Quan surt el sol i els Dept et fan sentir...

Jo no sé pas que em passa amb aquest grup! Em torno com boja al sentir-lo. Tot el que tinc al meu voltant es desfà i només ens quedem ells i jo, la seva música i jo, el que em fan sentir i jo... No sé com explicar-ho, de fet, dubto que ho pugui explicar, però és que he viscut tantes coses amb la seva música, que no puc evitar transportar-m'hi a moments determinats de la meva vida cada cop que els sento.

Podríem dir que són la banda sonora dels meus pensaments, sovint expliquen allò que jo vull dir, i que no puc dir. M'expressen.

Si vaig pel carrer escoltant-los el meu pas s'adapta a ells i és que els sento dins i m'acoplo al seu ritme. De vegades em calmen, altres em fan plorar, altres fan que m'aixequi i faci voltes... No sé si a d'altres persones els hi passarà amb altres grups, o amb aquest mateix però el que és ben cert, és que Dept. defineix una part de la meva personalitat.

I per als que no els conegueu, us deixo aquí  una de les seves últimes cançons: Quan et miro als ulls.

Que la gaudiu!

Ah! Aquest post ha estat una inspiració d'un correu que li he enviat a una persona de Finlàndia presentant-li els grups de música catalans. Gràcies.

Quan surt el sol i has de dutxar-te a cases alienes...

La caldera de casa no funciona... Ja fa uns dies que no anava del tot fina, però és que des de cap d'any que estem sense calefacció i sense aigua calenta. Es veu que al principi es pensaven que era una junta que estava trencada, però ara es veu que és tota una peça la que falla. Han de venir dilluns però és clar, no té pinta de que es solucioni en un breu període de temps.

La qüestió és que bé que ens hem de dutxar... Però amb aigua freda és un suplici! Així doncs hem hagut de demanar a altres persones que ens deixin les seves dutxes. Per a nosaltres no és gens còmode envair la intimitat d'altres cases per a poder anar ben nets i polits, a més d'haver de portar-te les tovalloles, xampús, roba per a canviar-te i demés accessoris d'higiene personal.

Mentre sopàvem a casa, comentàvem com en som de dependents d'aquests aparells que ens fan la vida molt més fàcil. Si s'espatllen ja no sabem què hem de fer amb les nostres vides, tot i que en un passat no gaire llunyà ens dutxaven en safareigs amb cubells d'aigua escalfada que els nostres pares ens tiraven per sobre. Però no cal anar al passat per veure això... Avui dia, molta gent no disposa d'aigua corrent i molt menys d'aigua calenta!

Però no puc evitar sentir una certa enyorança per la meva caldera, per la meva aigua calenta, per la meva calefacció... Per la comoditat d'entrar en una cambra, obrir l'aixeta i sentir-te millor sota el raig d'aigua mentre et treus el sabó del cos.

Quan surt el sol i vas a Port Aventura...

Anar a Port Aventura per Nadal... no surt a compte! No ens enganyem, des de fa uns anys que Port Aventura ja no és el que era. No posen atraccions noves, les parades estan mig tancades i cada cop va menys gent. No estic parlant exclusivament de la època del Nadal, que és quan més famílies van, si no en general.

Jo vaig anar el dia 30 de desembre i la veritat és que no té res a veure amb com ho pinten a l'anunci. Jo m'espera tot ple de llumetes i altra decoració nadalenca, però la decepció va ser de campionat! A part, van trigar dues hores en obrir tot el parc. Ja entenc que sigui nadal però l'acumulació de gent esperat a que obrissin part del recorregut per poder passar als altres escenaris era important... A les 10h que és quan obre el parc només estava "obert" (que ja seria dir molt) la Mediterrània i el Far West. Un cop arribaves al Far West t'havies d'esperar fins a les 11h per poder passar a Mèxic i part de la Xina. Un cop al Dragon Khan, t'havies d'esperar fins a les 12h per a poder veure la resta del parc... En fi, què vam fer mentre esperàvem? Doncs fotografies!

S'ha de reconèixer que com a escenari per fer fotos, el parc està bastant bé. Jo m'ho vaig passar pipa fent fotos per arreu on passàvem! La millor foto que vaig fer és la següent:

Us agrada? La veritat és que el cel estava ideal per a la foto! No sabeu com vaig gaudir quan el vaig veure! En fi, que Port Aventura segueix sent el que era però passat per aigua, ja m'enteneu.

Quan surt el sol i veus una peli...

Fa unes setmanes que vaig anar al cine amb la meva parella i vaig veure una pel·lícula que em va agradar moltíssim però que alhora em va fer ràbia. Estic parlant de Julie&Julia, no se si algú l'ha vista però explico l'argument per si de cas.

