dilluns, 31 de març del 2008

Quan surt el sol i tens uns avis magnífics!


Avui va per ells! Per les dues persones més generoses de la meva vida. Els meus avis sempre han estat al meu costat i sempre m'han recolzat en totes les coses que he fet, tot i que no sempre estiguessin d'acord.


Recordo aquells estius a Vilalba dels Arcs on em passava tres mesos fent el que relativament volia, menjant els deliciosos plats de la iaia, anant a la piscina amb l'avi, trecant ametlles al garatge de sota casa, picant pa per fer pa ratllat amb la iaia, anant a buscar el meu panet a Ca Pa Tou (on sempre me feia un panet especial per a mi), anar a l'hort a collir el blat de moro que l'avi va plantar per a mi, fer les capsetes i els mantecados amb la iaia, i aquelles pizzes que tan bones ens quedaven...
De vegades també havia anat a veremar amb ells i recordo especialment un setembre en que va ploure força i vam anar a veremar; jo estava sobre el tractor al costat del "Petit" ( el fill dels veïns de vint i tants que em tenia el cor robat...) i llavors el tractor es va quedar atorat al fang. Vaig haver de baixar i en fer-ho se'm va quedar una sabata (aquelles bambes Victoria, sense cordons) dins el fang. Els meus avis i els seus amics vinga a riure i jo vinga a plorar!! Si és que era una bleda!! (que per cert al meu avi no li agraden :P). Aquell dia em va marcar molt per que el meu avi em va fotre un crit que vaig dixar de plorar de cop. I ara, ara els agraeixo tot el que han fet per mi, el que fan i el que estic segura que faran.

Va per ells, per que per a mi el sol no hagues sortit mai si ells no fossin aquí!

1 comentari:

Jansy ha dit...

Quines coses que et passaven de petita! Els avis normalment cuiden molt bé els néts, i més si és l'únic nét, que llavors el tenen en un pedestral!

El fet és que és bo que puguis explicar tot això dels teus avis i que sigui per molts anys!