dijous, 29 de maig del 2008

Quan surt el sol i anem a l' Oxford...

Jo sóc amant de les cafeteries i sempre que estic en un lloc nou i se que hi he de passar molt de temps voltant per allà cerco una cafeteria amb encant per a poder gaudir d'uns quants moments de tranquil·litat.

Ara vaig a una cafeteria que se diu Oxford i allà passo entre una hora i hora i mitja abans de començar a la feina. Normalemnt mentre em prenc el cafè llegeixo, faig mots encreuats, jugo a la DS, en fi... Descanso...



Però ara ja comença l'estrès i s'han de fer coses de la uni, s'han de fer treballs, estudiar, llegir articles per fer més treballs... I ja no puc descansar... I ja no puc disfrutar... I ara soles puc treballar!!!

dimarts, 27 de maig del 2008

dilluns, 26 de maig del 2008

Quan surt el sol i pateixes ansietat social...

Fa uns dies vaig rebre el següent mail a l'adreça institucional de la universitat:



Tens por o ets sents incòmode quan estàs amb altres persones? Tems cometre errors i que els altres et vegin i et jutgin? Et poses vermell/a amb facilitat, sues molt o el cor et va molt ràpid davant les persones que no coneixes? Et resulta quasi impossible parlar en públic? Evites conèixer persones noves? Se't fa molt difícil entrevistar-te amb un professor? I assistir a una entrevista de feina?

QUI SOM? Investigadors/es de l'Institut Municipal d'Investigació Mèdica (IMIM), Hospital del Mar i de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB)

QUÈ BUSQUEM? Persones voluntàries AMB algun d'aquests símptomes

QUÈ HAURÀS DE FER? Dedicar el teu temps per omplir uns qüestionaris i realitzar una entrevista.

QUÈ OBTINDRÀS A CANVI? La satisfacció d'haver col·laborat en l'avenç de la recerca de la salut mental, i la possibilitat de formar part d'un estudi REMUNERAT.

POSA'T EN CONTACTE AMB NOSALTRES!!!!


Llegiu atentament i us adonareu d'una contradicció bastant còmica! És la següent:

Si tens por quan estàs amb altres persones, tems cometre errors i que et jutgin, et poses vermell, sues i el cor et va a mil per hora davant persones que no coneixes, et resulta pràcticament impossible xerrar en públic, evites conèixer gent, i se't fa difícil anar a una entrevista... Com pretenen que les persones AMB aquests símptomes vagin a una ENTREVISTA, parlin en PÚBLIC i coneguin GENT NOVA !!!

Però que volen? Que els hi doni un atac de cor o alguna cosa semblant? I a més de gorra o com diuen amb la possibilitat de participar en un estudi remunerat ( a sobre més patiment!!!). Crec que en comptes de: posa't en contacte amb nosaltres haurien d'haver posat:


POSA'T MALALT AMB NOSALTRES o VINE A PATIR AMB NOSALTRES!!!


divendres, 23 de maig del 2008

Quan surt el sol i prendre rajos UVA augmenta el teu estatus social....



" Una piel bronceada le hace sentirse más satisfecho y seguro de si mismo, con aspecto deportivo y saludable, con buena posición social y es una buena tarjeta de presentación personal"


Aquest cartell el vaig veure el dilluns al centre comercial Padokk de Sabadell. Em vaig quedar petrificada de que algú tingues la barra d'exposar tantes mentides i estupideses juntes. Comencem a criticar:


1. A mi estar morena no em treu els nervis davant d'una exposició davant unes 80 persones. I a vosaltres?


2. Aspecto deportivo i saludable? No hi ha persones grasses que estiguin morenes? Fer esport i menjar sa és igual a estar moreno/a? Estar moreno és estar més saludable? I el càncer de pell???


3. Buena posición social!!!! Increible, els musulmans i els gitanos tenen bona posoció social? Segons el centre de broncejat si per que com estan morenos...


4. Buena tarjeta personal... Una persona blanqueta o que no estigui morena no té una bona tarja personal. Llavors tota persona no morena és desagradable a la vista??


Després de llegir això... No se que pensar de la persona que ho va fer penjar... En quin món viu???

diumenge, 18 de maig del 2008

Quan surt el sol i es balla amb cintes de correr...

Ja fa uns mesos que a l'hormiguero (programa de la Cuatro) van fer una imitació del que van fer un grup anomenat OK GO. Primerament us poso el video original a viam que us sembla.



Els membres de l'equip de l'Hormiguero no van fer tota la coreografia i al final improvitzen un poc. Crec que ho fan força bé i que té el seu mèrit per que personalment jo no crec que fos capaç de fer-ho!!! Aquest és el vídeo del equip del Hormiguero:



Que opineu? Us agrada?

dimecres, 14 de maig del 2008

Quan surt el sol i és Santa Gemma...


Doncs bé, avui m'he llevat i mentre estava al lavabo fent el pipí de acabat de llevar m'han felicitat mon pare i la seva dona. I és que per qui no ho sàpiga avui és Santa Gemma!

Jo no li dona gaire importància això dels sants. A casa sempre ho hem celebrat però no pas per religió si no més aviat per que fa gràcia. Jo si se'm recordo acostumo a felicitar a la gent pel seu sant i val a dir que a mi també em fa gràcia que me felicitin...

Enguany no ha estat el més concorregut de felicitacions. Només ho han fet els mon pare, la seva dona, ma tieta i la senyora Paquita (clienta) que fins i tot m'ha portat bombons!! (que maca que és!). De fet, ni mons avis (que sempre truquen), ni mons germans, ni ma mare, ni el meu xicot s'han en recordat (pot ser ara s'ilumina :P)
A tots us vull dir que no passa res, que per a mi el sant és soles una banalitat, fa gràcia que te felicitin però és una banalitat!