És tracta d'una noia que no sap ben bé que fer amb la seva vida i l'únic que la relaxa després d'un dia estressant és cuinar. Resulta que donat l'èxit del bloc d'una amiga decideix que ella també en pot fer un, i decideix explicar la seva experiència cuinant totes les receptes de la cuinera Julia Child en un any. S'enfronta a diferents reptes culinaris i a les conseqüècies de la seva nova afició.

Ara us explicaré el que em va passar quan la vaig veure. Resulta que per una banda em va encantar que algú fes una cosa així i per una altra, em va fer ràbia per que a mi m'encanta cuinar (tot i que encara sóc bastant "novatilla") i a mi no se m'havia acudit! Després se'm va passar per la ment fer-ho jo també però les dificultats es van manifestar i de moment és impossible...

Mai se sap, potser algun dia apareix per aquí un post anunciant el meu nou bloc però és clar, això ja forma part del futur!

Quan surt el sol i ets innocent...

Es veu que avui és el dia dels Sants Innocents, i jo em pregunto que és exactament una innocentada? Bromes, prendre el pèl, enganxar coses a les esquenes de la gent? I tot això per commemorar el dia que el rei Herodes va matar a tots els nens menors de dos anys a Betlem amb l'objectiu de desfer-se de Jesús de Natzaret.

I que fem nosaltres? Mofar-nos del que són més innocents, confien i s'ho creuen. Quina tradició més maca no? Se suposa que ens estem rient de que es matessin nadons fa vés a saber quants anys, o pitjor, ens en fotem de la gent que ara confia en els seus companys, família, mitjans de comunicació...?

Es veu que als estats units no pots deixar en préstec res de res a ningú per que segons la tradició avui no no té per que tornar-t'ho i s'ho pot quedar. Aquests americans celebren la mort de nadons robant als veïns... Això només passa a Amèrica!

Jo, que sóc molt innocent i que m'ho crec tot aquest matí m'he dut un ensurt. Com de costum quan em llevo em poso al ordinador, encara que estigui mig adormida. Doncs he entrat a facebook i veig una notícia que diu que el músic d'un grup català desprès de 15 anys plega i comença la seva carrera en solitari. La meva reacció: però que dius!!!??? Següent pas: miro els comentaris per saber que opina la gent i lo primer que llegeixo és que avui és el dia dels Sants Innocents i que és una broma...

M'emprenyo, m'emprenyo, m'emprenyo, m'emprenyo! M'acabo de llevar, confio en la font que ha publicat la notícia i ara resulta que m'està enganyant? O potser no, potser si que és veritat. hauré d'esperar a que demà (que ja no farà innocentades) digui el que sobre la notícia. No puc mirar altres publicacions per que tinc el mateix problema... I si és una innocentada?

En fi, seguint aquesta tradició només fem que perdre la nostra credibilitat, fer emprenyar als innocents i el que és més greu, perdre la confiança en allò que fins avui li teníem.

Quan surt el sol i fas croquetes...

Fa uns dies vaig fer les meves primeres croquetes. La veritat, tenia una mica de por al fer-les per que quan el meu pare ho va intentar per primer cop, li van quedar amb massa gust de farina... Però em vaig dir que si no en feia, mai sabria si em sortirien bé. Així doncs, amb ganes i un xic nerviosa vaig agafar els ingredients i mans a la massa.

Aquí us n'ensenyo el resultat, la veritat és que van quedar de cine...

Quan surt el sol i fas discos de carbassó

Els que ja em coneixeu, sabeu de bona tinta que m'encanta cuinar. M'agrada molt probar receptes noves. No tinc la creativitat ni els coneixemnt per crear receptes de la meva pròpia collita, almenys de moment.

Així doncs, per la festa de la Purissima vaig decidir probar una cosa nova que havia vist en bloc de cuina, al que ara per ara sóc molt assidua. Són els discos de carbasso: es tracta de "obleas" per fer empanadilles farcides deformatge, ceba i carbasso. A continuació us poso les fotos que vaig fer i la recepta.

Ingredients:
16 "obleas", 4 rodanxes de formatge, 300gr de carbassó, 1 ceba tendra, 1 ou, oli i sal

Elaboració:

1. Picar la ceba i el carbassó sense pelar i poxar-los en una paella amb oli calent uns 8-10 minuts.

2. Farcir 8 "obleas" amb un tros de fornatge i un poc de la barreja.

3. Untar am ou batut les vores i posar-ne a sobre una altra.

4. Pressionar amb els dits per a que s'adhereixin bé.

5. Pintar amb ou tota la superfície i posar un xic de sal Maldon si es vol.

6. Fornejar a 180ºC uns 15 minuts.

Doncs aquest és el resultat i la veritat és que estan molt bons. Recomano a tothom que ho provi per que paga la pena!