dijous, 11 de desembre del 2008

Quan surt el sol i tens el teu espai...

No visc sola, en contra de la meua voluntat visc amb el meu pare i la seua dona. La meua habitació no és molt petita però tampoc no és que sigui enorme...

Per causes que no venen al cas, passo molt de temps a la meua habitació i podríem dir que és el meu espai vital. Soles fa un any des de que em van deixar decorar l'habitació com jo volia i canviar el llit... Però des de aquell canvi que la meua habitació és més meua i tinc moltes ganes de passar-hi temps.

La meua habitació era molt avorrida,amb poca decoració personal, les parets blanques i un llit estret, vell i trencat... Ara, la meua habitació té personalitat, segueixo conservant els armaris i estants per que tot no m'ho van deixar canviar, per que la meua habitació, a més de ser habitació és traster... Lo important és que vaig poder pintar de blau dues de les parets i en una hi he ficat núvols que em fan diferents serveis
i a l'altra miralls com a teràpia de xoc (això ja ho explicaré en un altre post)

Passo molt de temps a la meua habitació però se m'està quedant petita per que les coses ja no m'hi caben i com és el traster de la família doncs ho de compartir l'espai... Què passa quan la teva habitació, ja no és la teua habitació, ja no és el teu espai vital? Que passa quan et trenquen el teu espai vital?

A voltes el que es teu deixa de ser-ho per moments, ja no ho pots controlar, ja no ho sents teu, ja no ho estimes, ja no hi estas de gust... Per això si algú sap d'una pis baratet... Que avisi!!! :P

1 comentari:

Jansy ha dit...

La teva habitació està molt bé, tot i que quan jo hi vinc, m'hi falta espai. Quan la vas pintar va quedar molt maca, però se't va escapar una mica la "brocha", eh!