Doncs bé, si em llegeix alguna Gemma: Felicitats! I si coneixeu a alguna Gemma, feliciteu-la que de ben segur que li farà si més no... Gràcia!

dimarts, 6 de maig del 2008

Quan surt el sol i has de treballar en grup...


No se si a vosaltres us passa, però a mi cada dos per tres (que són sis...) em toca fer treballs en grup a la universitat. Ja són 4 anys els que porto fent aquesta mena de feinetes que ens posen els professors i la veritat encara no l'hi he trobat el sentit.

Anem més atràs en el temps... Per exemple, a la ESO. No fèiem gaires treballs grupals i quan en fèiem era realment una cosa benvinguda, l'acceptavem de gust i començàvem a buscar amb impaciència els amics amb els qui compartiries la nota del treball i vés a saber quines experiències més... Al batxillerat, la cosa era més o menys igual però amb la diferència de que els treballs grupal cada cop eren més escassos. Ara però, quan vaig arribar a la universitat els treball grupal es van convertir en una quotidianitat i poc a poc en molts mals de cap.

Passa que si tinc 5 assignatures les 5 tenen treballs grupals, i no pas d'aquells de fer en una tarda, si no més aviat són bastant feixucs... Aquest treballs s'acaben convertint en mals rotllos, per que ens manca temps, per que no aprenem res o ben poca cosa, per que sempre hi ha qui se la pela i no fot ni brot...

En aquests tres últims anys de carrera els treballs en grup per tots funcionen de la següent manera:

1.Quedem per parlar del treball i repartir-lo
2.Quedem per posar en comú el que em fet i qui ajunta el treball
3.El pringat de torn ajunta el treball, va darrere la gent que no envia el que toca quan toca i imprimeix el treball, a part és clar de portar-lo per entregar quan ningú més del seu grup puja a la universitat per entregar-ho.

En fi, que molta feina per no aprendre res! I és que al final acabes fent 1001 treballs dels quals no has aprofitat ni el 3% del que podries haver aprés però en canvi guanyes un munt de mals de cap i mals rotllos!!!

EN AQUESTA ASSIGNATURA FAREM UN TREBALL GRUPAL DEL SIS PERSONES (PROFESSOR)

NOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOO!!!!! (ALUMNES)

dilluns, 5 de maig del 2008

Quan surt el sol i relatem...


MASTURBACIÓ FEMENINA

Estic sola a casa, els meus pares han marxat de cap de setmana. Per aquesta nit no tinc plans, com a molt estaré escarxofada al sofà veient la peli de TV3. Volia sortir amb les amigues però han anat a la “disco” de moda i jo... passo, no va amb mi. També he trucat al Xavier, el meu xicot, però ha d’estudiar (jo també ho hauria de fer) i no pot sortir. Pensant en tot el que podia haver fet i que al final no he fet, ha començat la pel•lícula de la tres i no me donat ni compte. La veritat, ara m’hi fixo per que hi ha una escena pujadeta de to... Començo a fixar-me i noto com una escalforeta que s’apodera del meu cos i que a més, fa que estigui cada cop més humida... Penso en com m’agradaria fer-m’ho amb en Xavier...

Estic calenta i sola, vaig a l’habitació i trec una capsa que tinc amagada en un armari. L’obro amb desig i rapidesa, en trec el contingut, el desembolico i... allà està... el vibrador lila que varem comprar fa dos mesos amb en Xavier. Em despullo amb molta agilitat, tinc ganes de sentir plaer...

M’estiro al llit i m’acaricio tota, tanco els ulls i imagino que és en Xavier qui em toca... Em toca els pits i el ventre i el sexe... M’agrada! M’agrada tocar-me i m’acaricio suaument el botonet de l’alegria: el moc amunt i avall, a la dreta i a l’esquerra, faig cercles i dibuixo l’abecedari... Estic molt calenta, sense adonar-me gemego i quan em sento encara m’excito més.

Tinc ganes del plat fort... el meu amic lila s’endinsa dins meu, ara dins ara fora, primer suau i després amb més ritme, cada cop més ritme fins que la rodeta negra de la seva base entra en acció, i en lila vibra i entra i surt, m’encanta, la respiració s’accelera, cada vegada més ràpid però el clímax arriba quan amb l’altra mà torno a encendre el botonet de l’alegria!!! Llavors, amb les carícies al botonet, en lila que en funcionament entra i surt al ritme de la meva mà... OOOOHHHHH!!! I llavors... siiii!!! Em sorprenc cridant amb el pessigolleig per tot el cos i encara més mullada que al principi.

Ho netejo tot i vaig a la dutxa, penso que ha estat una gran estona amb mi mateixa i que s’ha de repetir... Però en aquell precís moment... Obro els ulls i veig que la pel•lícula de la tres ja fa estona que s’ha acabat... Miro l’hora: les 3 de la matinada! Agafo el coixí, apago el televisor i el llum, enfilo el passadís i em fico al meu llit...

diumenge, 4 de maig del 2008

Quan surt el sol: L'art de no postejar!!!

EI!

Ara ja feia dies que no postejava!!! I és que he estat de vacances!!! La verita, no he marxat però no tenia ganes de publicar res, soles volia estar de vacances, per que: per què sempre s'ha d'actualitzar el bloc? Per que no pots estar llargs periodes de temps sense escriure?



Sabeu? De vegades crec que un bloc s'assembla a un gos. Si marxes de vacances has d'estar pendent d'ell i si no has de saber on deixar-lo o amb qui i dir-li algú que se'n encarregui...



Doncs jo no!!! Si veieu que no actualitzo, es que... Estic de vacances!!!