Com estava fa 3 anys?
Doncs bastant fotuda... La veritat es que bàsicament em sentia atrapada. Atrapada en una situació familiar que no sabia gestionar, atrapada en una parella que no em satisfeia, atrapada sota un munt de quilos que anys enrrere no tenia...
Fa uns tres anys estava vivint amb la que era la meva parella, per aquells temps. No vàrem anar a viure junts per voluntat pròpia, si no més aviat forçats per que el meu pare ( amb el que jo vivia) i la seva dona van decidir canviar de pis i em van donar l'opció d'anar amb ells ( a casa del pare d'ella amb el seu pare) o que em busqués la vida. Donat que la convivència al pis del meu pare era, per dir-ho d'alguna manera, a la vora del desastre vaig pensar que ficar-me a casa del pare de la persona amb la que em portava a mort no era la millor idea. Aquesta situació va desembocar en que vaig acabar vivint al pis de la meva parella ( cosa que em va deixar sense diners pràcticament) amb la meva parella, i d'una manera bastant forçada. La veritat es que en aquell moment portàvem 6 anys de relació, podria semblar un pas lògic, de fet m'ho pensava en aquell moment... I, crec que mai li he agraït prou el que va fer per mi, doncs si no hagués estat per ell, jo no se pas on hauria acabat.
La convivència, no era gens fàcil. Jo duia el pes econòmic de la casa, treballava pràcticament tot el dia fora i quan arribava a casa, encara em tocava fer feina ( tot i que la meva parella portes hores o tot el dia a casa). A mi em desgastava moralment arribar a casa i que no hi hagués pràcticament res fet... això dia rere dia era mortal. Si sumem el fet de que la meva vida era reduïda a: treball, casa, feina a casa, jocs de taula. Potser podreu entendre que per mi no era suficient. La meva vida de parella es va veure reduïa a la mínima expressió, crec que vaig acabat sent més la seva mare que no pas altra cosa, doncs el sexe tampoc estava al ordre del dia. Entre tot això menjava... i engreixava... l'última vegada que em vaig pesar estava en 92 quilos, però sé que la cosa va arribar a més. La meva autoestima esta per els terres, i es que: com podia ser que la meva parella no em toqués??
Després de mesos de passar-ho malament, doncs decidir trencar una relació tan llarga no es gens fàcil, em vaig veure amb cor de dir-li que ja s'havia acabat. Que per mi ja no era suficient i que m'havia cansat d'esperar... Aquest va ser el primer dia de la resta de la meva vida.
Com estic ara?
Doncs la veritat, prou bé. Fa prop de 2 anys que visc a Barcelona ( em sembla que faci més temps de tot això). He estat en dos pisos diferents, aquest últim es una cucada en una barri perfecte. Ara estic totalment alliberada de tot allò que m'oprimia. Visc sola, sóc totalment independent i això em fa terriblement feliç malgrat les limitacions econòmiques que comporta.
A la feina, podríem dir que m'han ascendit, i ja no sóc simplement una dependenta si no que sóc comunity manager de l'empresa (mai hagués dit que arribaria fins aquí, i el que em queda!!)
He tingut una època de alliberació sexual, la veritat es que bastant moguda, diguem que vaig recuperar els dos anys perduts. I espero que d'aquesta època en surti un llibre... :D Ara tinc clar que es el que m'agrada i ja se quin nom té: bdsm.
He tingut també algunes relacions i puc dir que tot i que ara estic en un "break" sentimental, espero poder forjar la relació més forta mai coneguda.
Per cert, els quilos que em sobraven també els vaig perdre al deixar la meva relació... Suposo que es una conseqüència del canvi de vida, però la veritat: semblo una persona totalment diferent.
I per que ara aquest post?
Senzill... tenia ganes d'escriure... Simplement. I, per que no... M'ha servit per fer una mica de repàs d'on vinc, on estic i on vull arribar. Pot ser a partir d'ara aquest bloc revisqui, i pot ser us escandalitzi una mica... Si es que algú el llegeix... En tot cas, si ho feu sigueu lliures de comentar el que volgueu.
Pot ser si algú que em coneix el llegeix, es sorprengui de descobrir algunes coses...
