persones de la sala d’espera, n’hi ha que surten de la porta nº 11: traumatologia, n’hi ha que surten de la nº13: endocrinologia, n’hi que surten de la nº10 o la nº12: ginecologia i tocologia. Sembla un sorteig, jo tinc la papereta amb el nº10... Bingo!!! Just ho penso que sento que la infermera de la nº10 em crida, m’aixeco i miro a les persones que esperen amb cara de comprensió. Un cop dins la consulta vaig pensar que pot ser hagués estat millor a la sala d’espera.

Assegut rere una taula blanca hi havia un homenot d’uns 35-40 anys que semblava més un ós que un humà. Horroritzada vaig pensar: això m’ha de tocar!!!. Doncs sí, per això era un tocòleg/ginecòleg (com deia la seva placa identificativa). La primera impressió va ser dolenta, però es que la segona va ser pitjor. Era la meva primera revisió i els nervis eren evidents. Va començar amb preguntes que molts cops ja li havia contestat en la pregunta anterior, els meus nervis em traïen i xerrava més del compte, detalls que no eren necessaris. Va arribar el pitjor moment de tots, el que més temia i el que més fàstic em feia des que havia entrat a la consulta, l’ós m’havia de fotre mà!! Mentre, jo, pensava en el meu xicot que estava fora tan tranquil amb les altres persones de la sala d’espera, preguntat-se per que ell estava allà. Un cop mig despullada, asseguda a la camilla i amb les cames en l’aire i ben espatarrada, l’ós bru va fer la seva aparició a escena. Encara no havia acabat de dir el que em faria que ja tenia l’espècul ( aparell que es fa servir per a la citologia, és a dir, agafar mostres del coll uterí) dins del tot, així de cop, sense delicadesa! I a sobre, l’ós té la barra de dir-me que me relaxi més! Amb el mal que m’ha fet... En aquell moment em pensava que el pitjor ja havia passat. Però no!,encara faltava una de les pitjors coses: agafar no una no! 3 mostres de dins meu! D’un lloc molt delicat! Ara ja si, ja havia passat, l’ós bru del Comarcal (raça que s’estén) havia tret l’espècul. Per fi... Em relaxo... i ZAS! Els seus ditots gruixuts i fastigosos empenyent dins la meva vagina amb una brutalitat d’ós famolenc, i cada cop volia anar més i més lluny i els ditots giraven i els de l’altra mà apretàven la meva panxa!

Quin horror!

Va ser llavors que ho vaig veure, una llumeta que em va fer somriure i que el final em va fer esclatar de riure! Vaig pensar com n’era d’afortunada, afortunada de no ser la dona d’aquell ós del Comarcal! Vaig pensar en el que devia passar ella cada vegada que la toca.. I vaig riure de felicitat, felicitat de no ser jo! L’ós bru i la seva infermera es van mirar perplexos, segurament això no els havia passat mai... Em van demanar que de què reia, jo evidentment no els hi vaig dir. Bueno, a l’ós bru no, però a la infermera després si li vaig dir i va esclatar a riure amb mi i de sobte em va dir una cosa que em va deixar parada i que després encara em va fer riure més... La frase causant del meu mal de galtes és la següent:

“ L’ós bru és el meu marit!”