dilluns, 7 d’abril del 2008

Quan surt el sol i vols ser donant...

Doncs bé, ara ja fa un temps que m'estic plantejant de ser donant d'òvuls i la veritat és que encara no ho tinc gens clar. Alguns podreu pensar: "Aquesta ho fa per els diners!", per que no ens enganyem, et poden donar uns 900€ més o menys... Però no, no ho faig per els diners. Ho faig per que jo amb 21 anyets tinc un gran desig de ser mare i em poso al lloc de les dones que ho volen ser però no poden... I llavors, em plantejo que pot ser jo les puc ajudar fent una donació dels meus òvuls.
Evidentment, no tothom pot ser donant d'òvuls, hi ha uns requists per a poder ser-ho i si els a compleixes llavors passes per tota una sèrie de proves i tractaments per a poder fer la donació. Jo us farè 5 cèntims però per més informació podeu anar a la web del Institut Dexeus. La qúestió és la següent:
1. Et fan una revisiò ginecològica que inclou una citologia i una ecografia. A més, d'un anàlisi de sang i una radiografia del tòrax i una electrocardiograma.
2. Un cop superades aquestes proves, et fan una entrevista on has d'explicar la teva història mèdica i et fan un test psicològic a més de signar un compromís de donació.
3. Després, has de dur a terme un tractament hormonal per estimular l'ovulació. Aquest procès dura 15 dies, en els que t'has d'anar a punxar al centre.
4. Extracció: Has d'entrar en un quiròfan i et seden amb anestèsia general suau (després t'has de quedar ingresada soles unes hores). La intervenció sol durar uns 20 minuts i es tracta de fer una punció fol·licular.
5. Un cop feta, l'extracció, durant una setmana no et pots banyar i no pots tenir relacions sexuals (per evitar infeccions) i passats 7-10 dies has d'anar a fer-te una revisió.
Doncs aquest és el procès per el qual puc escollir passar. La qúestió és que no ho tinc clar, per que a més, hi ha gent que em diu que tiri endevant i hi ha altra gent que em diu que no ho faci ni morta... Ja sé que poden haver efectes secundaris... Però no se...
Que en penseu de tot això?

2 comentaris:

Helga ha dit...

Jo m'ho plantejava fa un temps, però ràpidament vaig pensar no donaria òvuls mai. Et donaré dues raons: no em fa gràcia tindre els meus gens escampats per no sé on, i és un procés més complicat del què se't planteja en un principi.

Ja sé que en principi ha de semblar que un metge (estudiant, en el meu cas) hagi d'estar a favor d'això (igual que representa que ha d'estar en contra de l'eutanàsia), però a mi em sembla massa egoista aquesta obsessió per tenir un fill biològic "contra vent i marea".

Encara que sigui un cas que està a l'altra banda de la donació, fa uns tres anys vaig convèncer uns oncles meus perquè adoptessin un nen abans que usar els òvuls d'una altra dona, ara tenen una nena encantadora i m’agraeixen l’experiència que viuen amb ella cada dia.

Jansy ha dit...

No ho sé, jo ho trobo força complicat per tant sacrifici físic i psicològic. És una decisió molt difícil, pots pensar en els altres, però també has de pensar en tu mateixa. També hi ha una dada que em va sobtar l'altre dia, que la vaig sentir: les parelles que fan servir aquest òvuls tenen al voltant d'un 35% d'embarassos amb èxit.

Complicat!