Surto de casa per anar a la feina. Al meu poble fa sol, duc màniga curta, és un vestit negre, m'encanta... Duc també pantalons negres i les sabates que duen un poc de talo... Pujo al tren i baixo a Espanya, faig transbord a la línia vermella, agafant abans la Vanguardia al quiosc de just detràs de l'andana...
Baixo a Universitat... Plou. Sento la pluja a la meva pell, em refresca, em sento bé, m'allibera en certa manera... Una trucada, la Vane! Porto setmanes intentant tenir una xerradeta amb ella! Somric i em mullo, i l'escolto i l'hi parlo. El dia té un bon color... almenys per a mi.
Agafo ferrocarrils i baixo a Putxet, segueix plovent però em vull mullar... Veig com la gent em mira i noto que creuen que no estic del tot feta... Jo penso: soles estic parada mullant-me una estona, ho necessito em neteja el mal de cap... em neteja les preocupacions...
Torno a casa de la feina, veig el bus i pujo. Parlo amb el ninu amb el mans lliures (auriculars i tal...). La gent em mira raro... Creuen que parlo sola i a sobre no duc paraigües...
Fa una estona que estic a casa, sento ploure... No hi ha res que m'agradi més que sentir la pluja mentre estic al llit calentona. Cau un bon xàfec... La meva finestra dona al cel obert i hi ha uralita ( no se si s'escriu aixina...), pot ser ho exagera i no plou tant...
Avui és el primer cop que escric dos post en un dia... Un altre primer cop...
Sento la pluja, em trec la roba i un pensament em creua la ment... Si! Penso en tu... I m'encanta...
Baixo a Universitat... Plou. Sento la pluja a la meva pell, em refresca, em sento bé, m'allibera en certa manera... Una trucada, la Vane! Porto setmanes intentant tenir una xerradeta amb ella! Somric i em mullo, i l'escolto i l'hi parlo. El dia té un bon color... almenys per a mi.
Agafo ferrocarrils i baixo a Putxet, segueix plovent però em vull mullar... Veig com la gent em mira i noto que creuen que no estic del tot feta... Jo penso: soles estic parada mullant-me una estona, ho necessito em neteja el mal de cap... em neteja les preocupacions...
Torno a casa de la feina, veig el bus i pujo. Parlo amb el ninu amb el mans lliures (auriculars i tal...). La gent em mira raro... Creuen que parlo sola i a sobre no duc paraigües...
Fa una estona que estic a casa, sento ploure... No hi ha res que m'agradi més que sentir la pluja mentre estic al llit calentona. Cau un bon xàfec... La meva finestra dona al cel obert i hi ha uralita ( no se si s'escriu aixina...), pot ser ho exagera i no plou tant...
Avui és el primer cop que escric dos post en un dia... Un altre primer cop...
Sento la pluja, em trec la roba i un pensament em creua la ment... Si! Penso en tu... I m'encanta...
2 comentaris:
també m'agrada que plogui, però quan no surt el sol i fa dies que no pots estendre la rentadora...que ja no em queden mitjons nets!
A mi també m'agrada mullar-me, però només si m'asseco de seguida, perquè la veritat és que ahir vaig fer classe amb tota l'esquena xopa. No era gaire agradable aquella pluja...
Publica un comentari a l'entrada