Ara fa més o menys un any, a Catalunya Ràdio van fer un sorteig de 5 passis dobles per anar al cinema gratuïtament durant un any. Ara fa un any, més o menys, la meva parella i jo vam tenir sort i ens va tocar un d'aquests passis dobles. Hem gaudit moltíssim d'aquest any de cinema, però poc a poc arribava al final...
Érem conscients de que un dia o altre el passi s'acabaria i que llavors hauríem de tornar a pagar per veure cinema (tampoc és que ens importi molt, vull dir, que hi aniríem igualment), i en el fons dels nostres cors desitjàvem que el sorteig es tornés a fer i que tinguéssim la possibilitat si més no, de tornar a participar.
Ara fa uns dies, el meu xicot es va assabentar de que el programa Divendres de TV3, sortejava 10 passis dobles per un any de cine gratis. El cor s'ens va omplir d'esperança i vam participar, tot sabent que era molt possible que no ens tornes a tocar! Ja seria massa sort, vam pensar.
Fa dos dies el meu xicot va veure en directe com feien el sorteig. Es veu que consisteix en tirar un munt de papers amb el nom dels participants a l'aire i agafar-ne un. Precisament, no eren pocs els paper que hi havia per llançar a l'aire... Uns 400 em va dir! Llavors va quedar clar que no ens tocaria pas... Tot i així, sempre hi ha una possiblitat, no?
Ahir a la tarda estàvem a casa d'uns amics i precisament comentàvem el tema, ja que un dels amics ens preguntava si ja se'ns havia acabat l'any de cine gratis que ens va tocar l'any passat. Després de passar la tarda xerrant i fent conya, vaig arribar a casa. Com sempre, el primer que faig és mirar el correu i entre la brossa vaig trobar un missatge amb un assumpte interessant: Passi de cine. Encuriosida i sense saber qui era el remitent, vaig obrir el correu i vaig llegir el següent:
Hola Gemma,
Com suposo que ja sabràs, avui has guanyat el premi de dos passis per anar al cinema gratis durant un any. L'Acadèmia del Cinema Català es posarà en contacte amb tu per fer-te arribar els carnets i t'informarà dels cinemes als que pots anar. Pensa que aquesta crida que fem no acaba fins a finals de gener, així que segurament a començaments de febrer et trucaran. De totes maneres, qualsevol dubte pots enviar-me un e-mail, o trucar-me per telèfon.
Enhorabona i salutacions,
Immediatament vaig començar a córrer per casa cridant: No m'ho crec! No m'ho crec! Els pares estaven al menjador i quan els hi vaig dir em van contestar: participes a la Primitiva per nosaltres?
No sé com, però la sort ens ha somrigut un any més. Espero que l'any que ve també ho faci!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada